Resultats de la cerca
Es mostren 663 resultats
baronia del Papiol
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial sobre el castell i el terme del Papiol concedida el 1395 a Berenguer de Cortilles, que la transferí el mateix any a Ramon de Papiol (o Despapiol).
El 1505 passà, per enllaç, als Marimon, senyors de Sant Marçal, i després als Guimerà, senyors de Llorac La plena jurisdicció fou confirmada el 1587 a Gispert de Guimerà i de Llupià El 1610 passà, també per enllaç, als Desbosc, barons de Vilassar, que la vengueren al mercader Francesc Argemir, que en fou investit el 1661
Antoni Figuera i Garcia
Cristianisme
Eclesiàstic.
Canonge de la seu de Mallorca Fill del mercader Antoni Figuera i Dameto, heretà una fortuna important, que li permeté de subvencionar la sumptuosa capella i el retaule de Sant Antoni de Pàdua 1715-20, l’altar de Sant Martí i les reixes del portal des Mirador 1734 de la seu mallorquina Fou rector de la Universitat Lulliana 1745
el Sec
Derelicte situat prop de l’illot del Sec, al terme municipal de Calvià (Mallorca).
És datat de la meitat del s IV aC i és l’únic d’aquesta cronologia a la Mediterrània occidental Portava un carregament compost principalment per àmfores gregues i ceràmiques fines àtiques Amb tot, la presència de peces púniques i, sobretot, els grafits de mercader en aquesta llengua gravats sobre peces àtiques han fet pensar que devia ser una nau púnica
Consell de Trenta
Història
Assemblea consultiva ordinària del govern de l’illa de Mallorca constituïda al segle XIV com a diputació permanent del Gran i General Consell de Mallorca
.
Des del 1392 fou constituïda per trenta membres representants dels estaments dos del de cavallers, quatre de cadascun dels de ciutadà, mercader i menestral, deu de la part forana, i els sis jurats de Palma Entenia en les qüestions encomanades pel ple i podia prendre acords per majoria de tres quartes parts sempre que hi fossin presents almenys tres forans
Gabriel Castellà i Raich
Folklore
Historiografia
Historiador i folklorista.
Arxiver municipal d’Igualada, fou vicepresident del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada i corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Publicà Efemèrides igualadines 1904, Monografia del culte dels igualadins a la Mare de Déu 1920, Vocabulari de l’ofici d’adobar pells 1932, Biografia de sor Rita Mercader 1935 i la transcripció del Llibre de la Mostassaferia d’Igualada 1954
botiga
Economia
Establiment mercantil per a la venda directa a la menuda.
Sol tenir un caràcter personal o familiar Antigament la botiga, com a unitat mercantil parada o oberta al públic, es contraposava al magatzem del mercader a l’engròs En sentit estricte, era botiga l’establiment dedicat a la venda de teixits de llana, de seda, teles botiguer, però en un sentit més ampli també el dedicat a la venda de drogues, cera, etc, i, especialment, de comestibles i merceria Com encara actualment, les botigues podien constituir negocis de volum molt diferent, des d’aquelles formades per una simple taula o taulell, fins a les que utilitzaven normalment les…
Partido Socialista de los Trabajadores (La Verdad Socialista
Partit polític
Partit sorgit de la ruptura del Partido Socialista de los Trabajadores al juliol de 1993 i constituït pel seu sector majoritari, continuador del PST.
Concorregué a les eleccions legislatives de 1993 9356 vots en coalició amb el Grupo por la Construcción de un Partido Obrero Revolucionario por la IV Internacional GPOR , procedent del Partido Obrero Socialista Internacionalista Antònia Mercader i Teresa de Vera El 1994 les dues organitzacions es fusionaren i crearen el Partido Revolucionario de los Trabajadores El dirigí Esther del Alcázar Edità La Verdad Socialista - Boletín Especial 1993-1994 i La Verdad Socialista-Boletín Político 1994
Acadèmia de l’Alcàsser
Acadèmia literària formada a València cap al 1670.
Els seus membres, entre els quals hi hagué Gaspar Mercader i Cervelló, es dedicaren a la representació de comèdies i sarsueles i al conreu de la poesia festiva, àulica i amorosa en castellà, rivalitzant amb l' Acadèmia del Parnàs Ambdues escoles signifiquen el moment final de la literatura barroca, que coincideix amb la mort de Calderón, en memòria del qual l’Acadèmia de l’Alcàsser publicà un volum de poesies titulat Fúnebres elogios 1681
comtat de Faura
Història
Títol senyorial concedit el 1647 a Carles de Vila-rasa i Mercader.
La senyoria de Faura havia estat vinculada pel seu avi Joan Llorenç de Vila-rasa i d’Anglesola El títol passà als Vives de Canyamars i als Orbe
Centre de Lectura
Societat cultural fundada a Reus el 1859 per Josep Güell i Mercader.
Es defineix com a entitat de caràcter privat amb vocació de servei públic i sense ànim de lucre que té com a finalitat el foment de la cultura en totes les seves manifestacions Els ingressos provenen bàsicament de les quotes dels socis, les donacions i les subvencions i de la gestió del seu patrimoni A partir del 1875 s’hi començaren a vincular intellectuals, que l’anaren convertint en ateneu, i al tombant de segle conegué una etapa d’esplendor en obrir-se a la influència de la Renaixença, cosa que en provocà la catalanització És format per les seccions d’art, música, lletres, ciències,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina