Resultats de la cerca

Controla la pista de Gósol i Tuixén, en un lloc especialment estratègic, entre els vessants de la serra de Cadí i els de Cadinell Al cim del turonet s’eleva un penyal rocós, anomenat el Castell, on es troben restes d’antigues construccions i s’alça l’església parroquial de Santa Maria i Sant Bernabé, que fou bastida o reedificada, segons Madoz, el 1846 És un edifici rectangular, amb un absis carrat, d’una nau central i dues de menors que formen com un seguit de petites capelles laterals Al SW, al costat de l’absis, al punt més elevat del penyal, s’eleva el campanar, de torre El poble celebra…

Era centrat en la vila d’Illa, i comprenia, a més, Llotes, Marsugà, Graulera, Bulaternera, Bula d’Amunt i Estoer A la mort, sense fills 1423, de Pere de Fenollet i de Narbona , quart vescomte, el vescomtat fou segrestat pel rei fins que es decidís a qui pertanyia, puix que era disputat pels Pinós i Fenollet i els Castre-Pinós Al s XV fou adjudicat als Pinós Posteriorment les distintes línies d’aquest llinatge se'l disputaren en plets, així com amb els Cervelló Per una sentència del s XVI fou adjudicat a Berenguer Arnau de Cervelló-Castre i de Boixadors mort després del 1574 A la mort 1588,…

Hi ha poques notícies que parlen d’aquesta església, situada en el nou castell que els Pinós feren construir a Llo a mitjan del segle XIII, prop del poble i l’església de Sant Fructuós L’any 1259 Galceran IV de Pinós va reconèixer que el seu difunt pare havia donat a l’església de Sant Feliu de Castellvell de Llo un mas en franc alou ell en feu la cessió efectiva a l’esmentada església i al seu donat i, a més, concedí a l’església de Sant Miquel, que ell havia fet construir dins el nou castell de Llo, el delme dels masos de Torrent, dins la parròquia de Llo Segons s’…

La ubicació del castell de la Portella és avui desconeguda Tot sembla indicar, però, tal com diu Mn Santamaría, historiador del cenobi de Sant Pere, que el castell devia estar situat a molt poca distància d’aquest monestir Hi ha qui diu que el campanar de l’església és l’aprofitament de la torre de l’homenatge del castell La zona on s’aixecava el castell de la Portella i el monestir de Sant Pere va tenir una repoblació molt primerenca, car l’any 900 era consagrada ja l’església de la Quar, molt propera al lloc estudiat El castell de la Portella existia ja el segle X, car sabem que era…

El poble de Palou de Torà, dit també Palouet o Palou de Massoteres, és a llevant del terme municipal La similitud del seu topònim amb el de Palou de Sanaüja Torrefeta fa que sovint els esments documentals d’aquest darrer indret s’hagin atribuït a Palou de Torà i viceversa Tenint en compte, doncs, aquesta consideració que pot induir a algun error, segons indica CBaraut, el castell de Palou de Torà és esmentat en el testament de Pere Ponç de l’any 1116 aquest personatge, abans de pelegrinar al Sant Sepulcre, dictà les seves disposicions testamentàries, i entre moltes altres deixes llegà al seu…

Ocupava un territori al S del comtat de Ribagorça, limitat pels rius Cinca i Éssera fins a llur confluència comprenia els termes de Bolturina, Artasona, Castre i Olvena Les senyories d’Estada i Estadella foren pràcticament agregades a la baronia, que les limitava al S ja des de l’època de Ferran Sanxis Passà successivament, per herència, als Pinós, que adoptaren el cognom Castre-Pinós, als Cervelló, barons de la Llacuna primera meitat del s XVII, als Alagó, senyors d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli

El “ castro et villa de Pradinaç ” fou requerit l’any 1313 per Ot de Montcada, com a tutor de Pere Galceran de Pinós, al comte d’Urgell, per qui el tenia en feu, juntament amb els altres castells i llocs de la vall de Lavansa Aquests llocs i castells són els mateixos que l’any 1371 Pere Galceran de Pinós venia al capítol de la Seu d’Urgell No s’ha trobat cap més notícia ni referència documental del lloc o de la parròquia de Padrinàs que pugui aportar informació sobre la seva església

El 1107 i el 1131 apareix esmentat aquest castell en sengles juraments de fidelitat, el primer d’Ermengol Josbert a Galceran Mir, i el segon atorgat per Mir Guitard a Galceran, en dos dels primers documents redactats majorment en català que publicà P Pujol i Tubau Segons altres notícies, el castell d’Ossera fou una possessió dels Pinós, segurament fins el 1371, en què degué ésser venut per Pere Galceran de Pinós al capítol de la Seu El castell, avui desaparegut, es degué alçar prop de l’actual poble d’Ossera, a la vall del mateix nom

La vall de Lavansa, una de les grans unitats geogràfiques i culturals de la comarca de l’Alt Urgell, tenia una nodrida xarxa defensiva Tanmateix, gairebé les úniques restes certes dels castells que la formaven es troben a Sisquer Les referències documentals de fortaleses a la vall són abundants el 994 ja es documenta un indret anomenat Guàrdia —avui encara existeix cal Guàrdia, al fons de la vall— que dominava un pont sobre el riu de Lavansa Una altra fortalesa, el castell de Lavansa o de Santa Eulàlia, es documenta el 1084 A l’E de la Guàrdia hi havia un lloc dit Castellar, que apareix com a…

Segons aquesta, Galceran de Pinós , almirall de la flota catalana, prengué part en la conquesta d’Almeria 1147 i hi caigué presoner Els sarraïns demanaren pel seu rescat 100 000 dobles d’or, 100 peces de brocat, 100 cavalls blancs, 100 vaques bragades i 100 donzelles El rescat fou reunit, però, abans que fos tramès, sant Esteve i sant Genís salvaren Galceran de Pinós i el seu company de la presó i els deixaren miraculosament en terres catalanes Fou inclosa per Tomic a les Històries e conquestes , així com pel pintor Tramulles a les pintures de la capella de Sant Esteve de la…