Resultats de la cerca
Es mostren 571 resultats
Enric Truñó Lagares
Esport general
Política
Polític vinculat al món de l’esport.
Fou regidor de l’àrea d’esports de l’Ajuntament de Barcelona 1981-95 Fou regidor dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i formà part del Consell Rector de la Candidatura de Barcelona, del comitè executiu i de la comissió permanent del COOB’92 Formà part de les delegacions de Barcelona dels Jocs Olímpics d’estiu 1984, 1988, 1992, 1996 i els d’hivern 1984, 1988, 1992, 1994 Presidí Barcelona Promoció, fou membre del consell d’administració de Holding Olímpic i assessor del comitè organitzador dels Jocs Olímpics d’Hivern 2006 També fou membre del Comitè Olímpic Espanyol 1993-2002 i comissionat 2010…
acordió

Acordió cromàtic amb teclat melòdic de dues octaves i quaranta botons de baixos
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent amb teclat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu amb més d’una llengüeta Consisteix en dues caixes de fusta on s’allotgen les llengüetes, unides per una manxa que genera el corrent d’aire, i que suporten dos teclats, l’un melòdic per a la mà dreta del tipus piano o bé de botons, i l’altre per a la mà esquerra, de botons, que permet fer sonar acords i baixos per a l’acompanyament El seu nom, que deriva de la capacitat de fer sonar acords prefixats, té l’origen al principi del segle XIX quan s’inventaren diversos instruments de llengüetes lliures, com l’harmònica de boca, i…
camí de Sant Jaume
Història
Denominació donada durant l’edat mitjana a l’itinerari seguit pels pelegrins que anaven a Santiago de Compostel·la.
Documentat des de la fi del segle X, la sistematització de l’ iter, via o caminus sancti Jacobi coincideix amb els regnats de Sanç el Major 1000-32 i Sanç Ramírez 1063-94, a Navarra i Aragó, i amb el d’Alfons VI 1065-1109 a Castella Fomentada pel monaquisme cluniacenc, gran impulsor dels romiatges compostellans, la iniciativa reial fou també eficaçment ajudada per la jerarquia local Diego Gelmírez , clergues, nobles i sants Domingo de la Calzada, Juan de Ortega, i donà lloc a la creació de nombroses institucions, hospitals i albergs dedicats a l’acolliment i a l’assistència dels…
Bernat II de Besalú
Història
Comte de Besalú (1052-97).
Era fill de Guillem I el Gras i germà de Guillem II Trunnus , amb qui corregnà des del 1052 fins al 1066, data que fou assassinat el seu germà Del 1066 al 1085 regnà sol, i del 1085 al 1097 corregnà amb el seu nebot Bernat III No sembla confirmada la llegenda que el feia responsable de la mort del germà Es feu feudatari de la Santa Seu el 1077 acollí a Besalú el legat pontifici i els prelats expulsats de Girona pel simoníac arquebisbe de Narbona Guifré Restaurà, per desig del papa Gregori VII i del seu legat Hug Càndid, diversos monestirs dels seus comtats, els quals subjectà a grans abadies…
belladona
belladona
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les solanàcies, de fulles ovades acuminades, inserides de dues en dues, una de grossa i una de petita, sobre la tija, la qual és robusta, d’uns 100-150 cm d’alçada, arrel cilíndrica, carnosa i profunda, flors campanulades, tubuloses, d’un color bru purpuri, i fruits en baia, de la mida d’una cirera, negres i lluents, molt metzinosos.
Les belladones creixen a les tallades i a les clarianes dels boscs humits de fulla caduca Són pròpies de l’Europa mitjana, però també n'hi ha al Pirineu i, molt rarament, a les muntanyes prelitorals catalanes arriben fins a l’Àsia occidental Prefereixen els terrenys calcaris Són conreades extensament a Europa, als EUA i l’Índia Contenen diversos alcaloides, sobretot la hiosciamina i l’atropina, i petites quantitats d’apotropina, escopolamina, etc, que actuen sobre el sistema nerviós vegetatiu paralitzant-ne l’activitat és coneguda la seva espectacular acció dilatadora de la…
Cèsar August Torras i Ferreri

Cèsar August Torres i Ferreri
© Fototeca.cat
Excursionisme
Excursionista.
Professionalment fou agent de canvi i borsa Féu sortides amb Jacint Verdaguer i altres personalitats Presidí l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1885 i el Centre Excursionista de Catalunya 1902-15 1921-23 Impulsà les obres del refugi d’Ulldeter 1907, el primer refugi a Catalunya, i promogué els Congressos Excursionistes 1910-13 excursionisme Edità els nous volums de les guies del Pirineu català , que marquen una fita important en la bibliografia excursionista 1902-24 Presidí la Lliga Excursionista 1920, primer organisme de l’excursionisme català i embrió de la…
,
Lo romiatge de l’ànima
Literatura catalana
Poema llarg de Víctor Balaguer, publicat el 1891 en l’original català i versió castellana en prosa.
Per moltes raons, entre les quals el fragmentarisme i la puresa amorosa «Los mals d’amors», el poema coincideix amb determinats plantejaments modernistes, i és la seva obra poètica més important Consta de vuit fragments o poemes autònoms lligats per un tènue fil argumental viatge de l’ànima del poeta per les terres que havia compartit amb l’enamorada, tipificades per Barcelona, Montserrat i el Pirineu, especialment l’occità, pel sentit simbòlic de cada una d’aquestes terres, que reprodueix el lema dels Jocs Florals de Barcelona, i per la unitat i, al mateix temps, per la varietat…
pic de Noufonts
Cim
Pic (2 864 m) del Pirineu axial, entre els municipis de Queralbs (Ripollès) i Fontpedrosa (Conflent).
Es destaca damunt els pics d’Eina oest i de Noucreus est, del qual és separat pel coll de Noufonts 2 660 m alt En facilita l’ascensió la vall del torrent de Noufonts , la capçalera de la qual coma Fonda és dominada pel pic Reconca de Noufonts 2 529 m alt Al vessant septentrional, el coll de Noufonts davalla lentament per un circ glacial, la coma dels Racons, capçalera de la riera de la Valleta
pic de Noucreus
Cim
Pic (2 799 m) del Pirineu axial, entre els municipis de Queralbs (Ripollès) i Fontpedrosa (Conflent).
El coll de Noucreus la separa del pic de la Fossa del Gegant, a llevant, i el pic de Noufonts és a ponent Fou arrodonida per les glaceres que formaren el circ de Carançà, al vessant septentrional El vessant meridional, més pendent, és accessible per la coma de Noucreus , drenada cap a Núria pel torrent de les Molleres
serra de Madres
Serra
Massís paleozoic del Pirineu oriental, entre el Capcir, el Conflent i el País de Salt (Llenguadoc).
L’accident tectònic més important és la falla N-S uns 500 m de desnivell que orienta la vall de l’Aude i separa el massís del Capcir Apareix com un nus de dorsals arrodonides, només gratades per l’erosió glacial S'hi destrien dues morenes frontals antigues i dues de la darrera glaciació, dels quals sortiren una glacera al N, afluent de l’Aude, i una al S, a la Tet Culmina al pic de Bernat Salvatge 2 427 m alt i al roc de Madres 2 471 m, entre els termes de Censà i Mosset Conflent És divisòria d’aigües entre l’Aglí NE, l’Aude W i la Tet S i E, on aflueixen, per l’esquerra, les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina