Resultats de la cerca

L’església parroquial de Sant Esteve, en part romànica segle XII, és esmentada ja el 929 Resten, sobre el mas Castellar, les ruïnes de l’antic castell de Múnter, esmentat el 939, que fou de diversos senyors, fins que al segle XIII passà a les mans dels Brull, i al XV a les dels Alta-riba i llurs successors els Clariana i Sentmenat creats comtes de Múnter el 1698 El 1840 fou annexat al municipi de Muntanyola

Començà a la UE Barberà, i després passà al CH Badia, amb el qual guanyà les dues primeres edicions de la Lliga Catalana femenina 1990, 1991 Formà part de la primera selecció espanyola femenina de la història d’aquest esport, que assolí la medalla de bronze al Campionat d’Europa 1991 Tornà al Barberà, i més tard jugà a l’HC Sentmenat, el CP Sant Josep de Badalona i el Cerdanyola HC, en el qual es retirà 2006

Fou preparador físic, entrenador 1965-67 i president 1978-87 del Club Patí Mollet Durant la seva presidència, el CP Mollet ascendí a divisió d’honor El 1987 fou vocal al Santa Perpètua i al Sentmenat, i presidí el Club Patí Granollers durant tres anys El 1993 tornà al Mollet com a vicepresident i fou reelegit president 2001-09 Cofundà també l’Associació de Clubs Espanyols d’Hoquei Patins ACEHPA i en fou vicepresident el 1985

La restituí al rei el mateix any, el qual, immediatament, la donà al mestre racional Ubertino de La Grua, que també la tornà als reis Martí I i Maria I Aquests llavors l’atorgaren el 1396 a Galceran de Sentmenat, que la vengué el 1407 a Giacomo Gravina El net d’aquest, Girolamo Gravina, es casà amb Beatriu de Cruïlles, baronessa de Scordia Soprana, i llurs descendents, els Gravina-Cruïlles marquesos de Francofonte, foren creats prínceps de Palagonia el 1629 i grans d’Espanya el 1709

A divuit anys fou subcampió d’Europa júnior amb la selecció espanyola i la temporada següent fitxà pel Centre d’Esports Sabadell, amb el qual pujà a la divisió d’honor la temporada 1973-74 Després jugà, sempre a la màxima categoria, en l’Hoquei Club Sentmenat 1975-79, el Club Esportiu Noia 1979-81 i el Cerdanyola Club d’Hoquei 1981-90, en el qual es retirà Amb el Noia fou subcampió de Lliga 1981 i amb el Cerdanyola, de la Copa de la CERS 1985

Fill del jurista Fèlix Maria Falguera Té obres a Sentmenat, Tossa i Castellar del Vallès, llocs on fou arquitecte municipal A Barcelona féu la Casa Chico 1912 i les seves dues obres principals la Casa de la Lactància 1910 i el Conservatori Superior de Música 1928, on adaptà un projecte previ de Falques, molt influïdes per Puig i Cadafalch, qui li prologà la seva monografia Sant Pere de Roda 1906 Collaborà, amb JPuig i Cadafalch i Josep Goday, en l’obra bàsica L’arquitectura romànica a Catalunya 1909-18

S’inicià al CH Badia 1990-93 i després jugà al CH Barberà 1993-95, el CH Sentmenat 1995-97 i el CHP Bigues i Riells 1997-2002 Guanyà tres Lligues Catalanes 1991, 1998, 2001, un Campionat de Catalunya 2001 i un d’Espanya 2001 Amb la selecció espanyola, aconseguí tres Campionats del Món 1994, 1996, 2000 i un d’Europa 1995 i també fou subcampiona 1993, 1999 i obtingué un tercer lloc 1991 continental En el Mundial del 1994 rebé el premi a la millor portera del campionat

Davanter format a les categories inferiors de l’Sferic de Terrassa, debutà a divisió d’honor la temporada 1972-73 Posteriorment jugà al Sentmenat, al Mollet en dues etapes, al Piera i al Cerdanyola, equip on es retirà Com a tècnic, entrenà els equips inferiors del FC Barcelona i també fou el segon entrenador del primer equip Des de mitjan temporada 1992-93 fou el màxim responsable de l’equip blaugrana, al capdavant del qual estigué fins la temporada 1994-95 Guanyà una Copa del Rei 1994 i una Lliga Catalana 1995

Fou presentat públicament el 23 de febrer de 1976 Sorgí per iniciativa d’empresaris i professionals vinculats al Centre d’Economia i la Jove Cambra, entre els quals hi havia Joan Mas i Cantí —president—, Joaquim Molins i Amat —secretari general—, Carles Ferrer i Salat i Carles Güell de Sentmenat Catalanista, federalista, europeista i defensor de l’economia de mercat, intentà d’ocupar l’espai de centredreta democràtic i avançat i, el 1977, formà part de la coalició Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya El 1978 s’integrà en la nova Unió del Centre de Catalunya

Celebrà set sínodes diocesans on s’esforçà a ordenar la vida i l’estatut dels seus clergues Fixà en 20 el nombre de canonges de Tortosa 1320 i fomentà la construcció de l’obra de la catedral i en especial la capella del palau episcopal El 1324 assistí a l’assemblea de notables de Lleida on Jaume II exposà els seus pretesos drets a l’annexió del regne de Mallorca Morí a la seva catedral i tot seguit els canonges elegiren l’ardiaca major Guillem de Sentmenat, que no fou aprovat pel papa Benet XII 1341