Resultats de la cerca

Diplomat de l’Accademia de Venècia Juntament amb Ernesto Basile i Giuseppe Sommaruga, fou un dels arquitectes més importants del reduït i tardà grup d’arquitectes del Modernisme italià, anomenat Liberty Fou autor dels principals edificis de l’exposició de Torí del 1902 Passà molts anys a Turquia, on fou arquitecte en cap del soldà Abdülhamit II Al final de la seva vida s’inclinà cap a l’arquitectura clàssica i es dedicà a l’ensenyament

El grup de teatre La Cubana presenta al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Equipatge per al 2000 , una proposta a mig camí entre el muntatge teatral i una exposició, amb el pas del temps com a fil conductor L’espectacle es representarà cada hora, des de les cinc de la tarda fins a les onze del vespre, per a grups de 50 persones com a màxim Equipatge per al 2000 es podrà veure al CCCB fins al mes de març

L'edifici ha sofert nombroses reformes al llarg dels segles L'església actual és del segle XVI-XVII, bastida sobre restes del romànic tardà dels segles XIII o XIV, assentats sobre les restes d'un probable temple paleocristià L'església contenia tres retaules gòtics de finals del segle XIV que foren destruïts durant la Guerra Civil 1936-39 Estaven dedicats amb titularitat doble a Sant Joan i Sant Llorenç, Sant Jaume i Santa Anna, i Sant Antoni i Santa Magdalena

Capella rural, situada al nord del veïnat de Diana, prop del límit septentrional del terme, anomenada sovint, per això, Sant Mateu de Diana És un edifici d’una nau, reforçada amb contraforts i coberta amb volta de pedra, bé que simulant llunetes barroques i un absis precedit d’un arc rebaixat, que recorda la tipologia romànica, però que és molt tardà Pel seu titular i estructura general podria ésser la refecció d’un edifici romànic No se’n coneixen notícies històriques

L’església actual de Sant Sebastià, situada al llogaret del Gos, dit també Castellnou del Gos, és un edifici que respon a una obra construïda dins la tradició de les tipologies romàniques, però en una època i un llenguatge formal gòtic tardà Un cas semblant es pot veure en altres esglésies de la comarca, com a Sant Miquel del mas Pinós, del municipi de Tiurana, edificis que sovint han estat considerats i fins i tot publicats com a obres romàniques

Treballà a la catedral de Praga Svatý Vit en collaboració amb Michael, Wenzel i Johann, membres de la seva família, també arquitectes, i hi féu la decoració escultòrica del trifori 1374-85 Construí, també a Praga, el pont principal Karluv most el 1357 a Kolín, el cor de la catedral, i inicià 1388 l’església dedicada a santa Bàrbara a Kutná Hora La seva obra influí d’una manera decisiva en l’evolució de l’arquitectura bohèmia vers el gòtic tardà

Té tres naus i deambulatori Fou modernitzada en un estil barroc tardà 1783 Molt malmesa el 1936, en restaurar-la es palesà la sobrietat del seu primitiu estil gòtic Hi sobresurt especialment la torre, obra de Joan Baptista Vinyes, el campanar barroc més important de l’art valencià de planta hexagonal 1688-1705, consta de cinc pisos, els quatre primers són de decoració fina i original i el darrer dels quals —del rellotge— de decoració més robusta, amb columnes salomòniques el coronament és en forma de llanternó

De la seva església parroquial Sant Esteve depenen Sisteró , Golonor i Queralt de Meca És un edifici romànic tardà, on destaca la portada oberta al mur de ponent formada per tres arquivoltes sobre columnes monolítiques amb llurs capitells Cada extrem de les arquivoltes reposa sobre una columna, excepte l’arquivolta exterior, que ho fa sobre dues parelles de columnes Al centre hi ha un timpà semicircular sostingut per dues cartelles, que presenta temes escultòrics en baix relleu Al segle XIX formà el municipi de Pelagalls i Sisteró

És a la costa centre-septentrional del país, a l’esquerra del riu Supe Datada al període arcaic o preceràmic tardà 3500-1800 aC, està formada per 32 conjunts arquitectònics de grandària i funcions diverses que cobreixen una superfície de 66 ha, entre els quals hi ha 6 construccions piramidals, diferents temples, magatzems, sectors residencials, amfiteatres, places públiques i altars, cosa que fa evident l’elevat grau de desenvolupament social i econòmic assolit en aquest període L’any 2009 fou declarada Patrimoni de la Humanitat

El registre més tardà d’aquest gènere data del Plistocè superior d’Alemanya A Catalunya, l’espècie Homotherium latidens ha estat trobada al jaciment del Plistocè inferior d’Incarcal Crespià, Pla de l’Estany L’estudi de les insercions musculars a les vèrtebres del coll d’aquest animal indiquen que podia dur a terme moviments complexos, com per exemple flexions i extensions laterals Probablement, aquests moviments eren adaptacions per a la captura de preses de grans dimensions, a les quals mossegaven en diferents parts del cos