Resultats de la cerca

Notari, el 1512 publicà a València un cançoner de poesies religioses en forma de goigs amb el títol de Plant de la Verge Maria , que posteriorment fou molt reimprès, totalment o parcialment, fins al segle XIX El 1915 fou editat de nou a Bibliofilia amb el nom de Cançoner devot Hom creu poder atribuir-li també la collecció anònima de final del segle XV i publicada el 1912 per Foulché-Delbosc i J Massó i Torrents, coneguda com a Cançoner sagrat de vides de sants

Vida i obra Documentat com a degà de l’església collegial de Xàtiva i canonge i paborde de la Seu Valentina entre els anys 1437-40, participà en el certamen poètic valencià de l’any 1474 en «lahors de la Verge Maria» amb la seva única poesia coneguda, Alt en lo cel, la geraxia canta , formada per versos organitzats en cinc estrofes i una tornada, a través dels quals reflexiona sobre les «dotze grans esteles» de la corona de Maria, mitjancera dels homes Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Fou mestre de primer ensenyament i cronista de Sueca Collaborà a “El Sueco” i escriví, amb el pseudònim de Jaime Bazán Gaudiel , un Homenatge literari en honor de Josep Bernat i Baldoví 1881 Publicà algun poema La Verge de Sales , 1883 i fou autor de les comèdies Una fulla de llorer 1888, Un dia en lo Perelló i Tres hèroes de Camalet En castellà escriví poesia, teatre La mejor villa i Historia de Sueca, desde los primitivos tiempos hasta el presente 1905-07, que havia estat premiada als Jocs Florals de Lo Rat Penat 1887

Era frare agustí i doctor en teologia Fou professor a la Universitat de Perpinyà, prior de Santa Maria d’Espirà de Conflent 1607 i comissari de la Inquisició per al Rosselló Publicà el Llibre i declaració de noms, virtuts, perfeccions, gràcies, títols, excellències i grandeses de la sempre santa i verge Maria, mare de Déu Perpinyà 1630, un llibre de devoció tradicional, d’estructura simbòlica i gran nombre d’imatges Als preliminars hi figuren unes octaves artificioses i el capítol tercer tracta de la història de l’església i priorat d’Espirà

Símbol de la força i de la virginitat, les primeres representacions apareixen en relleus assiris, i la descripció més antiga és deguda al grec Ctèsies ~400 aC, que li atribuïa poders guaridors la banya, reduïda a pols i beguda, era un antídot contra les metzines A l’edat mitjana hom l’identificà amb l’animal bíblic re'em bé que actualment hom creu que es tracta del búfal, el qual, segons la interpretació allegòrica, simbolitzava el Crist “corn de salvació”, encarnat en el si de la Verge Maria

Membre del Club d’Arquers de Catalunya, es proclamà campió d’Espanya de tir amb arc a l’aire lliure en dues ocasions 1952, 1954 El 1952 també guanyà el Campionat de Catalunya i diversos concursos de tir amb arc, com el trofeu mediterrani o el Verge de Montserrat D’altra banda, guanyà tres vegades el Torneig Internacional Postal Copa Seefab 1952, 1953, 1954 Baté el rècord estatal de tir amb arc en diverses ocasions, en especial durant l’any 1952 L’últim torneig que guanyà fou el concurs als 70 m, a Manresa 1956

Realitzà expedicions a muntanyes de més de 8000 m, com el Yalung Kang 1987, el Gasherbrum II 1991, l’Everest 1993, el Broad Peak 1994 i el Kanchenjunga 1995 El 19 de setembre de 1989, amb Mònica Verge, aconseguí el Cho Oyu, el primer vuit mil femení de l’Estat espanyol El 1992 esdevingué la primera dona de l’Estat espanyol que pujà dos vuit mils en assolir el Shisha Pangma Central L’any 1999 fundà Namlo International, dedicada a l’educació infantil al Nepal Viu entre Barcelona, Colorado i el Nepal

Vinculat a l’Agrupació Excursionista Bufalà i al Club Excursionista Tiana, és tècnic d’escalada Feu nombroses ascensions a Montserrat, els Pirineus i els Alps Rebé el premi FEEC per l’expedició catalana Kinabalu 2000 a l’illa de Borneo, en la qual obrí una via a la paret verge de la cara est del Donkey’s Ears amb Xavier Vilella, Xavier Fernández i Carles Albesa L’any 2012, amb Gara Villalba, escalà The Nose Yosemite en 16 hores És autor de Les 100 millors escalades de Catalunya 2005

Sacerdot, tingué diversos càrrecs a l’església parroquial de Sant Tomàs Apòstol i fou arxiver del Collegi del Corpus Christi Entre el 1645 i el 1667 fou catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València Participà en diverses reunions acadèmiques que tingueren lloc a València amb poemes festius en castellà, llengua a la qual traduí les obres astrològiques de Francesco Giuntini, que han romàs manuscrites Llegí una poesia a l’Acadèmia dels Sols 1658 i una altra a la Justa a la Verge dels Desemparats 1667, que fou guardonada amb el segon premi

Presidí diverses entitats culturals i econòmiques valencianes Per al teatre escriví, abans i després del 1936, nombroses obres còmiques La miss Kakau , La plaça redona , Els farols , Jo no sóc jo , El boticari de Beniarrau , Voler als fills , El veïnat , entre d’altres La peça El fava de Ramonet , en collaboració amb Ismael Serneguet, li serví per a realitzar el primer film sonor en català rodat al País Valencià 1933 Fou autor del poema simfònic La Verge per l’horta Durant la postguerra dugué a terme un popular programa radiofònic, de caràcter benèfic, en català