Resultats de la cerca

Situada a la dreta de l’Àdige, és un centre agrícola important, amb mercat de grans, i nucli industrial Incardinada, en altre temps, a la República Veneciana, hi fruïa d’uns estatuts particulars

Actuà a Verona i a la cort dels Visconti de Milà Les seves obres pertanyen a l' ars nova italiana Autor de polifonies vocals a dues i tres veus, d’uns setze madrigals a dues veus i de tres caccie a tres veus

Durant les campanyes napoleòniques actuà d’ajudant de camp del duc de Wellington, i posteriorment de diplomàtic a París 1815-18, Verona 1822, Madrid 1823 i Peterburg 1826 En entrar la Gran Bretanya 1854 en la guerra de Crimea 1853-56, comandà les forces britàniques

Trinitari calçat, fou mestre de l’orde, provincial i vicari general de la Gran Bretanya i Irlanda Escriví 1653-54 uns Annales , que arriben fins al 1333, inèdits, i un Chronicum de l’orde Verona, 1645, ple d’errors, que es perpetuaren en els historiadors posteriors de l’orde

Alexandre I l’envià a Espanya 1812-20, on aconseguí d’introduir-se a la camarilla de Ferran VII i promogué l’aproximació hispanorussa i l’adhesió d’Espanya a la Santa Aliança 1817 Protagonitzà l’escàndol de la venda a Espanya d’uns vaixells russos inutilitzables Participà en el congrés de Verona 1822

Treballà a la catedral de Ferrara ~1135 i al pòrtic de San Zeno de Verona 1140, on executà relleus que representen escenes de la Bíblia i de la llegenda de Teodoric El seu estil, influït per l’art bizantí, el llenguadocià i el de Viligelmo, és de formes pesades i alhora allargades i subratlla les línies verticals i el moviment

Alumne d’Olga Preobraženskaja i de S Lifar, debutà l’any 1938 amb els ballets russos de Montecarlo i actuà com a coreògraf en els ballets Tragèdia a Verona 1949, de Čajkovskij, El Presoner del Caucas 1951, d’A Khačaturjan, i Annabel Lee 1957 Actuà a l’Opéra de París 1958-62 i a l’Opéra de Lieja i dirigí el Harkness Ballet

El seu genearca és Bertold I , comte de Brisgòvia ja el 962, que morí, sembla, lluitant a Calàbria el 982 i que possiblement descendia de Godofred, duc dels alamans, que morí vers el 708 El succeí el seu fill Bertold II mort el 1005/06, que el 997 adquirí el landgraviat de Thürgau i fou avi de Bertold IV I , dit el Barbut , que fou, a més, comte a l’Ortenau, Albgau, Baar i Neckergau i el 1052 obtingué el reconeixement dels seus drets al ducat de Suàbia, el qual, malgrat tot, el 1052 passà als Rheinfelden però, en compensació, aconseguí el ducat de Caríntia i el marcgraviat de Verona…