Resultats de la cerca

Emigrà de molt petit als Estats Units, on inicià la seva formació musical amb el seu pare, Lajos Serly Posteriorment es traslladà a Budapest i estudià a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt 1922-24, on fou alumne de B Bartók, Z Kodály i J Hubay De retorn als Estats Units, treballà com a violista en diferents formacions orquestrals Assolí la fama per haver acabat la composició del tercer concert per a piano i orquestra i el Concert per a viola del seu amic Bartók

Miquel Fiter el 1690 construïa l’església de Caldes de Montbui, continuada després des del 1705 per Joan Fiter —el qual havia acabat l’església de Sant Sever a Barcelona— i per Francesc i Josep Fiter Cap no és l’autor, però, com s’havia dit, de la part ornamental de la portalada, que fou executada per Pere Ruppin i Pau Sorell També degué ésser membre d’aquesta família Antoni Fiter , que treballà del 1703 al 1718 a les obres de l’església de Santpedor

Estudià filosofia i dret a la Universitat de València Liberal, fou empresonat entre el 1829 i el 1831 El 1840, a València, començà la redacció del Diccionario valenciano-castellano , acabat el 1850 i publicat el 1851 gràcies a l’ajut de la Societat Econòmica d’Amics del País, a la qual dedicà l’obra Se’n feu una segona edició el 1871 i una tercera el 1887, sota la direcció de Constantí Llombart, la qual, a més de ser notablement corregida i augmentada, inclou una biografia de l’autor i un assaig d’ortografia catalana

Dominicà Publicà algunes obres en castellà de tema religiós i deixà un manuscrit, acabat el 1762, titulat Relación de las festivas demostraciones y sagrados cultos con que este real convento de predicadores celebró el tercer centenario de la canonización de Vicente Ferrer , que pretén completar el volum del mateix tema elaborat per Tomàs ↑ Serrano També és autor del Colloqui entre l’Engonari de la Llonja i el Dragó del Collegi , que tracta de les mateixes festes i que fou recollit a la relació corresponent i publicat posteriorment València 1755

El nom prové del Capitoli, emplaçament del palau dels senadors, a Roma, reconstruït segons plans de Miquel Àngel Tot i que aquesta denominació fou emprada també a Europa —capitoli de Tolosa de Llenguadoc 1750-53, de Guillaume Cammas—, fou adoptada preferentment al continent americà el de Richmond Virgínia, acabat el 1795, és obra de Jefferson, que es basà en els temples jònics clàssics el de Washington 1792-1869 imposà el model amb gran cúpula, molt habitual tant als EUA com a l’Amèrica Llatina Buenos Aires, l’Havana

La reforma monetària de l’any 1955 introduí el nou yan min biao , equivalent a 10 000 dels vells i amb un canvi fixat en 2,46 yan min biao nous per dòlar EUA La política monetària d’estabilitat aconseguida féu que aquesta equivalència es mantingués fins el 1971 El 1973 hom establí una nova cotització oficial de 2,04 yan min biao per dòlar EUA, però les successives variacions en el mercat de divises han acabat situant l’equivalència en 8,30 yan min biao per dòlar EUA el 1996

Entre els principals monuments construïts en aquell període hom troba l’amfiteatre flavi, inaugurat per Tit l’any 80, l’arc de Tit, el fòrum, i el temple de Vespasià i de Tit divinitzats, acabat en època de Domicià, el qual feu construir el Forum Transitorium i el palau flavià al Palatí Aquest darrer era de planta semblant a la dels palaus hellenístics, amb un peristil, al voltant de la qual hi havia les estances del palau al nord hi havia la sala del tron, amb volta de canó

El qualificatiu d’'anilina’ exclou l’ús de tota mena de pigment o recobriment opac que tapi la superfície natural de la pell L’aspecte natural d’una pell anilina és el que li dóna tot el seu valor, malgrat que a vegades puguin ésser observades algunes irregularitats de color i fins i tot certes tares que provenen de la manca d’homogeneïtat i dels defectes de la mateixa pell El nom d’'anilina’ prové dels colorants dits d’anilina que són l’element més important de la tintura i l’acabat d’aquestes pells

El 1962 arribà al RCD Espanyol, acabat de descendir a segona divisió, procedent del primer equip del Sevilla 1960-62, club on s’havia format Davanter, en la primera temporada l’equip es classificà segon i en el partit de desempat de la promoció d’ascens un gol seu possibilità el retorn de l’Espanyol a la màxima categoria Romangué a Sarrià fins a la temporada 1965-66, en què disputà 71 partits de Lliga i marcà 11 gols Posteriorment jugà al Deportivo de la Corunya 1966-67 i el Llevant 1967-68

Els fils d’ordit solen ésser prims i de dos caps, i la trama és més gruixuda La densitat d’ordit és inferior a la trama Això fa que la diagonal de la sarja resti molt dreta Hom l’acostuma a tenyir en peça de color llis i amb la cara bona completament arrasada, és a dir, sense pèl És emprat per a la confecció de peces d’abric, generalment impermeables en aquest cas hom li dóna un acabat hidròfug La de seda és emprada per a vestits o abrics lleugers femenins