Resultats de la cerca

Expressa el fet que, en els animals homoterms, els individus d’una espècie determinada que viuen en zones fredes són més grossos que els individus de la mateixa espècie que viuen en zones més càlides i que, entre espècies pròximes, els individus més grossos són els que viuen en climes humits Els animals peciloterms presenten la relació inversa són menors els que viuen en climes més freds Hom interpreta això com un mecanisme d’adaptació al fred

Telefónica modifica el sistema de numeració dels telèfons, segons el qual a partir d’avui cal marcar sempre el prefix provincial, fins i tot en les trucades locals, abans del número habitual Com a fase d’adaptació, es manté vigent el sistema de numeració anterior fins el mes de juny El Ministeri de Foment justifica la mesura en la creixent demanda de telèfons, i preveu que el nou sistema cobrirà el creixement de nous serveis i operadors per als propers vint anys

El Govern de la Generalitat aprova el decret que regula l’aplicació de la Llei del català a les emissores de ràdio El decret estableix que les noves emissores hauran d’oferir almenys el 50% de la seva programació en català, amb excepció de les emissores d’abast estatal, que tindran un període d’adaptació a la llei El decret també fixa que el 25% de la música ha de ser en català o aranès a la Vall d’Aran

Les modificacions curriculars pretenen afavorir el màxim assoliment de les capacitats establertes per a part de l’alumnat Poden afectar tant els continguts que s’han d’ensenyar i avaluar establerts per al conjunt d’una etapa educativa, com la durada dels cicles educatius, i han d’ésser autoritzades pel departament d’ensenyament La decisió de modificar elements prescriptius del currículum només s’ha de prendre quan s’han exhaurit les possibilitats d’adaptació que ofereixen els principis d’organització i desplegament curricular

Es caracteritzaven per la possessió de dues fosses temporals en el crani, com els lepidosaures, i per l’adaptació a la locomoció bípeda de la majoria dels individus Els arcosaures més primitius, els tecodonts, aparegueren en el Triàsic Aparentment, d’aquests derivaren cinc branques la dels cocodrils, que sobreviuen actualment la dels pterosaures o rèptils voladors la que més tard originà la dels ocells, i dues altres línies els representants de les quals són els dinosaures 2 Rèptil del superordre dels arcosaures

Frare augustinià, fou llatinista i ensenyava a Barcelona seguint les Introductiones de Nebrija És autor i editor en costejà l’edició de l’adaptació catalana del Dictionarium latinum-hispanum et hispanum-latinum de Nebrija, que publicà a Barcelona amb el títol Vocabularius Aelii Antonii Nebrissensis 1507, amb un doble propòsit perquè els catalans poguessin treure profit de l’obra i perquè els hispans no catalans coneguessin la llengua catalana Collaboraren Busa, Joan Garganter i Martí Ivarra, que publicaren versos llatins als preliminars

Fou deixeble a Atenes de Diògenes de Babilònia Exercí una àmplia influència en el cercle polític de Publi Escipió Emilià, a Roma 144-129, succeí Antípater com a cap de l’escola estoica d’Atenes, on visqué fins a la mort El seu pensament té una doble dimensió adaptació a l’estoïcisme d’alguns trets de les filosofies platònica i aristotèlica, i teorització de la moral republicana de Roma, superant els esquemes tradicionals Hom conserva només fragments dels seus escrits

Estigué al servei d’August III de Polònia des del 1746, del qual fou també conseller privat 1758 i pràcticament dirigí la política del seu regne És autor d’una obra clàssica de dret internacional, Le droit des gens ou Principes de la loi naturelle 1758, adaptació i popularització del Ius gentium de ChWolf, del qual rebutjà, però, la idea d’un estat mundial regulador i la substituí per la teoria de la llei natural com a font del dret internacional

Es doctorà en jurisprudència i dret canònic a la Universitat de València, d’on fou catedràtic Passà a Madrid com a catedràtic de filosofia moral i dret públic, al seminari de nobles Publicà les Lecciones de economía civil o del comercio 1779, en les quals donà a conèixer les doctrines econòmiques franceses de Condillac i dels fisiòcrates i les britàniques de Hume i Cantillon El 1778 publicà a València una adaptació al dret castellà dels comentaris del jurista holandès Arnold Vinnen