Resultats de la cerca
Es mostren 558 resultats
constel·lació
Astronomia
Cadascuna de les 88 zones en què hom divideix l’esfera celeste (planisferi celeste).
Procedeixen de les agrupacions d’estels que foren imaginades a l’antiguitat, bé que actualment la zonificació acceptada internacionalment és un conveni Les constellacions foren imaginades en l’antiguitat per tal d’aconseguir una orientació dins els nombrosos conjunts d’estels en el firmament i per tal d’identificar els diversos aspectes totals i parcials del cel, que permetien de conèixer amb exactitud les diverses èpoques de l’any temps de pluges, sembra, crescuda dels rius, etc Cadascuna d’aquestes agrupacions fou batejada amb un nom, i foren composts dibuixos on…
Parti Socialiste
Política
Partit polític francès fundat el 1971 per la fusió del Parti Socialiste [SFIO] i de diverses agrupacions i clubs socialistes en el congrés d’Épinay.
François Mitterrand fou escollit primer secretari d’un partit socialista renovat, que l’any 1972 adoptà un programa comú amb socialistes i radicals Des de l’inici, ha constituït el partit majoritari del centreesquerra francès, alternant-se en el poder amb l’ RPR En les eleccions presidencials del 1974, Mitterrand obtingué el 49% dels vots, i en les del 1981, amb el suport de comunistes i ecologistes, aconseguí un triomf que es veié complementat per la majoria absoluta del PS en les legislatives del mateix any Afectat per importants diferències internes entre els diversos caps de fila…
partit polític
Política
Agrupació de persones dedicades a la política que participen en la vida pública d’una societat.
Bé que tot al llarg de la història hom constata l’existència d’aquestes agrupacions, reflex de les diverses tendències de la societat, no és fins al s XIX, amb l’adveniment dels sistemes constitucionals, que els partits adopten estructures acostades a les actuals Superades les teories liberals que propugnaven l’individu aïllat com a únic subjecte polític, les lleis constitucionals recolliren avançat ja el s XX la institucionalització dels partits polítics, bé que precedentment existís el principi de lliure associació política Els partits polítics han evolucionat en el sentit de…
Joan Botam i Casals
Cristianisme
Religiós.
Ingressà al noviciat dels framenors caputxins a Arenys de Mar i cursà Teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca i a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Doctor en Teologia, també té una diplomatura en Biblioteconomia a l’Escola Vaticana Compaginà la seva tasca com a director al Collegi de Filosofia i Teologia dels framenors caputxins amb la docència especialitzada en Teologia Dogmàtica, Teologia Espiritual i Història de la Literatura Catalana L’any 1956 guanyà el Premi Jaume Serra i Húnter, de l’Institut d’Estudis Catalanas, pel seu treball Arnau de Vilanova, moralista…
Immanuel Wallerstein
Història
Sociòleg i historiador nord-americà.
Després de servir a l’exèrcit 1951-53, es graduà 1954 i doctorà 1959 a la Universitat de Columbia, d’on fou professor fins el 1971 El 1955 rebé una beca d’estudis que li permeté conèixer l’economia i les societats africanes, a partir de les quals desenvolupà el seu pensament Després de Columbia, ensenyà a les universitats McGill de Mont-real, al Canadà 1971-76 i a la Binghamton University de Nova York, on dirigí el Centre Fernand Braudel per a l’estudi dels sistemes econòmics i històrics i les civilitzacions, des del 1976 fins al 1998, un any abans de la jubilació Del 2000 fins a la seva mort…
Partido Comunista de España
Partit polític
Partit constituït el 1921, format a partir dels nuclis del PSOE partidaris de la Revolució Russa, que des d’agost de 1918 editaven a Madrid el setmanari Nuestra Palabra (dirigit per Mariano García Cortés).
Els sectors de les Joventuts Socialistes simpatitzants amb les tesis comunistes Juan Andrade, César R González, Ramón Merino i Luis Portela, seguint directrius de Borodin, promogueren agrupacions locals comunistes i es constituïren en comitè nacional del Partido Comunista Español el 20 d’abril de 1920 A Catalunya, aquest PCE tingué un impacte escàs entre els socialistes Alfred Pérez Baró, dirigent de les joventuts socialistes de Barcelona, es limità a crear una penya adherida al partit en canvi, la premsa del PCE El Comunista , que era contrària a la lluita electoral, trobà un…
isosterisme
Química
Propietat relativa a les agrupacions atòmiques que presenten propietats físiques i químiques semblants, i per això hom suposa que tenen igualment disposats els electrons més externs.
Consell de Governs Locals
Dret
Òrgan de representació dels municipis i de les vegueries a les institucions de la Generalitat.
La creació del Consell de Governs Locals es regulà per l’article 85 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 i es desenvolupà a la Llei 12/2010, de 19 de maig, de normes reguladores del Consell de Governs Locals D’acord amb la normativa de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, el Consell de Governs Locals ha d’ésser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten de manera específica les administracions locals i en la tramitació de plans i normes reglamentàries de caràcter idèntic El Consell de Governs Locals també té per finalitat la defensa de l’…
saxhorn
Saxhorn baríton
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall, generalment en forma de tuba vertical, dissenyat i desenvolupat originalment per Adolphe Sax i que, construït en diferents mides, forma una extensa família (des del sopranino fins al contrabaix).
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna del tipus trompeta amb mecanismes per a modificar el so fonamental Consisteix en un tub metàllic doblegat de manera semblant a una trompeta o bé, sobretot en els instruments germànics, de forma elíptica L’embocadura gairebé sempre és situada formant un angle recte amb el pavelló, per la qual cosa sol ser tocat amb la campana en posició vertical, com el bombardí i la tuba El so és generat per la vibració dels llavis, que és recollida per un broquet metàllic de perforació hemisfèrica El cos de l’instrument és un tub de metall de secció…
música de Figueres
Música
Música desenvolupada a Figueres (Alt Empordà).
Encara que la ciutat apareix esmentada en uns documents de l’any 943, les notícies que es refereixen a activitats musicals són més recents Joan Baptista Bruguera fou mestre de capella de la ciutat al final del segle XVIII, i se sap que guanyà un concurs del Catch Club de Londres amb un cànon de composició pròpia Un altre músic important nascut a la ciutat fou Domènec Rodil i Viuda, primer violí de la capella reial de Madrid, ciutat on morí el 1805 Les activitats musicals no es veieren àmpliament potenciades fins al segle XX A començament del segle funcionaven el Teatre Municipal -inaugurat el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina