Resultats de la cerca

El seu nom a l’orde era Joan de Jesús Graduat en arts a Barcelona 1566, exercí el seu ministeri sacerdotal a la Roca del Vallès Traslladat a Alcalá de Henares, prengué l’hàbit dels carmelitans descalços 1573 fou prior a Castella dels convents de Mancera, Pastrana, Úbeda, Valladolid, Alcalá i Baeza i el primer procurador general davant la Santa Seu Obtingué de Roma el breu d’erecció de la reforma, en província a part 1580 A partir del 1585 treballà en l’establiment de la reforma carmelitana al Principat vint convents i en fou provincial 1588-91 i 1600-03 Fou bandejat a Castella pel govern…

Per la proximitat a Madrid i Alcalá de Henares, la seva activitat principal és la indústria química, mobiliari d’oficina, metall

Era lloc de moriscs tenia 10 focs el 1563, inicialment de la parròquia de Gallinera i des del 1574 de la de Jovada

Estudià, successivament, a l’Escola Municipal de Música de Sabadell i a la de Barcelona, centre aquest darrer on tingué per mestres A Nicolau, E Daniel i CG Vidiella El 1901 es traslladà a Madrid, on estrenà diverses sarsueles, entre les quals El chico de la portera 1901 i La tuna de Alcalá 1903 El 1903 viatjà a les Filipines i fou organista i mestre de capella de l’església de la Companyia de Jesús a la capital També collaborà en la fundació de l’Orfeó Català de Manila, que dirigí, i fou director d’orquestra de diverses companyies teatrals a les illes El 1913, any en què tornà a Catalunya,…

Roma reconquereix Tàrent i venç els púnics a Metaure A Hispània, victòries romanes a Baecula Bailèn i Ilipa Alcalá del Río 209-207 aC

Treballà dins l’estètica academicista Féu escultures per a la façana de l’església parroquial d’Alcalà de Xivert i el retaule major de Móra d’Ebre

Exercí a Guadalajara Entre els seus escrits, són coneguts uns comentaris en castellà a la terapèutica de Mesue Minor Alcalà, 1569 i uns rudiments de medicina 1571, en llatí

Vida Estigué al servei del cardenal i arquebisbe de Toledo Juan Pardo de Tavera entre el 1534 i el 1545 L’any 1543 figura com a sacerdot a l’església d’Hontova, a la diòcesi toledana Publicà Libro de cifra nueva para tecla, arpa y vihuela Alcalá de Henares, 1557, un llibre de tabulatura on utilitzà un sistema molt innovador en què les xifres de l’1 al 7 indiquen les notes diatòniques de l’escala Aquest sistema fou emprat més tard per Antonio de Cabezón i Francisco Correa de Arauxo El llibre de Venegas, a més de composicions pròpies i d’altres originals de contemporanis seus com F Soto de…

Fou un dels artífexs de l’anomenat estil Cisneros i protegit pel cardenal homònim Corregidor d’Alcalá de Henares, construí en aquesta ciutat l’església magistral i la capella de la universitat

Estudià a la Universitat d’Alcalá, de la qual fou catedràtic 1543 Després, fou metge del rei Joan III de Portugal i professor a la Universitat de Sevilla 1569 Publicà un Libro de las enfermedades contagiosas 1569