Resultats de la cerca
Es mostren 233 resultats
electró
Tecnologia
Nom comercial d’un aliatge lleuger, a base de magnesi, amb 3-4% d’alumini i 1-3% de zinc.
La seva poca densitat 1,8, així com la seva resistència a la tracció 25 kg/mm 2 i l’allargament de 6-15%, n'expliquen la utilització en la indústria aeronàutica Hi són fabricades també les escales utilitzades en espeleologia que sovint hom anomena també electrons
gra
Tecnologia
Cadascun dels cristalls polièdrics, normalment visibles al microscopi, que formen l’estructura policristal·lina d’un metall o d’un aliatge.
Cada gra es forma a partir d’un nucli de cristallització que generalment és un punt aïllat de refredament més ràpid i creix en totes direccions i amb una única orientació dels àtoms, fins que es troba amb els límits dels grans adjacents els límits de gra són zones de parcial desorientació dels àtoms, per tal com són les zones de transició de l’un cristall a l’altre Segons el procés de formació, els grans poden prolongar-se en una direcció preferent grans allargats , poden presentar una forma més o menys regular grans equiaxials o poden ésser completament irregulars De les dimensions del…
filet
Disseny i arts gràfiques
Làmina de llautó o d’aliatge tipogràfic, de la mateixa alçada del tipus, emprada per a imprimir les ratlles anomenades filets
.
Els principals tipus són fi, canya, mitjacanya o gras i magre, seminegre, negre, pointillé, tremblé, fantasia, dol i atzurí o atzurat Un tipus especial són els filets perforadors o encunyadors , fabricats amb acer
aldrey
Electrònica i informàtica
Aliatge d’alumini, magnesi, silici i ferro, de gran conductivitat, utilitzat en la fabricació de cables telefònics i d’alta tensió.
constantà
Tecnologia
Aliatge de coure (55%) i níquel (45%), d’una gran resistivitat elèctrica, que el fa útil per a construir resistències elèctriques.
La unió amb el platí permet de fer termopars
alconit
Física
Aliatge del tipus de l’alnico que conté ferro (51,5%), cobalt (23%), níquel (14%), alumini (8,5%) i coure (3%).
És emprat en la fabricació d’imants permanents
potassi
Química
Element químic, de nombre atòmic 19, pertanyent al grup Ia, o dels metalls alcalins, de la taula periòdica, descobert el 1807 per H. Davy.
És el setè per ordre d’abundància dels elements presents a l’escorça terrestre, i en constitueix un 2,4% en pes El potassi natural és una mescla de tres isòtops, amb masses 39 93,1%, 40 0,00118% i 41 6,90%, i l’isòtop 40 K és radioactiu amb una vida mitjana de 1,4 x 10 9 anys En són també coneguts sis isòtops artificials radioactius, el més important dels quals és el 4 2 K, amb una vida mitjana de 12,4 hores, que és emprat com a traçador en experiments biològics El potassi és molt difós a la natura, i es troba en forma de mescles de sals silvinita , carnallita , polihalita localitzades en…
exsudar
Tecnologia
Produir-se en la superfície de les peces de fosa petites gotes del component de l’aliatge més lent a solidificar-se.
injecció
Tecnologia
Tècnica d’emmotllament que consisteix a introduir l’aliatge a pressió en el motlle i efectuar la solidificació en les mateixes condicions.
Hom obté una microestructura metàllica molt homogènia amb gra petit, absència total d’oclusions gasoses i una resistència mecànica superior a l’obtinguda amb tècniques convencionals
lingot d’alt forn
Tecnologia
Aliatge líquid que procedeix de l’alt forn i que hom empra per a alimentar els forns de les acereries i foneries.