Resultats de la cerca

Aquesta serra, constituïda essencialment per materials calcaris blancs liàsics i juràssics sobre el Tries alpí, separa la conca de la rambla de Favanella afluent del Segura de la del Vinalopó el seu punt culminant 1 053 m és la penya de la Mina, al límit entre els municipis de la Romana de Tarafa i del Fondó de les Neus

Membre de la secció d’esquí del Centre Excursionista de Catalunya, durant les dècades de 1960 i 1970 guanyà diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya infantil, juvenil, universitari i ciutadans d’esquí alpí, en les especialitats d’eslàlom i descens, i salts El 1972 conquerí la I Copa Federación Española de Esquí Formà part de la selecció espanyola

Pujà al podi en diverses ocasions, tant del Campionat de Catalunya com del d’Espanya, en les especialitats d’estil lliure, extrem i descens Amb la selecció espanyola, disputà el Campionat d’Europa 2010 i el Campionat del Món 2011 d’estil lliure Monitor d’esquí alpí i piragüisme, treballà com a guia de riu al Pallars Sobirà

Especialitzada en esquí alpí, fou guanyadora del Campionat de Catalunya 1954 Guanyà també el III Derbi Internacional de Súper-Molina 1955 El 1956 participà en la Primera Combinada Internacional d’Esquí, també a la Molina Igualment, ha participat en diverses competicions catalanes, espanyoles i europees Fou membre de l’equip femení de la federació espanyola i del Centre Excursionista de Catalunya

Fundat el 1983, també és conegut amb el nom de Club d’Esquí Pallarès Organitza cursos d’esquí alpí i de surf de neu principalment a les estacions d’Espot i de Tavascan El 2010 creà una secció de muntanya, que organitza la Marxa Vall de Cardós-Romànic a la Claror en collaboració amb el Centre Excursionista el Cim de Montcada i Reixac

Els rànkers solen ésser sòls de muntanya humida N'hi ha de diversos tipus el rànker alpí , propi de l’alta muntanya i amb una vegetació de prat, el rànker criptopodzòlic , típic de carenes i amb una vegetació de landa o de prat sec, el rànker d’erosió , format en pendents i sobre roca dura i àcida, i amb una vegetació de bruguera o de coníferes, etc

Membre de la secció d’Esports de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, el 1933 assolí la velocitat de 112,5 km/h en un descens a Núria El 1935, amb Andreu Figueras, Oriol Canals i Jordi Monjo, realitzà la travessa amb esquís de la Molina a Setcases Fou campió de Catalunya d’eslàlom 1936 i disputà diversos Campionats d’Espanya d’esquí alpí

Membre del Centre Excursionista de Catalunya, disputà els Jocs Universitaris d’hivern 1970 Formà part del comitè organitzador del Campionat d’Espanya d’esquí nòrdic 1971 Contribuí a dissenyar l’estratègia dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 També fou consultor de planificació territorial i dissenyador d’estacions d’esquí alpí i nòrdic, i un dels autors de L’esquí nòrdic, un esport per a tothom 1988

Assolí una medalla de bronze en els Campionats del Món 1989 i una de plata en els d’Europa 1990, i participà en els Jocs Olímpics d’Hivern d’Albertville 1992 Fou demostrador d’esquí alpí a l’Escola Espanyola d’Esquí i dirigí l’escola d’esquí Boí-Taüll i, entre el 2000 i el 2016, l’estació d’esquí Vallnord, a Andorra

Membre del Club Excursionista Pirenaic des del 1937, durant la Guerra Civil formà part del batalló alpí de Benasc Fou president del club 1980-85 Realitzà treballs de cartografia per a l’organització de marxes d’orientació i regularitat i fou promotor del Comitè Català de Marxes de Regularitat Fou autor d’un mapa de l’Alt Pallars El 1989 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya