Resultats de la cerca
Es mostren 1985 resultats
maia-quiché
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües de la família maia-zoque parlades a l’Amèrica Central.
És format per les llengües huaxteca, maia, mam, quiché i tzeltal, a més del chol , antigament parlat des de Tabasco fins a Hondures
Árakhthos
Riu
Riu de Grècia (143 km).
Neix als monts Pindos, flueix en direcció S, passa per Platanûssa i Àrta, i desguassa al golf d’Ambràcia Antigament era anomenat Àrta
ènema
Farmàcia
Forma medicamentosa que hom aplica per injecció d’un medicament líquid a l’intestí gros, a través de l’esfínter anal, mitjançant una cànula.
Antigament foren molt emprats, però avui són reduïts a l’ús clínic N'hi ha dos grans grups, els alimentaris i els medicinals
Tarassó
Rec d’aspersió per a cereals, al Tarassó
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria i antic terme del municipi d’Agramunt (Urgell), al S de la serra d’Almenara, a la plana, regada pel canal d’Urgell.
És extensa heretat que s’estén fins a la plana amb moltes terres de regadiu i que antigament havia tingut la categoria de terme
tirador d’or
Història
Oficis manuals
Persona que fa fils de metalls preciosos fent-los passar per un sèrie de fileres de secció decreixent.
Antigament constituïen un gremi poc nombrós, però els seus mestres gaudien d’una certa importància econòmica, malgrat llur paper auxiliar de la producció tèxtil
creu de tau
Creu de Tau
© Fototeca.cat
Heràldica
Creu llatina a la qual manca l’extremitat superior.
És anomenada també creu o crossa de Sant Antoni , i antigament, en llatí, crux commisa Apareix molt sovint en forma de creu patent concavada
Barnils
Mas de Barnils (Sant Quirze Safaja)
© C.I.C - Moià
Masia
Mas del municipi de Sant Quirze Safaja (Moianès).
Anomenat antigament mas Hortolà, és un gran casal amb esgrafiats, renovat al principi del segle XIX, que té prop seu la capella de la
gal·la
Etnografia
Individu d’un poble de raça etiòpida que habita el massís central d’Etiòpia (uns tres milions).
Els galles foren antigament pastors nòmades, però actualment són agricultors sedentaris Llur religió és una barreja de cristianisme amb elements musulmans i ritus pagans
pla de Grau
Delta de la Tordera, estès pels municipis de Malgrat de Mar, Palafolls i Santa Susanna (Maresme) i Blanes (Selva), regat amb aigua subàlvia del riu i intensament conreat; s’hi han localitzat modernament importants indústries.
Antigament hom comprenia també sota aquest nom el pla de Pineda dit també les Sorres , entre el cap Aspre o de Calella i Santa Susanna
vīnā
Música
Instrument de cordes pinçades, clàssic de l’Índia, consistent en un bambú buit coronat d’una vintena de cèrcols de fusta sobre els quals hom tesa quatre cordes de coure i d’acer, afinades a tònica, quinta, octava i quarta; unes tres altres cordes laterals, afinades a tònica i a octava, serveixen per a l’acompanyament.
A banda i banda del tub hi ha dues carbasses de ressonància El mot vīnā fou aplicat antigament a altres menes d’instruments de corda