Resultats de la cerca

Pare de Joaquim i d’ Elena Blume i avi d’ Anna Elena Sánchez i Blume , tots tres campions d’Espanya de gimnàstica, fou el precursor d’aquesta nissaga de gimnastes El 1921 s’establí a Barcelona El 1942 obrí el Gimnàs Blume al carrer de Pàdua, club del qual sorgiren diversos campions d’aquest esport El 1958 fou el primer director tècnic de la secció de gimnàstica del Futbol Club Barcelona Dirigí el seu gimnàs fins el 1966, quan cedí la gestió al seu gendre Josep Maria Sánchez Martínez, en aquells moments president de la Federació Catalana de Gimnàstica, tot i que en continuà coordinant la part…

Formada al Gimnàs Blume de Barcelona, sota la direcció tècnica de la seva mare,  Elena Blume , fou campiona d’Espanya de salt 1965 i del concurs general 1967, 1968 També fou campiona de Catalunya 1968 Disputà dos Campionats d’Europa 1965, 1967, un Campionat del Món 1966 i uns Jocs Mediterranis 1967

Els estels i els estels de neutrons es formen en un procés d’acreció a partir d’objectes protoestellars en un interval de temps entre 10 5 i 10 9 anys Els protoplanetes creixen per acreció, però molt més lentament El temps d’acreció més curta és el de caiguda lliure, t t 2 ~ r 3 /GM, on G és la constant de gravitació, M la massa total i r la distància entre el gas sotmès a acreció i l’objecte que la provoca L’acreció té lloc també pel collapse d’un nucli estellar, que inicia l’explosió d’una supernova Habitualment, el fenomen d’acreció té lloc en forma de disc d’acreció , el qual es manifesta…

Fou campió d’Espanya per equips 1945 Fou capità de l’equip Lumen-Barcelonès, amb el qual es proclamà campió del Trofeu Narbona 1945 Fou entrenador al collegi Sant Miquel i l’any 1957 fundà el gimnàs Stadium Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Practicà la gimnàstica al barri de Gràcia de Barcelona durant els anys seixanta Jutgessa del Collegi d’Àrbitres de la Federació Catalana de Gimnàstica, arbitrà nombroses competicions catalanes i estatals Rebé la medalla de plata de la federació catalana 1974

S’inicià a l’Escola Municipal de Gimnàstica de Cornellà de Llobregat El 1988 ingressà al Gimnàs La Foixarda i el 1993 al CAR de Sant Cugat Fou campió d’Espanya infantil 1990, 1991 i juvenil 1992, 1993, però les lesions tallaren la seva progressió Tot i això, formà part de la selecció espanyola que disputà el Campionat d’Europa júnior 1996 i fou subcampió estatal de cavall amb arcs 1995 i de barres paralleles 1997 El 1999 es retirà quan era gimnasta del Club Gimnàstic de Tarragona L’any 2003 s’inicià com a entrenador del CG Osona

Durant la seva carrera esportiva passà pel Gimnàs Olímpic, el Sant Miquel i La Salle Bonanova Fou subcampió de Catalunya 1971, 1972 i tercer 1975 L’any 1973 guanyà la medalla de bronze del Campio-nat d’Espanya, i la medalla de bronze en les especialitats de terra, barra fixa i paralleles Un cop retirat fou entrenador olímpic i director tècnic de la Federació Catalana de Gimnàstica

Formà part del gimnàs Garcia Alsina des de final de la dècada de 1950 fins a mitjan anys seixanta Participà en competicions estatals L’any 1968 ingressà a la Federació Catalana de Gimnàstica i es feu jutge Fou jutge de competicions estatals, del Memorial Joaquim Blume i de torneigs internacionals on participava la selecció catalana Impartí cursos a l’Escuela Nacional de Gimnasia i a principi dels anys vuitanta fou vocal de la federació espanyola

Gimnasta entre el 1974 i el 1977, formà part del gimnàs Eurhytmia i del Patronat Esportiu de Vilanova i la Geltrú i practicà la gimnàstica entre el 1974 i el 1977 Fou campiona d’Espanya de segona categoria 1974 i campiona de Catalunya de primera 1975 Un cop retirada fou entrenadora del Club Gimnàstica Vilanova, del Centre de Tecnificació de la Foixarda i del CAR de Sant Cugat, i tingué a les seves ordres campiones d’Espanya i atletes olímpiques com Marta Artigas, Encarna Adsuar, Núria Belchi, Susana Garcia i Elisabeth Valle Als anys vuitanta fou capitana de la selecció estatal i,…

En pintura i dibuix és un intermedi entre el croquis i l’obra definitiva en escultura és un modelat preparatori a mida reduïda L’esbós té l’espontaneïtat que hom no troba en l’obra enllestida, especialment en l’art tradicional, en què els deixebles acabaven l’esbós del mestre Abans del Romanticisme hom considerava els esbossos com a obres menors de l’artista la crítica actual, tanmateix, els considera sovint molt més importants que l’obra definitiva Cal destacar-ne alguns d’artistes com Miquel Àngel, Rubens i Tiepolo