Resultats de la cerca
Es mostren 1823 resultats
William Casey i Moore
Lingüística i sociolingüística
Filòleg d’origen irlandès, establert a Barcelona.
El 1819 s’installà a Madrid, però el 1821 es traslladà a Barcelona, on exercí de professor d’idiomes Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1822 Residí també a Maó Publicà una Disertación filosófica, histórica y razonada sobre el origen, la formación y la propagación de las lenguas 1836 i una poesia, en anglès, dedicada a Antoni de Capmany en La España Católica 1857
Rafael Nadal i Lacaba
Filosofia
Metge i filòsof.
Estudià medicina a Cervera, on es doctorà 1804 el 1806 es llicencià en cirurgia Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i de la de Bones Lletres de Barcelona, regidor de Barcelona i diputat provincial És autor de nombrosos treballs mèdics, en els quals es mostra partidari d’una medicina empírica és important un d’aquests treballs, sobre el suïcidi, que considera degut a trastorns cerebrals
Jean Victor Moreau
Història
Militar
Militar francès.
El 1794 era general de divisió Participà en la conquesta d’Holanda i en les campanyes d’Alemanya i d’Itàlia, en les quals dirigí les retirades de Würzburg 1796 i de Cassano 1799 Les rivalitats amb Napoleó Bonaparte i les seves bones relacions amb Pichegru i els reialistes li valgueren la deportació Exiliat als EUA 1804, el 1813 acceptà de fer de conseller del tsar Alexandre
Pere Nolasc Móra i Sever
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Estudià teologia a Alcalá i passà després a Barcelona Religiós mercedari, fou provincial de l’orde El 1777 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, de la qual fou nomenat revisor d’història juntament amb Jaume Caresmar 1779 Nomenat general de l’orde 1788, anà a residir a Madrid El 1794 fou designat bisbe de Solsona, però no hi residí gaire, car actuà sovint a Barcelona
Selim I
Història
Soldà otomà (1512-20).
Fill i successor de Baiazet II Decidit partidari de la sunna, perseguí els xiïtes dels seus estats i dels veïns victòria, a l’Azerbaidjan, el 1513, sobre el xa Ismā'il I de Pèrsia S'annexà el Kurdistan, Síria derrota mameluca a Alep, 1516, Mesopotàmia i Egipte 1517 Mantingué bones relacions amb l’Europa cristiana tot prolongant els privilegis comercials dels venecians a Istanbul
Gudea
Història
Príncep sacerdot (patesi) de Lagaš (~2170 aC).
Fou un clar exponent del governant antiguerrer i mantingué bones relacions amb les altres ciutats sumèries A Lagaš reconstruí el temple del déu Ningirsu i efectuà també treballs d’irrigació Les seves estàtues conservades al Musée du Louvre influïren sobre l’art babilònic posterior i, gràcies a les inscripcions que contenien, oferiren molta informació sobre el país, els habitants i la toponímia de la regió
Muḥammad Ayyūb Khān
Història
Militar
Política
Militar i polític pakistanès, educat a l’Índia i a la Gran Bretanya.
Comandant en cap de l’exèrcit 1951-58 i ministre de defensa 1954-56, el 1958 prestà suport al cop d’estat d’Iskander Mirza, que aviat substituí fou primer ministre 1958 i mariscal 1959 President el 1960 i reelegit el 1965, seguí una política de bones relacions amb l’Occident i la Xina Dimití al març del 1969 i es retirà de la vida política
Vicenç Domènec i Sabater
Historiografia catalana
Història del dret
Literatura catalana
Numismàtica i sigil·lografia
Advocat, poeta i erudit.
Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1803, a la qual llegà els set volums manuscrits del seu recull antològic Parnàs català , amb poesies d’autors dels segles XVII i XVIII, moltes d’inèdites, com les de Jaume Sala i Guàrdia Feu treballs sobre numismàtica i compongué algunes poesies en català i castellà, que es conserven a l’arxiu de l’esmentada Acadèmia
,
Agustí Maria Gibert i Olivé

Agustí Maria Gibert i Olivé
© Fototeca.cat
Literatura
Medicina
Metge i escriptor.
Fou metge de la Canonja i de Vila-seca Vers el 1897 s’installà a Tarragona i es dedicà a la investigació sobre temes de ciències naturals i d’arqueologia i d’història, així com al periodisme i a la literatura Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Entre les seves nombroses obres es destaca Topografia mèdica de Vila-seca de Solcina 1891
Cirene
Ciutat
Antiga ciutat del planell libi, principal centre de la Cirenaica
, situada a 15 km de la costa, fundada cap al 630 aC per colons espartans de Tera.
La llegenda, però, fa provenir el seu nom de la nimfa Cirene , filla d’Hipseu, rei dels làpites Durant el segle següent fou base de fundacions de noves ciutats Adquirí importància a causa de la seva riquesa agrícola blat i llana Mantingué bones relacions amb Egipte, país amb el qual s’unificà pel casament de Ptolemeu III Evergetes i Berenice L’any 74 aC fou annexada per Roma
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina