Resultats de la cerca

El Tribunal Suprem rebaixa en cinc mesos la condemna a presó que l’Audiència de Palma imposà al febrer de 2017 per la responsabilitat en el cas Nóos a Iñaki Urdangarin, que era de sis anys i nou mesos El Tribunal també rebaixa la multa per responsabilitat civil a Cristina de Borbó pel mateix cas de 265088 a 136950 euros

El 1517 Francesc I de França li confiscà el principat En morir el conestable duc de Borbó durant el saqueig de Roma 1527, el succeí al capdavant dels exèrcits imperials d’Itàlia ocupà el castell de Sant'Angelo, i imposà duríssimes condicions al papa Virrei de Nàpols 1528-30, forçà els francesos a retirar el setge que havien posat a Nàpols

Fou capità de la coronela de Barcelona durant el setge francès del 1697 Durant la guerra de Successió lluità com a capità de cavalleria El 1713 es negà a ésser evacuat i formà part de l’expedició del diputat militar Berenguer, per a aplegar forces contra els Borbó Hagué de refugiar-se a Cardona Deixà alguns escrits de tema religiós

Duc de Cadore i comte de Nompère Diputat de la noblesa als Estats Generals del 1781 Molt apreciat per Bonaparte, que el nomenà conseller d’estat, ambaixador a Viena 1801, ministre de l’interior 1804 i, finalment, ministre d’afers estrangers 1807-11 Ocupant aquest càrrec, promogué l’abdicació dels Borbó d’Espanya i signà el tractat de Viena del 1809

Duc de Mayenne Germà d’Enric, duc de Guisa, després de l’assassinat d’aquest 1588 esdevingué el cap de la Lliga Catòlica En morir Enric III de França, Carles de Lorena semblava un pretendent indiscutible al tron però, tement una intervenció oberta de Felip II, proclamà rei el cardenal de Borbó Carles X Derrotat per Enric IV a Arques 1589, el reconegué com a rei 1596

En realitat, mai no formà una organització present a Catalunya que aglutinés els elements dinàstics procedents de la Lliga, Renovación Española i la Confederación Española de Derechas Autónomas, sinó que més aviat fou una invenció de José M Gil-Robles, conseller de Joan de Borbó, per tal de mantenir contactes el 1947 amb l’Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas primer i amb Indalecio Prieto després

El 1593 fou proposada pel seu pare com a candidata al tron francès, enfront del pretendent protestant, Enric de Borbó Juntament amb el seu futur marit, l’arxiduc Albert d’Àustria, li fou concedida la sobirania dels estats dels Països Baixos, amb una independència nominal mort Albert, la sobirania li fou confirmada per la corona a la fi de la treva dels Dotze Anys 1621

Amant de Pere I de Castella des del 1352, amb la seva influència a la cort aconseguí càrrecs importants per a la seva família Malgrat les esposalles solemnes amb Blanca de Borbó 1353 i amb Joana de Castro 1354, el rei jurà davant les corts de Sevilla 1362 haver-se casat secretament amb María 1352 i, per tant, llurs fills Alfons, Beatriu, Constança i Isabel foren declarats hereus de Castella

A la seva mort mantigué el títol la seva esposa, Maria de Pau i van Marck de Lummen   - Madrid, 02-01-1812, membre de l’Orde de les Dames Nobles de Maria Lluïsa 1802 i mainadera de SAR Maria Isabel de Borbó, reina de les Dues Sicílies A la mort d’aquesta el títol s’extingí, i actualment es troba vacant La família Llanas comprà, però, les propietats

Deixeble d’Eudald Jaumeandreu, publicà obres de tema polític en les quals, dins una òptica liberal moderada, es mostrà partidari de la llei sàlica, com Los varones en el trono 1842 i El trono Defensa de la ley sálica 1850 Publicà també Historia de DGuillermo Oliver 1841 i un Juicio crítico sobre el casamiento de Isabel II 1846, on propugnava com a rei consort l’infant Enric de Borbó