Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, d’on fou nomenat catedràtic de piano el 1942 i sotsdirector el 1967 És autor de sarsueles, música lleugera i música per a pellícules

Exercí com a organista de Santa Maria l’any 1839 Fou catedràtic d’harmonia del conservatori de Madrid el 1861 Autor de dues sarsueles i d’obres didàctiques, com ara Prontuario teórico-musical 1856

Fou collaborador de l’escola de XVilanova, del qual fou professor adjunt Catedràtic de dermatologia de la Universitat de Barcelona 1967, publicà treballs sobre citologia cutània, tumors, les porfíries i les malalties per radiacions lumíniques

Professà a l’orde augustinià 1641 Catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València Publicà diverses obres astrològiques vinculades amb esdeveniments polítics de l’època i de la monarquia entre el 1677 i el 1690

Consultor de la inquisició d’Aragó, catedràtic de cànons de la Universitat de Lleida, de la qual fou rector més tard, i bisbe de Castoria 1639-41 i d’Osca 1641-54 Publicà escrits jurídics

Estudià al Conservatori de València amb Daniel de Nueda Fou catedràtic del Conservatori Superior de Música de Múrcia, i a partir del 1974 del de València S'ha especialitzat sobretot en la música d’avantguarda

Defensà sempre una posició conservadora dins l’estructuració de la medicina, i fou un dels primers presidents del Collegi de Metges El 1901 li fou concedit el títol de baró de Bonet , que ha passat per enllaç als Amigó

Va ser fundador del Centre d’Estudis Olímpics i de l’Esport 1988 i el seu director fins el 2009 Entre els seus llibres publicats a l’entorn de l’esport i l’olimpisme destaquen Els Jocs de la comunicació 1992 Cultura, símbols i Jocs Olímpics 1992 Television in the Olympics 1995 Les Claus de l’èxit impactes socials, esportius, econòmics i comunicatius de Barcelona’92 1995 i Olympic Ceremonies historical continuity and cultural Exchange 1996

Fou catedràtic de les universitats de Santiago 1895, Barcelona 1897 i Madrid 1899 Autor d’un procediment per a l’obtenció d’àcid clorhídric a partir del sulfúric arsenical perfeccionà l’obtenció del clorur d’antimoni

Escriví nombroses peces de caràcter popular, com L’avarícia romp el sac 1874, Quatre còmics d’ocasió 1881, La iridectomania 1887, etc, i també algunes sarsueles en castellà Fou catedràtic de declamació del Conservatori de València