Resultats de la cerca

Inscrit en el corrent de l’art per l’art, els seus versos, que canten la natura i l’amor, foren musicats per Rimskij-Korsakov i Rakhmaninov Traduí els clàssics grecs i llatins La seva obra — Liričeskij panteon ‘Panteó líric’, 1840, Večernije ogni ‘Llums del capvespre’, 1883-85 — influí sobre el simbolisme rus

Format a Venècia amb Jenson, s’associà amb Joan de Paderborn 1473 i introduí la impremta a Bèlgica A Aalst produí gairebé exclusivament obres litúrgiques però, havent-se traslladat a Anvers i a Lovaina, es relacionà amb els humanistes particularment amb Erasme i imprimí clàssics grecs i llatins, texts hebraics i obres humanístiques

Amb Antoni Zanini de pilot, guanyà dos Campionats de Catalunya 1978, 1979 i dos d’Espanya 1981, 1982 Simultaniejà aquesta tasca amb la d’instructor, cronometrador i collaborador d’equips com el de Carlos Sainz en el Ralli de Montecarlo També en feu divulgació en programes radiofònics abans de passar als rallis de clàssics

En un principi, era privatiu dels temples d’ordre dòric, però des del segle IV aC se'n generalitzà l’ús en la resta d’ordres arquitectònics clàssics, tot i que només figura en santuaris d’una certa rellevància Acostumava a anar precedit d’un pòrtic amb columnes En els temples romans s’anomena posticum

De la seva nombrosa obra poètica, que palesa una certa influència de Tennyson i de MArnold i també dels clàssics grecs, cal destacar The Prince's Quest 1880, Epigrams 1884, Lachrymae Musarum 1892, The Purple East 1896 i A Hundred Poems 1922 Reculls definitius de la seva obra aparegueren el 1899, i pòstumament el 1936

Fou membre de l’Oxford Group dels anys trenta El 1941 començà a escriure peces de teatre per a la BBC The Dark Tower , 1947, entre altres El seu primer llibre de poemes és Blind Fireworks 1929, seguit de més d’una dotzena d’altres Fou un hàbil traductor dels clàssics, sobretot d’Horaci

És l’autor de The Palace of Pleasure ‘El palau del plaer’, 1566 ampliat el 1567 i el 1575, un recull d’històries basat en Heròdot, Tit Livi i els clàssics italians, que esdevingué una font d’inspiració important per a molts dramaturgs elisabetians i posteriors JWebster, RWilmot, JShirley i Shakespeare, entre d’altres

S'inspira en les idees d’alguns clàssics com WJames, Jung, Maslow o Assagioli, i s’interessa per aspectes de la personalitat ampliant els conceptes més tradicionals de cicle vital i de rols socials, i estudiant els estats no ordinaris de la consciència i els fenòmens psíquics més enllà de les categories convencionals d’espai i temps

Imprimí amb preferència obres dels clàssics grecs i llatins Les edicions més remarcables sortides de les seves premses són l' Antologia grega 1494 pulicada sota la direcció de l’humanista Girano Lascaris, els Himnes de Callímac, l' Argonàutica d’Apolloni de Rodes 1496 i la primera edició de la traducció llatina de les obres de Plató

Amic de Maquiavel, d’idees republicanes, participà en la conjura del 1522 contra el cardenal Giulio de Mèdici Exiliat a França, es posà al servei de Francesc I i d’Enric II Conreà diversos gèneres imitant els clàssics Antígona 1533, La coltivazione , la seva millor obra, 1546, Girone il Cortese 1548, La Flora 1556, Avarchide pòstum, 1570