Resultats de la cerca

Autor de nombroses novelles La morsa , 1918 La mia esistenza d’acquario , 1919 Le donne senza amore , 1920 i comèdies Marionette, che passione , 1918 La bella addormentata , 1919 Tre vestiti che ballano , 1927 El seu teatre té un considerable significat polèmic i històric i constitueix, juntament amb el de Pirandello, la negació i la dissolució del teatre verista i burgès del s XIX

Mestre de gramàtica de la Universitat de València, escriví, amb finalitat pedagògica, seguint la línia del teatre humanístic universitari, dues comèdies, representades a la universitat el 1576 i el 1581 És autor d’algunes de les poesies afixades en els arcs de triomf construïts com a benvinguda de la ciutat al rei Felip II de Castella el 1585 i que després foren publicades

Intentà la renovació actualitzada del teatre en vers, tot decantant-se sovint pels temes històrics, i fou també autor de llibrets de comèdies musicals Són notables What Price Glory ‘El preu de la glòria’, 1924, Elizabeth the Queen 1930, Winterset 1935, Key Largo 1940, on tractà la Guerra Civil Espanyola, Joan of Lorraine 1947 i Anna of the 1000 Days 1949

Excellí com a contista, novellista —sobretot amb la novella Opštinsko Dete ‘El noi de la Comuna’, 1902—, fulletonista amb el pseudònim de Ben Akiba i, sobretot, com a autor teatral més de vint tragèdies, drames i comèdies, de les quals cal destacar Narodni poslanik ‘El diputat’, 1896, Knez ivo od Semberije ‘El príncep de Semberije’, 1900 i Tako je moralo biti ‘Un alt preu’, 1900

En plena Nouvelle Vague assolí un gran renom amb Lola 1961 i amb dues comèdies musicals Les parapluies de Cherbourg 1963 i Les demoiselles de Rochefort 1966 Posteriorment realitzà The Model Shop 1968, The Piedpiper of Hamelin 1971, Lady Oscar 1979, Une chambre en ville 1982 i Parking 1985, entre d’altres El 1988 dirigí Trois places pour le 26 , el seu últim film

Seguidor de Calderón, a vegades arranjà o amplià comèdies seves, i també es dedicà a refondre obres d’altres autors del s XVII La seva peça més coneguda és No hay plazo que no se cumpla ni deuda que no se pague , versió, bastant encertada, del Don Juan, que anuncia, en certs moments, el futur drama de Zorrilla Les seves Comedias nuevas foren publicades el 1722

Periodista, fou corresponsal a l’Àfrica del sud durant la guerra dels bòers, i després, del Daily Mail Autor de contes i de comèdies, excellí sobretot en el gènere de la novella policíaca i de terror, i escriví unes 150 obres, entre les quals cal recordar The Four Just Men 1905, The Face in the Night 1925, The Ghost of Down Hill 1929 i The Terror 1930

El 1517 estava ja installat per compte propi S'han conservat obres impreses per ell fins el 1529, entre les quals una de RLlull Liber de conceptu virginali , 1518, però amb clar predomini d’obres literàries castellanes, de poesia li és atribuïda la impressió clandestina del Cancionero de obras de burlas , el 1519, novelles cavalleresques i comèdies En català imprimí el Baculus clericalis de Bartomeu Cucala 1524

Exponent de la bohèmia estudiantil de Leipzig, escriví comèdies satíriques com L’honnête femme oder die ehrliche Frau zu Plissine ‘L’honnête femme o la dona honesta de Plissine’, 1695 Schelmuffskys Warhafftige Curiöse und sehr gefährliche Reisebeschreibung zu Wasser und zu Lande ‘Descripció del viatge, veritablement curiós, que féu Schelmuffsky per terra i mar’, 1696-97 és una divertida paròdia de les narracions de viatges

Debutà en el cinema el 1930 amb comèdies musicals com Yanquee Doodle-Dandy de M Curtiz, per la qual obtingué 1942 l’Oscar d’interpretació i també amb films policíacs com White Heat 1949 de R Walsh El 1957 dirigí el film Short Cut to Hell Apartat del cinema després de One, Two, Three 1961 de B Wilder retornà amb Ragtime 1980 de M Forman