Resultats de la cerca

Aquests mitjans estan constituïts per l’or, les monedes de reserva o de circulació internacional, en particular el dòlar nord-americà A fi de resoldre el problema de la insuficient expansió d’aquests actius per a les necessitats del comerç internacional, han estat creats els drets especials de gir dret 6 Referida a un sol país, la seva liquiditat internacional és constituïda pels saldos de comptes mobilitzables a la vista a fi d’efectuar pagaments a d’altres països

El Tribunal de Comptes denuncia un pagament illícit per a les obres de l’AVE a la Sagrera de més de 133 milions d’euros Segons un informe de l’ens supervisor, ADIF i diverses constructores han inflat el preu de les obres prop del 18% L’informe també esmenta pagaments per a obres no executades, certificacions d’obra pagades per avançat, adjudicacions de contractes sense concurs i pagament d’obres de les quals no hi ha contracte

Amb relació als clients, aquests mitjans han estès, temporalment i geogràficament, l’ús de llurs comptes i l’autoservei, amb reducció de la utilització de diner efectiu i escriptural, i, pel que fa a les empreses, els ha permès la gestió de tresoreria, amb l' home banking Amb relació a la banca, han implicat canvis importants costs, risc i seguretat, màrqueting, productivitat La targeta bancària no és propiàment un mitjà de pagament, sinó la identificació clau per a operar i informar-se

Vida i obra És autor del primer episcopologi de Tortosa i d’una documentada història de la càtedra Notas antiguas de esta catedral , 568 folis, inèdita, conservada a l’Arxiu Capitular d’aquesta ciutat ms 21, que ha estat la font d’estudi per als historiadors tortosins posteriors El 1620 fou escollit oïdor de comptes del General de Catalunya Lectures QUEROL COLL, E Tortosa, república literària 1475-1800 Catàleg bibliogràfic d’escriptors i obres anònimes , Tortosa 1999, p 232-235

Era elegit periòdicament —tendia a ésser triennalment— pel Consell de Cent, a Barcelona, o pel consell general, entre l’estament mercader Tenia per missió revisar i liquidar els comptes i cloure'ls perquè la ciutat pogués cobrar dels seus deutors les quantitats oportunes A Barcelona, era ajudat per un caixer del compte ordinari i un escrivà del racional D’ell i del clavari —cap de les finances— depenien tots els oficials relacionats amb la vigilància i el cobrament dels drets municipals

El diari El País informa que l’actual rei emèrit d’Espanya Joan Carles I va transportar el 2010, quan era rei titular, 1,7 milions d’euros en metàllic a Suïssa El gestor a Suïssa de l’ara rei emèrit, Arturo Fasana, que va rebre els diners, va confirmar els fets l’octubre de 2018 davant del fiscal de Ginebra que investiga els comptes de Joan Carles a Suïssa Els diners, segons aquestes fonts, procedien d’una donació del soldà de Bahrain

El 1418 cobrà pel fet d’haver illuminat un Breviari per compte de Guillem Novell, ardiaca de Llimiana, de la catedral d’Urgell, i el 1426 per d’haver caplletrat un missal mixt del monestir de Jonqueres Collaborà amb Bernat Martorell en la illuminació del Comentari dels Usatges de Ramon Marquilles 1448, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona bé que els comptes no s’expressin amb gaire claredat sobre el treball d’un i altre, sembla que degué executar les caplletres

El tractat estipulava que el nord de Portugal províncies de Minho i Douro formaria el regne de la Lusitània Septentrional i seria per al rei d’Etrúria, net de Carles IV, en comptes del seu regne italià que les províncies d’Alentejo i Algarve serien per al primer ministre espanyol, Manuel de Godoy, i que la resta romandria de moment sota l’administració francoespanyola El tractat motivà la concentració de tropes franceses a Espanya, fet que donà lloc a la guerra contra Napoleó

El 1464, durant la guerra contra Joan II, era oïdor de comptes de la Generalitat de Catalunya i capità de Ripoll i de Sant Joan Acusat injustament de traïció a la causa del Consell del Principat, fou empresonat per Joan de Deça, cosí del rei Pere de Portugal, el qual, però, n’ordenà l’alliberament Fou assassinat al novembre del mateix any pels seguidors d’Arnau Guillem de Campllong, veguer de Ripoll, quan aquest es passà al bàndol de Joan II