Resultats de la cerca

Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este succeí el 2 d’octubre de 1931 a Jaume en la titularitat dinàstica del carlisme De mentalitat conservadora, el nou pretendent propicià, l’últim any de vida de Jaume, la reunificació de les diverses tendències carlines en una nova organització La CT aconseguí una estructura eficient en accedir Manuel Fal Conde, advocat andalús procedent de l’integrisme, a la “jefatura-delegada” del nou partit Amb ell, la Comunió s’estructurà en diferents seccions el Requeté, braç armat de la Comunió Tradicionalista les Margaritas, secció femenina, i els Pelayos,…

Al s XVII es fusionà amb els Montmorency En foren membres més destacats Georges de La Trémoille 1382-1446, favorit del rei Carles VII de França, Louis de La Trémoille 1460-1525, vescomte de Thouars i príncep de Talmont, que es distingí a les campanyes d’Itàlia, Claude de La Trémoille 1566-1604, duc de Thouars, que es convertí al calvinisme i lluità juntament amb el príncep de Condé i el futur Enric IV de França, i Marie-Anne La Trémoille

Impulsat per Ediciones Rápidas, també responsable de Dicen Tractava tots els esports, però principalment el futbol, des de la primera divisió fins a la segona categoria regional del Campionat de Catalunya Es publicava cada dilluns i en fou director Julián Mir, que tenia com a collaboradors els redactors Joan Garcia Castell, Santiago Codina, Joma, Manuel del Arco, Navarro Salanova, Morris, Monsalve Justo Conde i Luis Lainz i els dibuixants Peñarroya i Cifré Com a mínim se’n publicaren 718 números

S’inicià al collegi dels Maristes de Sant Joan de Barcelona Base, desenvolupà tota la seva carrera esportiva al Futbol Club Barcelona 1975-92 Guanyà sis Lligues 1981, 1983, 1987-90, nou Copes del Rei 1978-83, 1987, 1988, 1991, destacà especialment en l’edició del 1988, en què un triple seu sobre la botzina fou clau per a derrotar el Real Madrid, dues Recopes d’Europa 1985, 1886, una Copa Korac 1987 i un Mundial de clubs 1985 Amb la selecció espanyola jugà 142 partits i aconseguí les medalles de plata en el Campionat d’Europa 1983 i els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 També disputà els Jocs…

Base, amb el Club Esportiu Mataró fou campió d’Espanya infantil i juvenil Formà part del primer equip de l’entitat fins el 1970 i aconseguí l’ascens a la màxima categoria espanyola el 1963 Entre el 1970 i el 1979 jugà 222 partits amb el Club Esportiu Manresa, del qual fou capità És el màxim anotador de la història del club a la màxima categoria El 1979 retornà al Mataró, amb el qual jugà dues temporades més Internacional en diferents categories, amb la selecció absoluta disputà 34 partits Exercí com a entrenador en les categories inferiors del Club Esportiu Mataró Dirigí el primer equip del…

Jugà al CP Collblanc i al GE Seat abans de fitxar pel Picadero Jockey Club de Lliga estatal el 1973 Amb aquest club fou campiona de Copa 1975, 1978, 1979 i de Lliga 1975, 1976, 1978 El 1979 s’incorporà al Club Bàsquet Cibes fins el 1982

Especialista en temes lingüístics i literaris medievals, publicà, entre d'altres,  Poema de Alfonso XI fuentes, dialecto, estilo 1953, La escuela lingüística española y su concepción del lenguaje 1955, De Alfonso X al Conde de Barcelona 1962, Siete siglos de romancero 1969, Por campos del romancero 1969 i  La tradición manuscrita en la “Crónica de Alfonso XI” 1974, a més d'altres estudis 1972 i 1979 sobre el romancer en collaboració amb altres investigadors, i sobre historiografia medieval Fou professor de la Universitat de Wisconsin

L’any 1641 comandà una companyia catalana a les ordres del príncep de Condé, avançà pel Rosselló fins a les riberes de la Tet i participà en els setges d’Illa, Argelers, Millars i Elna, i finalment prengué part en la batalla de Montjuïc 1641 L’any següent obtingué el títol de cavaller Després de la rendició de Barcelona 1652, continuà al servei de França, i l’any 1655 actuà en l’ofensiva francesa contra el Principat i ocupà Solsona El 1660 fou nomenat cònsol de Perpinyà

Dedicada a la tècnica i entrenament del bàsquet, també incloïa articles d’història, comentaris del reglament, entrevistes i informacions de la Lliga espanyola, Campionats de Catalunya, escolars i Copa d’Europa Fou dirigida per José M Poblador i Justo Conde n’era el redactor en cap Hi collaboraren Pedro Ferrándiz, Vicente Zanon i M Carmen Hernández, especialista en bàsquet femení, i entre els fotògrafs hi havia Alguersuari, Campañà i JV Sánchez, entre altres De periodicitat mensual, cessà amb el número 188 al final del 1977

Comte d’Harcourt Lloctinent de Catalunya 1644-48 i 1651 Lluità al Piemont contra els castellans i prengué Torí 1640 Nomenat lloctinent de Catalunya per Lluís XIV de França durant la guerra dels Segadors, perdé Lleida 1644 a mans de les tropes de Felip IV de Castella El 1645 reconquerí Agramunt Tornà a França, derrotà els castellans a Valenciennes i prengué Condé 1649 Tornà a ésser lloctinent, efímerament, el 1651 Més tard fou governador d’Anjou Era anomenat Cadet la Perle , per una joia que duia a l’orella