Resultats de la cerca
Es mostren 682 resultats
dieta
Història
Política
Designació de diverses assemblees polítiques de caràcter legislatiu i deliberatiu que tenen com a referència la del Sacre Imperi Romanogermànic.
La dieta germànica Reichstag era d’origen carolingi, i era convocada per l’emperador del Sacre Imperi, el qual fixava també el lloc de reunió hi assistien bisbes, abats, ducs, comtes, alguns senyors feudals designats i, des de mitjan segle XIII, representants de les ciutats Consolidada per la Butlla d’Or de Carles IV del 1356, comprenia tres collegis el dels electors, el dels prínceps i el de les ciutats imperials Els temes eren discutits per collegis i sotmesos a l’assemblea general, que els votava les conclusions havien d’ésser ratificades per l’emperador Desaparegué el 1806, però amb la…
Ranjīt Singh
Història
Sikhisme
Creador de l’imperi dels sikhs
.
En morir el seu pare, Mahan Singh 1792, esdevingué cap d’una branca de la confederació sikh Ocupà Lāhaur 1799 i Amrítsar 1802, però la seva política expansionista el féu topar amb els britànics, amb els quals signà un tractat 1809 Formà un exèrcit modern amb el qual arribà a dominar el Caixmir 1823
Rudolf von Delbrück
Història
Política
Polític alemany.
Ministre de comerç de Prússia 1848, s’esforçà en la reunió comercial i política d’Alemanya a través del Zollverein Fou president de la cancelleria de la confederació nord-alemanya i, més tard, del Reich 1871 En desacord amb la política proteccionista de Bismarck, dimití com a canceller 1876 i com a diputat 1879
Confédération Générale du Travail
Organisme sindical francès fundat el 1895 a Llemotges.
La seva finalitat era la defensa dels interessos dels assalariats, independentment de llur ideologia, enfront dels patrons, i tenia representacions professionals i geogràfiques Des del 1906 hi predominaren les tesis revolucionàries i anarcosindicalistes de lluita contra l’estat burgès, particularment a través de la vaga Però a partir del 1914, a causa de la guerra, la confederació acceptà de cooperar amb l’administració i cercà la participació obrera en les decisions empresarials, sense renunciar a la lluita El 1921 els anarcosindicalistes i els comunistes abandonaren la CGT i crearen la…
guerra Austroprussiana
Història
Conflicte bèl·lic motivat per la rivalitat entre Àustria i Prússia per l’hegemonia dins el conjunt d’estats alemanys i provocat per l’administració conjunta dels ducats de Slesvig i Holstein, que havien estat cedits per Dinamarca arran de la guerra del 1864.
L’intent de Bismarck d’annexionar Slesvig a Prússia i d’excloure Àustria de la Confederació Germànica provocà la guerra juny del 1866 Lluitaren al costat d’Àustria la majoria dels estats alemanys Baviera, Saxònia, Baden, Württemberg, Hannover Prússia s’alià amb Itàlia, desitjosa d’expulsar els austríacs del Vèneto Les victòries austríaques a Custoza 24 de juny i el combat naval de Lissa 19 de juliol enfront dels italians no evitaren l’avanç dels exèrcits prussians, més ben entrenats, i amb un armament superior Abans que Àustria pogués intervenir, Prússia havia desfet els petits exèrcits de…
Plymouth
Ciutat
Ciutat de l’estat de Massachusetts, EUA, a la badia homònima.
Fou la primera colònia de Nova Anglaterra, fundada el 26 de desembre de 1620 pels emigrants del Mayflower El 1643 la colònia s’uní a la Confederació de Nova Anglaterra i el 1691 s’integrà a l’estat de Massachusetts El 1830 s’hi originà l’Església dels Germans, coneguda també amb el nom de Germans de Plymouth
olivetà | olivetana
Cristianisme
Membre de la congregació monàstica que prengué origen al monestir de Monte Oliveto, situat al SE de Siena (Itàlia).
Basada en la regla benedictina, aquesta congregació fou fundada el 1313 per Bernardo Tolomei i confirmada per Climent VI Exercí una gran influència en els monestirs del s XIV, fins al punt que els olivetans foren invitats a Montecassino i a Subiaco per fer-hi reflorir l’observança regular Actualment els monestirs olivetans formen part de la confederació benedictina
Ernest Bevin

Ernest Bevin
© Fototeca.cat
Història
Política
Sindicalista i polític anglès.
Fundador i secretari general del sindicat dels transportistes, esdevingué president del comitè executiu de la Confederació Britànica del Treball 1936-37 Fou ministre del treball en el gabinet de coalició de Winston Churchill, i durant la Segona Guerra Mundial organitzà la mobilització de la mà d’obra Fou ministre de l’exterior amb Clement Attlee 1945-51
Miquel Llompart Triadú
Billar
Dirigent de billar.
Presidí durant disset anys el Club de Billar Sant Martí Des del 1978 és president de la Federació Catalana de Billar i també és vicepresident de la federació espanyola Membre de la Confederació Europea de Billar, fou membre fundador del Comitè Olímpic de Catalunya COC i, durant vuit anys, membre de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya UFEC
Luis José de Orbegoso
Història
Polític peruà.
Elegit president 1833, promulgà la constitució del 1834, però fou enderrocat per Salaverry Després de pactar amb el general Santa Cruz, president de Bolívia, ocupà el Perú, i el 1837 organitzà amb aquest la Confederació de Bolívia i el Perú, fet que provocà l’enfrontament amb Xile Derrotat pels xilens, hagué d’abandonar el país 1838
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina