Resultats de la cerca
Es mostren 3217 resultats
tríglif
Arquitectura
Membre arquitectònic en forma de rectangle sortint, solcat de tres canals, que decora el fris d’ordre dòric, des de l’arquitrau a la cornisa.
Construït primer de terra cuita, el tríglif alternava amb la mètopa i solia ésser pintat de color turquesa fosc o bé negre
Nasser
Jaciment de petroli
Jaciment petrolífer de Líbia, a la regió de Barqa.
Un oleoducte, el primer construït al país 1961, uneix aquest jaciment amb la ciutat de Marsā al-Burayqa, al golf de Surt
el Xup
Barri
Barri de la ciutat de Manresa (Bages), uns 2 km al SW del nucli urbà, a l’esquerra de la riera de Rajadell i al peu de la carretera de Manresa a can Maçana.
Fou construït el 1965 en territori de l’antiga masia del Xup El seu nom oficial és grup del Pare Ignasi Puig
cala de Sant Jordi
Cala
Cala del port de Maó (Menorca), entre els promontoris des Llatzeret i de la Mola.
El 1900 fou construït el canal de Sant Jordi , entre es Llatzeret que esdevingué una illa i la costa septentrional del port
Sant Joan el Vell
Antiga església
Antiga església parroquial de Perpinyà (Rosselló), consagrada el 1025 amb la presència del bisbe d’Elna Berenguer i del comte Gausfred II de Rosselló, bastida sobre una església anterior que englobà la de la Mare de Déu dels Córrecs
.
Era pròxima al palau comtal Al seu emplaçament fou construït des del 1324 un temple gòtic que seria la futura catedral de Perpinyà
l’Alqueria de Sanç
Llogaret
Antic llogaret del municipi de Penàguila (Alcoià), a un quilòmetre de la vila, habitat per moriscs fins a l’expulsió del 1609 (en aquella data era habitat per tres famílies).
Ha estat convertit en un palau amb un jardí anglès construït sobre un gran terraplè a l’aiguavés de la serra de Penàguila
Aķtöbe
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònim, al Kazakhstan.
Centre industrial ferroaliatge, manufactures elèctriques, equipament de raigs X desenvolupat en una àrea minera, des del 1905, que fou construït el ferrocarril transcaspià
Casal de Catalunya de Buenos Aires
Història
Entitat fundada a Buenos Aires (Argentina) el 1886 per aplegar els catalans residents a la ciutat.
El 1890, el financer Lluís Castells li donà l’actual estatge social, edifici construït expressament, amb sala d’actes, restaurant, biblioteca i teatre
Sant Ramon
Santuari
Santuari del municipi de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), al cim de la muntanya de Sant Ramon (309 m alt.), termenal dels municipis de Sant Boi de Llobregat (abans de la quadra de Benviure), Sant Climent de Llobregat i Viladecans, antigament dit la Fita
.
L’edifici fou construït el 1887 Hom ha iniciat la installació, en aquesta muntanya, d’un parc forestal d’una extensió de 35 ha