Resultats de la cerca
Es mostren 1048 resultats
Tlaloc
Déu de la pluja dels asteques.
Procedent de cultures més antigues Teotihuacán, tenia temple propi a Tenochtitlán, on li eren oferts sacrificis humans els gemecs de les víctimes eren un bon auguri, per tal com les llàgrimes simbolitzaven la pluja desitjada D’acord amb la visió miticohistòrica dels asteques, Tlaloc governà la tercera edat, o sol del món, després del jaguar i de Quetzalcoatl el seu domini a la fi acabà mitjançant una pluja de foc i de pedres ardents, i els supervivents esdevingueren ocells Tot seguit, la quarta edat, de l’aigua, restà sota el control de Chalchiutlicue, germana de Tlaloc
música indígena de l’Amèrica del Nord
Música
Música dels pobles establerts al subcontinent americà del nord abans de l’arribada i la colonització europees.
Aspectes generals Comprèn les ètnies i cultures ameríndies, d’una banda, i els inuits, de l’altra, d’arribada molt més tardana i circumscrits geogràficament a una franja de l’extrem nord del subcontinent Pel sud, el tròpic de Càncer separa de manera aproximada les cultures del nord i de l’Amèrica Central Tant els amerindis, que formen la pràctica totalitat de les cultures indígenes, com els inuits són descendents de successives onades de pobladors procedents del continent asiàtic que començaren a arribar a Amèrica travessant l’estret de Bering fa uns 25 000 anys La multiplicitat cultural és…
Lemnos
Illa
Illa grega de la mar Egea.
Té una constitució volcànica que li proporciona un sòl molt fèrtil El relleu és pronunciat, i les costes són retallades La població viu de la pesca i de l’agricultura, que ofereix els productes típics de la Mediterrània Habitada per una població d’origen traci, acollí els membres d’una població tirrena, amb una civilització afí a la dels etruscs A partir del s VI aC fou colonitzada per Atenes, i a l’època hellenística fou dominada per Roma Caiguda a mans dels turcs el 1456, esdevingué definitivament un territori grec el 1913 Conserva vestigis importants de les diverses cultures i…
La FAO declara l’horta de València patrimoni agrícola mundial
L’Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura FAO de les Nacions Unides declara el "Regadiu històric de l’Horta de València" com a sistema important del patrimoni agrícola mundial SIPAM La FAO remarca que l’horta valenciana constitueix un vincle entre el rural i l’urbà, en el sistema productiu del qual s’integren les cultures agrícola i hidràulica, llaurades durant segles d’ençà del començament de la dominació àrab a la zona, que han anat conformant un paisatge únic, l’horta de València i l’Albufera La candidatura va ser presentada al setembre de 2018, per l’Ajuntament i la…
Narcís Soler i Masferrer
Arqueologia
Arqueòleg i prehistoriador.
Fou arqueòleg del Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona entre el 1975 i el 1990 i director del Museu d’Art 1980-90 de la mateixa localitat Doctor per la Universitat de Barcelona 1986 i catedràtic de prehistòria de la Universitat de Girona, és membre de la secció historicoarqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans 1996 Ha investigat el Paleolític superior de Catalunya i ha excavat la cova de l’Arbreda Serinyà i el Cau el Duc Torroella de Montgrí Ha publicat, amb Josep Canal, El Paleolític a les comarques gironines 1976 i, coordinat amb Julià Maroto, Quadre cronològic del Plistocè…
Centro Atlántico de Arte Moderno
Entitat creada el 1989 a Las Palmas de Gran Canària destinada a promoure activitats artístiques.
S'inaugurà amb l’exposició Surrealismo entre el Viejo y el Nuevo Mundo i té la seva seu en un edifici antic rehabilitat per l’arquitecte Sáenz de Oiza Dirigit per l’escultor Martín Chirino, ha format una collecció estable i una biblioteca Sorgí amb la intenció d’oferir noves possibilitats per a la producció d’art en general i com a punt d’unió entre continents i cultures d’orígens diversos, a més de la promoció de l’art canari Entre les exposicions realitzades, destaquen mostres com Desplazamientos 1991, Automatismos paralelos La Europa de los movimientos experimentales 1992 i…
Seguridad Social
Música
Grup valencià de música rock fundat el 1982.
Des d’aleshores ha evolucionat des del punk o el hip-hop fins a l' ska , el reggae , el blues o la rumba La seva música és fruit d’un mestissatge que mescla sons actuals amb sons tradicionals d’altres cultures i dóna com a resultat diversos estils de boleros, merengues o rumbes, marcats sempre pel rock Des dels seus inicis, el grup ha estat liderat per Josep Manuel Casany i entre els seus treballs cal destacar En desconcierto 1984, Vino, tabaco y caramelos 1988, Introglicerina 1990, Furia Latina 1993, Compromiso 1993, De amor 1996, Un beso y una flor 1997 i Va por ti 2000
cultura de Nok
Etnologia
Cultura de l’Àfrica occidental que es desenvolupà del segle X aC al III dC, a la regió central de l’actual república de Nigèria.
Aquesta cultura pren el nom d’un petit poblat miner situat prop de Jos, capital de l’estat de Plateau Les primeres troballes es produïren en unes mines d’estany són petits caps humans, fets de terra cuita, de tipus realista i d’una gran finor, que per llurs trets recorden les creacions artístiques de les cultures nigerianes, molt posteriors en el temps —segles XIII-XIX—, d’Ife i Benín i àdhuc les talles de fusta dels actuals iorubes Així, doncs, sembla com si la gent de la cultura de Nok haguessin estat els creadors d’una tradició artística africana que ha arribat fins avui
Paul-Élie Ranson
Paisatge nabí , per Paul-Élie Ranson
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor llemosí.
A París exposà amb els nabís, entre el 1892 i el 1896, i el seu taller fou el lloc de reunió del grup Féu pintura decorativa i de cavallet El Crist i el Buda coll particular, ambdós del 1890 cartons per a tapissos Dones en blanc 1895, Musée National d’Art Moderne, París illustració a la Revue Blanche i ceràmica Tècnicament la seva obra és sintetista Gran coneixedor de les cultures orientals i de l’esoterisme, n'és clara la influència en el simbolisme de la seva obra Fundà l’Académie Ranson 1908, on, a la seva mort, ensenyaren molts dels seus amics nabís
Franz König
Cristianisme
Eclesiàstic i teòleg austríac.
Professor a Salzburg 1949, bisbe titular 1952, el 1956 fou nomenat arquebisbe de Viena i el 1958 cardenal Tingué una participació molt destacada en la comissió teològica del concili II del Vaticà Del 1965 al 1980 fou president del secretariat vaticà per als no-creients i, des d’aquest càrrec, acomplí missions d’alt nivell representatiu, especialment en relació amb l’Europa oriental Bon coneixedor de diverses cultures, llengües i religions, dirigí una important història de les religions Entre altres obres, publicà Die Stunde der Welt ‘L’hora del món’, 1971, Das Zeichen Gottes ‘El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina