Resultats de la cerca

A les files del Reus Deportiu, l’any 1952 fou campió d’Espanya del Frente de Juventudes en 400 m tanques, subcampió en 4×400 m i bronze en 400 m, així com campió de Catalunya en 4×800 m Un cop retirat, es vinculà al bàsquet Fou president de la delegació territorial a Tarragona 1985-2002 de la federació catalana, de la qual era directiu des del 1962 Presidí també l’associació Hesperia destinada a la promoció del bàsquet de base Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 2003

Fundat el 1948 com a delegació del Club Muntanyenc Barcelonès a Terrassa, es desvinculà d’aquesta entitat el 30 de setembre de 1979 Practica tot tipus d’activitats relacionades amb la muntanya L’integren la secció d’espeleologia, denominada Grup d’Exploracions Subterrànies GES, i la d’escalada i alpinisme, de nom Grup d’Escalada i Muntanya GEIM També practica el senderisme, l’esquí i l’excursionisme amb raquetes de neu, i ofereix cursos d’espeleologia L’any 1978 organitzà una expedició al Kānchenjunga 8586 m Des del 1982 organitza la Pujada a la Mola

Féu estudis de filologia i cinematografia Entre el 1984 i el 1988 formà part de la delegació cubana a la UNESCO, a París, i ha treballat en feines vinculades al món del cinema Ha publicat llibres de poesia Vagón para fumadores , 1986 Todo para una sombra , 1986 Respuestas para vivir , 1986, i Cuerdas para el lince , 1999, i ha conreat la novella i la narrativa curta en obres com Te di la vida entera 1996, Café Nostalgia 1997, Querido primer novio 1999 i Milagro en Miami 2001, entre d’altres

Anomenat també vicari forà o rurla , fou sinònim d’arxipreste A partir del concordat amb Espanya del 1851, pel qual foren creats nous arxiprestats, el nom i l’ofici de degà foren reservats per a les antigues circumscripcions diocesanes, com és el cas de l’actual bisbat de Barcelona, que manté degans a Granollers, Vilafranca i Piera

Promou les sortides a la muntanya i les activitats socioculturals El 1974 realitzà la primera marxa excursionista per muntanya Després de publicar quatre edicions del butlletí Cap al Cap 1974, aparegué L’Esperver com a butlletí de l’entitat 1975 i esdevingué una revista local independent al cap de cinc anys 1980 El 1975 creà la secció d’esquí i inicià cursets d’aprenentatge També té seccions d’arqueologia i de bicicleta tot terreny

Engloba els grups que, amb el nom de Rialles , es constitueixen a les diverses poblacions de Catalunya

Lligat a la Delegació d’Educació Física i Esports, fou constituït el 27 d’octubre de 1936, en plena Guerra Civil Espanyola i tenia les facultats següents dirigir l’ensenyament físic escolar, formar el professorat, crear una oficina de fitxes mèdiques per a esportistes, intervenir les entitats d’esport, impulsar el mutualisme esportiu i crear la Biblioteca d’Educació Física i Esport de Catalunya Joan Soler Damians en fou el president Amb el decurs de la guerra, però, es militaritzà progressivament, fet que frustrà els objectius inicials d’institucionalitzar l’esport per als quals…

Fundat el 1963, nasqué com a delegació del Club Excursionista de Collserola l’any 1958 El primer president i impulsor de l’entitat fou Sebastià Tous Pedrol A l’inici se centrà en l’excursionisme, però posteriorment s’interessà per altres especialitats de muntanya Practica el senderisme, preferentment a la serra del Montsant, alpinisme als Pirineus, espeleologia i escalada Entre el 1987 i el 1991 organitzà una competició internacional d’escalada El 2007 creà una secció d’esports d’aventura per competir en curses de muntanya, d’orientació i de resistència, i en duatlons, raids d’…

Fundat el 1954, nasqué com a delegació del Tiro Nacional de España El primer president, i un dels principals promotors, fou Ricard Buxó Participa en el Campionat d’Espanya i de Catalunya de diferents especialitats de tir, així com en els Campionats d’Europa o del Món Disposa d’un extens palmarès, amb títols estatals i catalans, tant per clubs com individuals Destaca Josep Patiño, campió del món d’armes històriques 2011 i campió d’Espanya 2004, 2006, 2010 Disposa de tiradors en categories inferiors que competeixen en l’àmbit estatal Té la seu a la carretera de Bellaterra

Debutà en competicions i torneigs provincials de tir amb carrabina al voltant del 1910 Fou membre del Tiro Nacional de Barcelona i des dels seus inicis s’involucrà en tasques directives Fou vocal, jutge de camp i, des del 1920, secretari del club, càrrec que ostentà durant més de trenta-cinc anys Després de la Guerra Civil, acompanyà la delegació de Barcelona als Campionats d’Espanya de tir i fou jutge de tir estatal A mitjan anys cinquanta, essent propietari del carnet número 1 de Tiro Nacional de Barcelona, fou nomenat secretari d’honor del club