Resultats de la cerca
Es mostren 1621 resultats
Termoli
Ciutat
Ciutat de la província de Campobasso, al Molise, Itàlia, situada a la costa adriàtica, prop de la desembocadura del Biferno.
Port del Molise, té una activa indústria derivada de la pesca Antiga diòcesi al s XI era sufragània del Benevent, la catedral s XII és una de les últimes obres de l’escola pullesa
Santa Cruz de Moya
Municipi
Municipi de la província de Conca, Castella-la Manxa, situat ala vall del Túria.
És situat a la vall del Túria, entre les comarques valencianes del Racó i dels Serrans i el terme aragonès d’Arcos de las Salinas Pertangué fins el 1960 a la diòcesi de Sogorb
la Baleàrica
Província
Província romana que comprenia l’arxipèlag de les Balears, incloses les Pitiüses.
Creada a la fi del s IV, fou la més recent de les que formaven part de la diòcesi d’Hispània, i, incorporada a l’imperi Bizantí el 534, fou la darrera que desaparegué
Colmà
Cristianisme
Monjo del monestir irlandès d’Iona, i després bisbe de Lindisfarne.
Al sínode de Whitby 663 s’oposà a l’acceptació de la data romana de la Pasqua, renuncià la seva diòcesi i fundà un monestir de resistents La seva festa se celebra el 18 de febrer
Gian Battista Campeggio
Cristianisme
Eclesiàstic italià, fill de Lorenzo Campeggio i germà del cardenal Alessandro Campeggio
.
Nomenat bisbe de Mallorca 1532, confià el govern de la diòcesi a un administrador eclesiàstic i el 1558 renuncià el càrrec Participà activament en el concili de Trento, on pronuncià, el 1552, el discurs De tuenda religione 1561
Joan Josep Omella i Omella

Joan Josep Omella i Omella
© Conferencia Episcopal
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià al seminari de Saragossa i, amb els pares blancs, a Lovaina i Jerusalem Ordenat sacerdot el 1970, fou coadjutor i rector i, en 1990-96, vicari episcopal a la diòcesi de Saragossa També fou missioner durant un any al Zaire actual República Democràtica del Congo Entre el juliol i el setembre del 1996 fou bisbe auxiliar de Saragossa, i posteriorment bisbe, dignitat que ocupà fins al desembre del 1999, en què es féu càrrec de la diòcesi de Barbastre-Montsó els quatre anys següents, durant els quals fou també 2001-03 administrador apostòlic d’Osca i de Jaca Al…
Pere Albornós i Tàpies
Cristianisme
Bisbe d’Oriola (1763-67).
Estudià a València i a Salamanca, on també professà interinament la càtedra de cànons De nou a València, ocupà successivament gairebé tots els càrrecs de la diòcesi, i el 1763 fou promogut a bisbe d’Oriola Publicà diverses pastorals
Arias Gallego
Cristianisme
Eclesiàstic i bisbe de Girona (1556-65) i de Cartagena (1565-75).
Féu els estudis a Badajoz, i era inquisidor de Saragossa quan fou nomenat bisbe Assistí al concili tridentí, i fou decidit en aplicar amb una gran rigidesa les reformes a la seva diòcesi, cosa que li aportà molta impopularitat
l’Ollastra
Comarca oriental de Sardenya, situada entre el Gennargentu i la mar Tirrena.
El centre principal és Lanusei Els límits, força indeterminats, corresponen als de l’antiga diòcesi homònima que constituí una de les cinc judicatures independents, amb capital a Tortoli Predominantment terreny de pasturatge, hom hi conrea també la vinya i l’olivera
Constantí Bonet y Zanuy
Cristianisme
Bisbe de Girona (1862-75) i arquebisbe de Tarragona (1875-78).
Professor de teologia a Lleida i canonge penitencier de Barcelona 1851, creà la Casa Missió de Banyoles i, a Tarragona, introduí la devoció a sant Magí a tota la diòcesi 1876 Al concili I del Vaticà defensà la infallibilitat papal
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina