Resultats de la cerca

Bon dibuixant, les seves figures tenen una perfecció formal molt notable És autor de la copa del Louvre amb Eos alada portant el cadàver de Mèmnon

El 1948 s’inicià en la revista El Globito , i el mateix any fou contractat per l’editorial Toray, amb la qual collaborà en les revistes Chispa 1948-49 i Garabatos 1950 Fou un dels principals dibuixants de la sèrie editada també per Toray  Hazañas Bélicas , sobretot a partir del 1958, i autor del dibuix del soldat de la portada característic de la publicació, de la qual el seu traç vigorós i precís es convertí en un element identificador Cal esmentar també, per a la mateixa editorial, les sèries El pequeño mosquetero 1951, Hazañas del Oeste 1962 i Sioux 1964 Treballà també per a publicacions…

En el seu vessant de cartellista, cal destacar el cartell anunciant les regates de rem Copa President de la Mancomunitat 1917

Juntament amb Pau Cots, Joan Seix Jan, Jacint Bofarull, Josep Segrelles i d’altres, fou un dels pioners i difusors del cartellisme esportiu que contribuí a difondre l’esport entre les masses al primer terç del segle XX Entre els seus cartells hi ha els realitzats per a la Federació Catalana de Natació Amateur, el 1930 El 1972, rebé el premi Prisma, de caràcter antològic, atorgat per l'agrupació de decoradors del Foment de les Arts i el Disseny "per la seva tasca pionera en la decoració publicitària"

Fou un dels creadors de l’Associació de Cartellistes de Catalunya Realitzà el cartell anunciador del Gran Premi d’Europa de motociclisme del 1929 i altres cartells de temàtica esportiva

Collaborà en nombroses publicacions i, amb Enric Badia i Ramon Monzón, fundà l’Acadèmia d’Ensenyança de Dibuix per Correspondència 1958 Treballà per a l’Editorial Bruguera 1971 i posteriorment es dedicà a l’humor esportiu en revistes com Barrabás 1972 i El Papus 1973, en publicacions esportives com Don Balón o Mundo Deportivo i en diaris com el Diari de Barcelona Entre altres distincions, obtingué el premi Heraclio Fournier 1966

S’installà a Barcelona el 1905 i completà la seva formació a l’Escola Llotja S’inicià com a illustrador de temes esportius en un tractat de jujitsu A partir de la dècada de 1920 destacà com a cartellista Dissenyà cartells per a curses de cotxes, motos i avions, combats de boxa i sobre futbol o ciclisme, com el cartell de Les noces d’argent del Futbol Club Barcelona 1949 i el de la Volta Ciclista a Catalunya 1958 El Museu del FC Barcelona recull part de la seva obra

Especialitzat en dibuix animalístic en els seus inicis, participà en diverses mostres collectives, entre d’altres, a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona 1944, amb l’obra Ocell gris Posteriorment, sense abandonar el dibuix, treballà tot tipus de temes i tècniques, encara que especialment es dedicà als paisatges a l’oli, pintats al natural i amb especial preocupació per reflectir la incidència de la llum Té obres en colleccions privades de Catalunya, França, Alemanya, Austràlia i Estats Units

Format al taller de Ramon Rogent i a l’Acadèmia d’Arts Plàstiques amb Ángel López-Obrero Després de pintar i dibuixar molts anys en solitari, un nombre reduït de persones s’interessà per la seva obra, sempre marcada pel misteri i la introspecció psicològica Joan Vinyals li va organitzar la primera exposició a la Galería Arte de Bilbao 1946 El 1947 exposà als Blaus de Sarrià presentat per JV Foix , el qual li aconsellà el 1946 canviar la "s" final del seu cognom per una "ç", cosa que feu a partir d'aleshores Amb Joan Brossa fundà la revista Algol —en la qual collaboraven Enric Tormo , Arnau…

D’una família de joiers de la Vila, estudià a l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa, on fou professor fins que es jubilà 1962-92, i a l’Escola Superior de Belles Arts de València, on rebé la influència de l’obra de Joaquim Sorolla Colorista amb forts gruixos de textura, seguí, sense sortir mai de la figuració, diverses tendències, amb algunes de més constants, com la de figures sòbries i estilitzades i la d’un cert impressionisme on s’acumulen les notes del tipisme illenc A mitjan anys seixanta fou un dels integrants del grup Puget, amb Vicent Calbet, Vicent Ferrer i Guasch i Antoni Marí i Ribas…