Resultats de la cerca

Ermita situada al petit agregat de Torrentbò, a l’extrem de ponent del terme, prop de la carretera de Mataró a Arenys de Mar És documentada per deixes testamentàries des del 1287, i durant un temps serví com a parròquia o ajuda parroquial als habitants del sector de Torrentbò antigament format per masies i ara amb un caràcter residencial

Església avui desapareguda dependent del monestir cistercenc de Santa Maria de Vallverd i documentada per primera vegada l’any 1266 El terme de Salaverd, amb el seu castell, situat a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, al sud de Vallverd, fou comprat per l’esmentat cenobi el 1200 En aquest indret, Vallverd hi establí una granja

Aquesta església apareix documentada per primera vegada en una relació de parròquies del bisbat de Vic de la primera meitat del segle XII Al final del segle XVI la parròquia d’Utxafava, juntament amb altres esglésies dels rodals, passà al bisbat de Solsona L’església actual, al centre del poble, és un edifici modern, del segle XIX

Esmentat ja al segle X, es despoblà durant el segle XIV, a benefici de Perpinyà L’església de Santa Maria és documentada el 1155 al segle XIII era una localitat fortificada prou important el 1241 Jaume I hi feu publicar les constitucions de pau i treva per al Rosselló La capellania fou unida a la comunitat de Sant Joan de Perpinyà el 1428

Aquesta església és coneguda gràcies al testament de Pere Mestre, de l’any 1139, en què per a la salvació de la seva ànima llegà un morabatí a l’obra de Santa Maria d’Anglesola Hom desconeix la seva localització exacta i cap altra notícia històrica Potser es correspongui a l’església de la Santa Creu, documentada des del segle XIII

Aquesta església es troba a la caseria de la Vall de Sant Marc, on hi ha el mas d’aquest nom, encimbellada en un dels contraforts septentrionals del massís del Montmell És un edifici gòtic Aquesta capella és documentada els anys 1338 i 1370, la qual cosa sembla indicar que potser té un origen romànic Sant Marc pertanyia a la parròquia del Montmell

Riera i J Sagré En certa manera fou la continuadora de "Summa España Films Divulgación" 1951 trimestral quatre quaderns dirigida pels mateixos Riera i Sagré Hi collaboraren, entre altres, J Palau, M Pérez de Somacarrera, L Cot i M Abizanda Ben documentada, informà sobre el cinema d’arreu, però prestà força atenció al cinema de l’Estat espanyol En sortiren 502 números

Documentat del 1368 al 1400 És l’artífex de la creu processional major de la catedral de Barcelona, datada i documentada el 1383 Es tracta d’una correcta expressió del gòtic, amb delicat perfil flordelisat i plaques quadrifoliades d’esmalts translúcids mostra al dret el crucifix, i al darrere, santa Eulàlia, motiu pel qual es coneix popularment com a Creu de Santa Eulàlia

Es tracta d’una església esmentada per primera vegada en una relació de parròquies del bisbat de Vic de la primera meitat del segle XII Torna a ser documentada, dins el deganat d’Urgell, en la dècima papal del 1279 No es coneix amb seguretat on era situada, però hom creu que era a la partida de la Novella o prop d’allí

La seva adscripció a una família lingüística ha resultat impossible, tant per la migradesa del material de què hom disposa com per la manca de parallels clars amb altres llengües Hom ha formulat diverses hipòtesis avantpassat de l’actual nubi nilòtic, membre de la branca cuixítica o de la del sudanès oriental, cap, però, prou convincent Pel que fa a la seva extensió territorial, hom dubta també si abastava tot el regne o si, encara que oficial, només era parlada a l’illa de Meroe, mentre a la resta del país de la primera cascada a la quarta hom emprava ja el nubi D’altra banda, els texts…