Resultats de la cerca

Especialitzada en història, literatura i història de la cultura catalanes colleccions “Biblioteca de Cultura Catalana”, “Documents de Cultura”, “La Mata de Jonc”, en la traducció de clàssics universals “Clàssics Curial”, en edicions facsímils “Lletra Menuda” i “Documents de Cultura Facsímils”, en edició de texts “Autors Catalans Antics”, “Biblioteca Torres Amat”, etc, ha fet el diccionari Petit Curial enciclopèdic 1979 i edita el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana sis volums publicats entre 1980-86 de Joan Coromines Publica també revistes…

L’església de Santa Maria de Lliors era sufragània de Sant Quirze d’Arbúcies, i, per tant, és esmentada en tots els documents, tant en l’acta de consagració com en les posteriors confirmacions, amb la denominació llatina de “ Sanctae Mariae de Lisans ”, mentre que en el Llibre verd de la catedral de Girona, del 1362, és anomenada “ Sanctae Mariae de Lusuris” A banda d’aquests documents, no se’n coneixen d’altres més específics Pel que fa a la construcció, cal dir que no en resta res de l’època romànica, a causa de les reformes dutes a terme als segles XVII i XVIII

En un acte públic a l’Arxiu Nacional de Catalunya es restitueixen documents decomissats pel franquisme a Catalunya després de la Guerra Civil Espanyola coneguts com Papers de Salamanca És el quart d’aquests actes, després dels ja celebrats el 20 de febrer de 2012, i el 19 de febrer i el 3 de desembre de 2015 Els fons lliurats corresponen a la documentació lliurada pel Ministeri de Cultura espanyol entre el 2008 i el 2014 Els beneficiaris són una cinquantena de particulars o els seus descendents i una cinquantena d’entitats molt diverses Amb aquest lliurament s’ha retornat el 95,5…

Ingressà a Montserrat el 1763 i aviat n'esdevingué arxiver ja n'era el 1771 ho fou també a Sant Benet de Bages Ordenà l’arxiu de Ripoll i ajudà en llurs recerques Jaume Pasqual, Jaume Villanueva, Jaume Caresmar i Enrique Flórez Extractà els documents més antics de l’arxiu de Montserrat, estudià les possessions del monestir i escriví un discurs sobre els fruits i efectes de la història, en ésser nomenat membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1786 Publicà només l’aplec de documents i notícies sobre la impremta de Montserrat que trameté a Francisco Méndez…

Vida i obra Canonge i arxiver, escriví el Llibre d’algunes coses assenyalades , vers el 1583, mentre era escrivent del racional de Barcelona Hi copià gran nombre de documents municipals dels anys 1423-1579 extrets del Llibre de solemnitats i del Manual de novells ardits , principalment Aquesta divulgació de documents li comportà un procés i la confiscació de la seva obra, inèdita fins el 1878 Anà a Roma, obtingué una canongia a Santa Anna de Barcelona i efectuà una important labor en el seu arxiu, on deixà els manuscrits Lucerna fundationum , Institutiones seu…

L’edifici té una superfície de 2 000 m 2 , una capacitat per a 1 000 m lineals de documentació, installacions alimentades per energia solar, un disseny adaptat a les necessitats de preservació dels documents i disposa d’un sistema de gestió de la documentació aplicable a la documentació activa, a la semiactiva i a la històrica La documentació, distribuïda en tres grans conjunts de volum i importància desiguals fons municipal, fons privats i colleccions documentals, es complementa amb una hemeroteca i una biblioteca El fons municipal comprèn els gairebé 9 000 m lineals de…

Fill de Miguel Zurita, metge de cambra de Ferran II i de Carles I Estudià a Alcalà El 1537 es casà amb una filla del secretari de la inquisició Juan García, el qual l’introduí en la carrera burocràtica inquisitorial, a la qual serví fins a la seva mort El 1548 fou nomenat cronista del Regne d’Aragó, càrrec creat l’any anterior per les corts de Montsó, i li fou encarregada una crònica de la corona d’Aragó en castellà i en llatí Per tal de recollir llibres i documents per a la seva redacció anà el 1550 a Sicília, Nàpols i Roma el 1553 treballà a l’arxiu reial de Barcelona, i el…

Els documents coptes més antics que hom coneix són del segle II aC grafit d’un títol reial a Abidos, inscripció damunt una pedra d’Akhmmein, fragment d’un glossari bilingüe Del segle I aC es conserven uns quants texts horoscòpics, probablement traduccions A part aquesta expressió popular, el copte desenvolupà una literatura pròpia amb l’expansió del cristianisme, però passant pel seu estadi gnòstic documents sahídics i subakhmímics de Naq’ Hammadi, a l’Alt Egipte, trobats els anys quaranta i maniqueu documents del Faium, trobats els anys trenta Els primers escrits pròpiament cristians …

El nom li fou donat al s XVII perquè hom creia que el document més antic era de Carlemany Actualment es conserva a l’Arxiu Diocesà de Girona Conté preceptes dels reis francs i documents dels comtes de Barcelona i d’altres personatges privilegis reials, concòrdies, testaments, donacions, compres relacionats amb el patrimoni de l’església de Girona La part més antiga 380 folis fou escrita al començament del s XIII Els amples marges i els espais en blanc foren aprofitats per a copiar-hi nous documents dels s XII i XIII La segona part, relligada posteriorment, fou…