Resultats de la cerca
Es mostren 2239 resultats
Baliares
Història
Nom que els escriptors grecoromans donaren a l’arxipèlag balear, llevat de les illes d’Eivissa i de Formentera, les quals anomenaren Pityussae
o Pityusae
( les Pitiüses
).
Ultra les illes Maior i Minor Mallorca i Menorca, formaven les Baliares, segon Plini el Vell, Capraria l’actual Cabrera i els illots de les Menariae, Tiquadra i d' Anníbal, inidentificables amb precisió, però que han d’ésser la Dragonera, la Conillera i algun dels petits illots propers a Mallorca, com el Sec, la Porrassa o algun altre
la Barraca d’Aigües Vives

Safareig de la Barraca d'Aigües Vives
© Carolina Latorre Canet
Llogaret
Llogaret de la Ribera Alta, situat a la vall d'Aigüesvives, al peu de la serra de les Agulles, al límit dels termes municipals d’Alzira i de Carcaixent.
La població ha passat de 808 habitants el 1960 140 a Carcaixent i 668 a Alzira a 771 habitants el 1965 125 i 646, respectivament i a 1125 el 1981 641 i 484 respectivament Hi passa la carretera d’Alzira a Tavernes de la Valldigna i té estació del ferrocarril de via estreta de Carcaixent a Alacant Fou fundat el 1784 pels augustinians del veí convent d'Aigüesvives la carta de poblament és del 1796, els quals li donaren el nom de Santa Maria d’Aigüesvives L’església, consagrada el 1873, depèn de la parròquia de Carcaixent
Andros
Illa
Illa, la més extensa, de l’arxipèlag de les Bahames.
Situada a l’E de la punta meridional de Florida, és baixa, sorrenca, amb llacs, i travessada per canals navegables, anomenats bights , i pel riu Goose 25 km, l’únic de les Bahames La fusta del bosc tropical és aprofitada per a l’exportació La població viu a la costa oriental, on es troben les principals localitats Andros Town, Nicolls Town i Kemp's Bay L’illa fou anomenada de l’Espíritu Santo pels castellans i, més tard, els anglesos li donaren el nom d’Andros en honor d’Edmund Andros, governador britànic del s XVIII
punt de llibre
Arxivística i biblioteconomia
Senyal que hom posa entre les pàgines d’un llibre per retrobar el lloc on ha deixat la lectura.
Els punts de llibre són petits objectes normalment de cartolina, però també poden ser de plàstic, cuir, metall o altres materials que tenen la funció d’indicar la pàgina on s’ha aturat la lectura d’un llibre Existeixen des de l’època medieval, tot i que el seu ús estès no comença fins a final del segle XVIII, i al segle XIX es converteixen en un objecte totalment habitual cap al 1850 ja apareixen referències dels primers colleccionistes Els processos industrials els donaren nous usos, sobretot publicitaris, que s’han mantingut fins avui en dia
illa de Gènova
Illa
Nom donat a l’illa de l’Ebre, dita també illa de Sant Llorenç, que hi havia davant Tortosa, on actualment hi ha el barri de Ferreries
.
El 1149 Ramon Berenguer IV, com a compensació a l’ajuda rebuda dels genovesos en la seva conquesta, els donà una tercera part de Tortosa i dues terceres parts de l’illa al capítol de San Lorenzo de Gènova L’any següent els genovesos donaren a llur catedral l’altra tercera part que els correspongué i el 1289 el bisbe de Tortosa comprà l’illa al capítol de Gènova El capítol genovès poblà l’illa i hi fou creada la parròquia de Gènova A la fi de l’edat mitjana l’illa restà unida a la vora dreta de l’Ebre
Iconi
Ciutat
Antiga ciutat de l’Àsia Menor, corresponent a l’actual Konya.
La part vella de la ciutat encara subsisteix a l’E de l’acròpolis Situada a l’antiga Licaònia , formà part de Frígia i posteriorment passà a l’imperi Persa fins al segle IV aC, que fou conquerida per Alexandre el Gran A la mort d’aquest se n'empararen els selèucides i, sota el domini romà, fou una de les principals ciutats de la Cilícia i un centre del cristianisme primitiu hom hi celebrà concilis els anys 231 i 277 El 1069 els turcs seljúcides la conqueriren a l’imperi Bizantí i li donaren el nom actual
joc
Esport general
Jocs
Competició física.
Els jocs públics d’habilitat física foren molt populars a l’antiga Grècia hom els celebrava en honor d’algun déu, i comprenien curses, llançaments de discs, de javelina, etc Els més cèlebres foren els d’Olímpia Jocs Olímpics, els de Delfos i els de Nemea Els romans els feren a l’amfiteatre o al circ curses de carros, combats de gladiadors i eren, de fet, actes complementaris de festes i commemoracions jocs apollinis, jocs capitolins, etc Amb el cristianisme restaren arraconats, i no fou fins al s XVIII que tornaren a aparèixer i donaren origen al que hom ha anomenat esport
sicilià | siciliana
Història
Individu d’un poble indoeuropeu que, procedent de les costes de Grècia, colonitzà l’illa de Sicília.
Bé que hom suposa aquesta terra habitada ja des del Plistocè, segons els antics, els qui li donaren una certa organització i un cert desenvolupament fins al moment de la colonització grega foren els sículs sícul i els sicans Ben poques són les notícies de llur civilització algunes restes de santuaris, prop de Palagònia i d’Hiblea, etc Quan els fenicis fundaven alguns centres a la costa occidental, arribaren els grecs de la Calcídica a partir del 735 aC, fundaren nombroses i riques colònies i, amb el desplaçament dels pobladors indígenes, imposaren a l’illa llur civilització i…
Rascanya
Història
Antiga alqueria d’època islàmica del municipi de València, a l’esquerra del Túria, que fou donada el 1237 per Jaume I a Guillem Aguiló.
Al segle XV era posseïda pel canonge Pere d’Orriols, a la mort del qual, el 1404, fou heretada pel monestir de jerònims de Cotalba, els quals li donaren el nom dels Orriols La séquia de Rascanya és la darrera de la vora esquerra del Túria, del qual pren l’aigua, dins el terme de València, amunt de Mislata, creua la séquia de Mestalla prop de l’antic convent de l’Esperança, i travessa, per un pas inferior, el barranc de Carraixet, dins el terme d’Alboraia, dins el qual es perd, vora la costa Disposa de deu files d’aigua
tapís microbià
Biologia
Comunitat procariòtica composta essencialment de diverses poblacions de bacteris disposats en capes horitzontals primes.
Aquestes comunitats s’estableixen a la interfase entre l’aigua i el sediment, i la diversitat dins el tapís és relativament baixa De dalt a baix trobem cianobacteris que són fototròfics i aeròbics bacteris vermells cromatiàcies i bacteris verds del sofre clorobiàcies, fototròfics i anaeròbics i bacteris reductors del sulfat, també anaeròbics Molts tapissos microbians d’èpoques geològiques antigues donaren origen a estromatòlits i a les formacions de ferro en bandes BIF També s’han anomenat mantells microbians, o mantells algals A Catalunya es troben molt ben representats a la punta de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina