Resultats de la cerca

Estudià a Milà Es dedicà sobretot a l’òpera, gènere en el qual fou influït per Boito, més que no pas pels autors veristes més pròxims a ell Assolí èxits amb Hellera 1909 i La nave 1918, però sobretot amb L’amore dei tre re 1913, basada en el drama homònim de Sem Benelli, estrenada a Barcelona el 1930

Una part dels seus versos catalans es troben reunits en el llibre Tendrors 1908 Estrenà també algunes obres teatrals, entre les quals destaca el drama La sort En castellà, publicà diverses novelles Voto perpetuo , Yeso , Antes muerta , De rebeldía , Cleofé i El tío Huelga i alguns volums de poemes Los malditos cantos , Aires levantinos i Felicidad

Pastor evangèlic, és autor de diversos poemes religiosos —alguns dels quals es convertiren en cançons— i és considerat com el fundador de l’escola del lied a Hamburg Escriví, en baix alemany, el drama Das Friedewünschende Teutschland, ‘L’Alemanya que desitja la pau’, 1647 i Monatsgespräche ‘Converses mensuals’, 1663-67, ambdues obres relatives a la guerra dels Trenta Anys

Fou sergent del regiment d’Àfrica Escriví un poema de setanta-vuit octaves titulat Métrico panegírico a la festiva demostración que la ciudad de Palma ha consagrado a su patrocinio don Raimundo Despuig 1737, quan aquest fou elegit mestre de Sant Joan de Malta, i el drama castellà Andrómeda y Perseo 1741, representat al teatre de Palma

És l’autor de la tragèdia Erofili , que descriu els amors d’Erofili i Panaretos Sota la influència del drama italià de l’època Giraldi, Tasso, Khortatzis hi donà proves d’originalitat i d’un gran ofici en l’ús de la llengua i en la composició harmoniosa dels versos, que, en molts casos, han adquirit un valor paremiològic

Ministre d’ultramar abans de la Revolució del 1868, fou comissari d’hisenda després de la Restauració Conreà el drama històric i el romàntic, però sobretot excellí en el gènere de l’"alta comèdia”, amb títols com La flor de la maravilla 1851, El gran filón 1874, Fiarse del porvenir 1874, etc Fou membre de l’Academia Española 1860

En 1864-65 era primer actor i director de la companyia del Teatre dels Camps Elisis de Barcelona El 1865 passà al Romea, on estrenà L’ajuda de Déu , de Francesc SVidal Actuà habitualment en català El 1876 actuà al Gran Teatre del Liceu Com a autor deixà el drama La ferida del cor 1875 i algunes comèdies

Portà una intensa activitat política bonapartista i antirepublicana tant amb collaboracions a periòdics Le Temps , Moniteur Universel , etc i l’assaig polític La Commune , 1871, etc com amb l’agitació i l’actuació directa Conreà també la narració Jean de l’Aiguille , 1869 i el drama històric amb Maurice de Saxe 1870, estrenat a la Comédie Française

A quinze anys publicà el primer llibre, Poetical Blossomes 1633 Fou professor a Cambridge Monàrquic, durant la guerra civil s’exilià a França, i tornà a Anglaterra amb la Restauració La seva poesia és conceptuosa i artificial The Mistress 1647, Pindaric Odes 1656, The Davideis 1656, poema èpic Escriví el drama pastoral Love's Riddle 1638

Des del 1884 fou metropolita de Târnovo Escriví Nešhastna familija ‘La família infeliç’, 1860, que tracta de la desgràcia del poble búlgar sota la dominació turca, i el drama històric Ivanku, ubijec't na Asenja I ‘Ivanko, assassí d’Asen’ I’, 1872, el primer exponent del renaixement cultural búlgar Fou redactor de la revista Periodičesko spisanije