Resultats de la cerca

Collaborador del centre d’estudis per al desenvolupament de la indústria al Mezzogiorno SVIMEZ des del 1953 fins al 1963, la seva activitat es dirigí fonamentalment a la docència de la política econòmica i de la història de les doctrines, matèria de la qual fou professor a la Universitat de Torí Sota la seva direcció, hom publicà el Dizionario di Economia politica 1956, i és autor d' Il pensiero economico del 900 1961, Corso di Economia politica 1972 i Smith, Ricardo, Marx 1973

Director de la Companyia de les Índies Orientals i el més famós dels mercantilistes anglesos, la seva obra serví de base a la crítica d’Adam Smith contra els mercantilistes Oposat a les tesis dels bullionistes, afirmà que la importació de mercaderies en canvi de metalls preciosos acabaria beneficiant l’economia, i destacà la importància de la utilització de l’or com a factor de producció Són obres seves England’s Treasure by Foreign Trade 1644 i A Discourse of Trade from England into the East Indies 1621

Considerat el precursor de l’escola històrica Destacà la configuració de la nació i la coherència amb la seva història com a base de l’organització de l’economia, des d’un punt de vista conservador Contrari a l’escola clàssica, negà l’existència de lleis econòmiques generals Obres principals Die Elemente der Staatskunst ‘Els elements de la política’, 1809 i Versuch einer neuen Theorie des Geldes ‘Assaig sobre una nova teoria del diner’, 1816

Professor universitari a Grenoble 1935, s’exilià a Amèrica durant la Segona Guerra Mundial i exercí la docència en diverses universitats 1942-45 Participà en la conferència de Bretton Woods com a representant de la França lliure Les seves aportacions pertanyen a dos vessants fonamentals els problemes monetaris, tractats, entre altres obres, a Le système international de Bretton Woods 1948 i a La politique monetaire 1971, i els problemes de l’economia socialista L’économie socialiste 1968

Defensor de la doctrina mercantilista, explicità en els seus Discursos 1619 les mesures a prendre per evitar la sortida de productes i metalls preciosos del país i alhora per afavorir l’activitat econòmica interior augment dels regadius, reforma de la hisenda, protecció a la indústria, importància del factor demogràfic, etc Aquesta obra, àmpliament difosa, fou reeditada amb el nom de La restauración política en España 1746

Membre de l’escola mercantilista, fou soci d’una companyia dedicada a l’exportació de teixits a l’Europa continental Destacat bullionista , explicà la crisi de la indústria anglesa al començament del s XVII per la sortida d’or i argent deguda a un excés de la importació Obres The Circle of Commerce or the Balance of Trade 1623 i Free Trade, or the Means to Make Trade Flourish 1622

Professor d’economia a la Universitat de Viena 1873-1903, es dedicà després exclusivament a la investigació Fundador de l’escola austríaca i un dels creadors de la moderna teoria de la utilitat marginal, analitzà la relació entre utilitat i preu, diferenciant el valor, com a fenomen exclusivament psicològic, del preu, que definí com a manifestació objectiva d’aquell fenomen en el mercat En l’aspecte metodològic, recalcà la importància de la investigació teòrica abstracta i s’oposà al mètode històric d’investigació Obres Grundsätze der Volkswirtschaftslehre ‘Principis d’economia política’,…

Al servei de Felip V, fou tresorer del cadastre a Catalunya, regidor de Badajoz i membre del Consell de Castella És autor d’una Representación a Felipe V 1732, on proposa reformes econòmiques, algunes de caràcter fisiocràtic i altres de mercantilistes

Deixeble de Jevons, pertangué a l’escola marginalista marginalisme Home d’una àmplia cultura, fou influït per Comte i Henry George Ministre unitarià, abandonà la carrera eclesiàstica i es dedicà totalment a l’economia Autor de diferents escrits, els més importants són An Essay on the Co-ordination of the Laws of Distribution 1894, la seva obra més original, i The Common Sense of Political Economy 1910 L’estructura general del seu sistema és la de Jevons, i fou un dels primers economistes que atacaren Marx des del marginalisme

Professor a Oxford, residí posteriorment a l’Índia, on arribà a alt magistrat britànic, a Bombai Formulà una teoria dels rendiments decreixents per a l’agricultura que hom considera precedent de l’enunciada per David Ricardo Publicà Essay on the Application of Capital to Land 1815 i Price of Corn and Wages of Labour 1826