Resultats de la cerca
Es mostren 2305 resultats
dissonància
Música
Qualitat d’alguns intervals o acords que produeixen un efecte subjectiu d’insatisfacció auditiva.
En l’harmonia tradicional havia d’anar seguida de la seva resolució Eren dissonants els intervals que no formaven part dels acords perfectes, mejors o menors, o de llurs inversions, els intervals de segona, els de sèptima i tots els augmentats o disminuïts En la música moderna la dissonància ha adquirit valor per ella mateixa
Hermòpolis
Ciutat antiga
Antiga ciutat d’Egipte (actualment Al-Ašmūnayn), situada uns 20 km al NE de Tall al-Amārna.
Fou un important centre religiós religió egípcia i polític, sobretot durant el període heracleopolità dinasties IX-X Prop d’ella hi ha les necròpolis d’Al-Šayẖ i Al-Baršā que aporten dades històriques des del final del Regne Antic fins al Mitjà i l' Ibeum , catacumbes dels animals sagrats de Toth ibis i babuí
Ida Rubinstein
Dansa i ball
Dansarina russa.
Deixebla de Fokin, formà part dels Ballets Russes de Diaghilev 1910 i formà parella amb VNižinskij Estrenà Scheherezade de Rimskij-Korsakov El 1911 formà companyia pròpia i assolí un èxit mundial amb Le martyre de Saint-Sébastien , que Debussy escriví per a ella També féu teatre en prosa i coreografià el Bolero de Ravel
Clitemnestra
Història
Personatge del cicle llegendari argiu, filla de Tíndar i Leda.
Muller d’Agamèmnon, s’uní a Egist, i ambdós assassinaren el marit d’ella quan tornà a Argos El seu fill, Orestes, induït per Electra, la filla, matà els adúlters Apareix en algunes tragèdies de grans autors grecs Agamèmnon i Les coèfores d’Èsquil, Electra de Sòfocles, Electra i Ifigènia a Àulida d’Eurípides
Tristany i Isolda
Música
Òpera de R.Wagner, amb text propi basat en la llegenda de Tristany
.
Estrenada a Munic el 1865, és una de les seves obres més destacades Tristany, cavaller que duu Isolda a casar-se amb el rei Marc, a causa d’un filtre resta perdudament enamorat d’ella Descoberts els amants pel rei, Tristany és ferit i mor poc abans que Isolda el visiti per darrera vegada
micrometeorologia
Meteorologia
Part de la meteorologia que estudia els fenòmens i processos que tenen lloc sobre una capa d’aire prima que està en contacte amb la superfície terrestre.
L’estudi dels fenòmens atmosfèrics de microescala necessita d’una metodologia especial que implica sovint la realització de mesures molt precises a prop de la superfície terrestre, per a determinar la magnitud dels processos d’intercanvi de propietats entre aquesta superfície i la capa d’aire més propera a ella, anomenada capa límit de l’atmosfera
filiació divina
Bíblia
Expressió neotestamentària que vol explicar la nova relació interpersonal nascuda entre Déu i l’home a partir de Jesucrist.
Segons la doctrina bíblica, l’adhesió a la paraula de l’evangeli introdueix adoptivament en la realitat mateixa del misteri personal de Jesucrist, Fill estimat del Pare Aquesta filiació —do gratuït que no té res de ficció jurídica—, el creient la rep, juntament amb l’Esperit Sant, en el baptisme, i en ella tots els homes són fets germans
Mercè Margarit
Golf
Jugadora de golf.
Fou membre del Club de Golf Terramar, de Sitges A catorze anys conquerí la Copa Ana María Perogordo al Club de Campo de Madrid 1933 Guanyà el Campionat d’Espanya absolut 1943, 1948 El Club de Golf Terramar posà el seu nom a un torneig de golf, del qual ella i el seu marit, Joan Garriga-Nogués, foren impulsors
Els amants de Terol
Tema literari, originat en un dels contes del Decameró, Girolamo i Salvestra, que tingué gran fortuna en les lletres castellanes a través, principalment, de l’obra dramàtica Los amantes de Teruel (1627) atribuïda a Tirso de Molina, de la refosa que en publicà Juan Pérez de Montalbán el 1638 i, sobretot, del drama romàntic del mateix nom que Juan Eugenio Hartzenbusch estrenà el 1837.
La història, amb variants, explica els amors contrariats entre la noble i rica Isabel de Segura i el plebeu Diego Marsilla Diego demana un termini per a conquerir honors i merèixer la mà de la noia, però quan retorna, triomfant, ella acaba de casar-se amb un altre els dos joves moren consumits per la impossibilitat de llur amor
forma
Lingüística i sociolingüística
Sistema de regles amb el qual la llengua organitza la substància lingüística, a la qual s’oposa com a tal.
Aquesta oposició es manifesta al nivell d’expressió on la substància és el so descrit segons la física, i la forma és l’organització abstracta de la subtància fònica i al nivell de contingut on la substància fònica és l’objecte d’estudi per part de la semàntica, i sobre ella hom projecta la forma del contingut
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina