Resultats de la cerca

Entre el gener i l’abril, milers de persones es van manifestar per reclamar la dimissió del president Alí Abd Allà Sàlih, en el poder en els darrers trenta-dos anys Les manifestacions, responent a una crida de l’oposició, es van iniciar al gener El 2 de febrer, Sàlih va decidir mesures socials i econòmiques, com l’augment dels salaris, amb la finalitat de calmar una població castigada per un atur crònic i una pobresa endèmica, i va anunciar que renunciava a romandre un nou mandat en el càrrec i que es convocarien eleccions legislatives per al final d’abril L’oposició va reprendre el diàleg…

Les flors creixen en inflorescències penjants que surten entre les fulles Però el més característic d’aquesta espècie són els fruits, que semblen dos enormes cocos enganxats, o bé un cor gegant fet de fusta poden arribar a fer mig metre i a pesar entre 12 i 20 kg Sols contenen una llavor, que és la més grossa de totes les llavors del món i triga 10 anys a desenvolupar-se A la seva àrea d’origen, aquesta espècie es considera afrodisíaca

L’estàquia marítima Stachys maritima , protegida legalment, és una de les espècies vegetals més amenaçades dels Països Catalans Recentment s’han començat a prendre mesures per a recuperar aquest tàxon, com ara el reforçament poblacional en una de les poblacions naturals platja de Pals, el manteniment d’un viver amb un centenar d’individus i la conservació de llavors al Jardí Botànic Marimurtra de Blanes Jordi López-Pujol La biologia de la conservació és una disciplina científica recent que té com a objectiu l’estudi de la biodiversitat per tal de proporcionar les eines necessàries per a la…

Penya-segats i antiga torre de guaita —la torre d’Ambolo— a la costa de la Marina Alta, en una visió des de l’illa del Descobridor Ramon Dolç El litoral de la Marina Alta 114, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La costa compresa entre el cap Martí i la punta de Moraira o Almoraira, a la comarca de la Marina Alta, és la més abrupta del litoral valencià Les estribacions nord-orientals de les serralades bètiques en terres valencianes són les responsables de la complexitat i agressivitat d’aquestes costes que es precipiten literalment al mar, tot…

Els quatres mapes que es presenten illustren i quantifiquen la distribució de quatre de les principals malalties que afecten la humanitat la sida, la malària, el còlera i la febre groga Les dues primeres, juntament amb la tuberculosi, es troben entre les principals causes de mortalitat al món Són malalties que principalment es donen alhora a les zones tropicals de la Terra la tuberculosi i la sida tenen, a més, caràcter pandèmic El tractament d’aquestes malalties no es redueix exclusivament a una inversió en medicació o en millores sanitàries, sinó que fa necessari transformar les condicions…

L’ esquistosomiasi o bilharziosi és una parasitosi endèmica en molts països d’Amèrica, Àfrica i Extrem Orient, provocada per diverses espècies de cucs del gènere Schistosoma que poden causar lesions serioses en diversos òrgans, especialment el fetge, la bufeta urinària, els budells, els pulmons, el cor, els ronyons i el sistema nerviós Els agents causals són trematodes, cucs aplanats, no segmentats, que presenten dimorfisme sexual Els trematodes en qüestió, coneguts genèricament per esquistosomes o dogues sanguínies , són sobretot el Schistosoma haematobium , el Schistosoma mansoni , el…

Poblat calcolític de so n'Olesa, Valldemossa, ~2500-1300 cal aC amb ocupacions fins a l'època romana al complex adjacent de son Ferrandell JG Actualment es considera del tot demostrat que els primers establiments humans a les Balears, i particularment a Mallorca, tingueren lloc entre el VII i el VI millennis aC Les proves adients i les dades obtingudes mitjançant les anàlisis del radiocarboni o carboni 14, que fonamenten aquesta tesi, procedeixen de tres jaciments prehistòrics situats a les serres de calcària juràssica del nord de l'illa la cova de son Muleta Sóller, Mallorca Occidental, l'…

Els rèptils dels Països Catalans són, dins l’ámbit científic, menys coneguts que els amfibis, bé que, en general, potser ho són més, com mostra el fet que les morfologies bàsiques de la serp, la sargantana o la tortuga són més familiars que les de la granota o el gripau És probable que les manifestes dificultats que presenta llur estudi figurin entre els factors principals d’aquest desconeixement, especialment pel que fa a alguns grups, com les serps en general o la família dels escíncids, pertanyent al subordre dels saures La manca d’informació concerneix des de la distribució geogràfica,…

Morfologia El gripau verd Bufo viridis és una espècie introduïda a les illes Balears que rep aquest nom per la seva coloració més intensament verdosa que la dels altres Bufo Malauradament, les seves poblacions minven de manera notable Oriol Alamany Aquest és igualment un gripau típic i robust, que pot arribar fins als 100 mm de longitud, però que sovint és més petit que el gripau comú Té el cap curt i les glàndules paròtides grosses, de forma variable, però aproximadament paralleles El timpà és mitjà, però ben marcat i l’iris de l’ull és verdós Els tubercles subarticulars són simples a…