Resultats de la cerca

Es forma a Dosrius, per la unió de les rieres del Far i de Canyamars, formades a la serra que separa el Maresme del Vallès serres del Far i del Corredor la part més alta és anomenada riera de Dosrius La riera d’Argentona és establerta en una falla que talla l’alineació muntanyenca en sentit perpendicular la seva capçalera constitueix un residu d’una orientació antiga de la xarxa hidrogràfica, modificada per l’erosió regressiva dels corrents d’aigua costaners Després de passar prop d’Argentona, desemboca a la Mediterrània entre els termes de Mataró i de Cabrera de Mar

És modelada a les calcàries devòniques, dominada pel Taga 2040 m alt Per l’est enllaça, per la portella d’Ogassa, amb l’alineació de puig Estela i serra Cavallera i constitueix l’interfluvi entre el Ter vall de Sant Joan i el Freser vall de Ribes pel sud, passat el coll de Jou, enllaça amb la serra de Sant Amanç al nord la limita el riu de Segadell, i a l’oest davalla mitjançant superfícies residuals d’erosió, els plans de Conivella i els de la Maçana, vers el Freser En aquest vessant s’ha establert l’agrupament de Bruguera

Comprèn les altes valls del riu Corb i del Cercavins i correspon a un esquenall d’erosió, destacat de la clotada de la Conca per un rengle de turons menys precisos al vessant segarrenc Donà nom a una divisió administrativa dels hospitalers, la comanda de Comalats El domina el tossal de Comalats 869 m alt L’adjectiu lat antigament també elat o alat és o ha estat sovint posposat al nom dels pobles d’aquesta regió l' Ametlla Lada o de Segarra , la Guàrdia Lada, Montoliu Lat o de Segarra , Vallfogona Lada o de Riucorb , Granyena Lada o de Segarra

Hom hi distingeix tres parts principals la conca de recepció , espècie d’embut on s’apleguen les aigües de capçalera, el canal de desguàs , que serveix per a evacuar l’aigua i els materials, i el con de dejecció , format per l’acumulació de materials dipositats per les aigües al peu del vessant a la plana o en una vall transversal Per tal de controlar i de disminuir els efectes de l’erosió, de les avingudes sobtades, etc, hom planta arbres a la conca de recepció o construeix murs transversals al llarg del canal de desguàs

Accidenta part de les províncies de Toledo, Àvila i Càceres Constitueix un gran horst de materials granítics originat per les dislocacions que afectaren l’antic massís en els moviments alpins La vall del Tiétar en limita el vessant meridional, mentre que les valls del Tormes i de l’Alberche en limiten el vessant septentrional L’altitud màxima és a la Plaza del Moro Almanzor, a 2 592 m Presenta formes suaus on no l’ha afectat l’erosió, i la vegetació hi és escassa, a causa de la degradació que ha sofert el pi i el roure són els arbres principals

Originària d’Asia central, s’ha estès àmpliament per la regió mediterrània, on viu conreada i subspontània a les vores de rius, torrents, en marges, etc És emprada sovint per a defensar el sòl contra l’erosió Els plomalls que produeix al començament de la tardor són estèrils a les terres mediterrànies Per això la planta es multiplica dispersant-ne trossos de rizoma La tija, pelada, és emprada extensament en agricultura per a enasprar plantes enfiladisses, fer cobertes, etc, i, feta tires flexibles, en la confecció de cistells, la construcció d’encanyissats i de sostremorts, etc

El mantell d’aigua, que es presenta com una superfície líquida ben unida, circula per una munió de petits solcs o xaragalls, damunt els quals fa, a petita escala, una triple funció erosiona, transporta i sedimenta Si les precipitacions són molt violentes i esporàdiques i el pendent és acusat l’erosió pot esdevenir més forta i pot donar lloc a una sèrie de petits barrancs que es ramifiquen ràpidament badlands de les zones àrides La força erosiva és, però, molt menys activa en les zones de clima temperat, ben protegides pels mantells herbacis i boscs aixaragallament

Aquests riscos deriven de la introducció d’organismes foranis que poden esdevenir males herbes, plagues o malalties Els organismes arriben com a conseqüència de l’augment del comerç internacional i de l’erosió genètica provocada per la desaparició de l’agricultura tradicional o per la introducció d’organismes genèticament modificats de comportament incert Hi ha molts acords, tractats i organismes internacionals que s’ocupen d’aquest tema, com per exemple l’acord sobre l’aplicació de mesures sanitàries i fitosanitàries de l’OMC Organització Mundial del Comerç, el conveni sobre la diversitat…

La majoria de macròfits són fanerògames i algues Les condicions perquè es desenvolupin són la presència d’un substrat de sorres o fang, un corrent moderat o fort però no turbulent i una certa quantitat de nutrients a l’aigua Els nutrients que afavoreixen el creixement dels macròfits poden ser derivats de l’erosió de la conca hidrogràfica Com més gran sigui la conca, més forta serà la tendència a acumular nutrients, sobretot cap a les parts baixes, de manera que hi haurà un creixement més gran dels macròfits al curs baix dels rius, on, a més, el substrat és molt fi