Resultats de la cerca

Tots consten com a domiciliats exclusivament a Girona, tret de Lluís Borrassà El més antic és Guillem Borrassà I documentat des del 1360, i mort abans del 25 d’agost de 1396, dos fills del qual també foren pintors Lluís Borrassà i Francesc Borrassà I documentat entre el 1399 i el 1417 Entre els fills d’aquest hi hagué quatre pintors Francesc Borrassà II 1420, Jaume Borrassà 1425, Honorat Borrassà 1425-53 i Pere Borrassà 1453 La documentació esmenta un altre Guillem Borrassà 1393, cosí de Lluís, i Albert Borrassà 1465, de parentiu no precisat, tots pintors Fora de Lluís, de cap d’…

Una de les sufragànies tradicionals de Sant Esteve de Pelagalls és Sant Salvador de Golonor, església situada dins la partida de Golonor, a llevant de Pelagalls El lloc de Golonor és conegut des de l’any 1040, en què el castell de Golonor apareix com una de les possessions de Santa Maria de la Seu d’Urgell L’església de Golonor és documentada per primera vegada a l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098 Entre les esglésies dependents de la canònica s’esmenta V”ecclesiam de Guannalor ”, just abans de la de Pelagalls És possible que en aquest moment Golonor…

Manuscrit conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 28 i realitzat en pergamí de 115 folisLa lletra és carolina amb dues tintes, negra i vermella * No hi ha caplletres, això no obstant, l’espai per a fer-les havia estat previst és a dir, no van ser illuminades Aquest còdex és inacabat L’espai reservat per a les inicials o caplletres és d’uns 2 cm i possiblement devien haver estat unes inicials molt senzilles Apareix esmentat a l’inventari del 1368 Villanueva també l’esmenta * Junyent * puntualitza que l’obra es mou a l’entorn del cercle del copista Ramon de Lió, responsable del…

Al castell de Monells hi hagué una capella dedicada a sant Jaume en què el senyor del castell, Ramon de Palau, en el testament de l’any 1234, disposava d’ésser enterrat i a la qual dotava amb diferents delmes En les Rationes decimarum de l’any 1279 s’esmenta com a “ capella sancti lacobi de Monellis” Al segle XV i al començament del XVI l’advocació principal era a santa Maria Magdalena, si bé hi havia un altar dedicat a sant Jaume L’any 1733 l’església ja estava enrunada A les escasses restes del castell no s’identifica la situació de la capella, en el seu estat actual

Desconeixem l’indret on era construïda aquesta església i si podria correspondre a alguna de les esglésies conservades al terme de Montcortès, car l’únic esment conegut d’època alt-medieval es troba en la butlla del papa Alexandre III, del 1164, de confirmació de béns del monestir de Gerri, entre els quals s’esmenta l’església de Sant Romà de Benui, com a sufragània de l’església de Sant Martí de Montcortès Al capbreu dels moltons que es pagaven pels masos situats al pla de Corts, al final del segle XI, hi figura el lloc de Binnui que bé podria correspondre a Benui

Església i antiga ermita, situada al sector marítim, prop del barri de Can Sanç Se n’ignora l’origen, però es podria situar en època del romànic Surt esmentada ocasionalment el 1368 en un document en què consta que tenia donades o ermitanes que en tenien cura El 1508 s’esmenta com “Sant Pere prop l’arena del mar” Sembla que inicialment era un lloc d’hostalatge en el camí ral que passava prop d’ella Es va refer al segle XVII i fou des d’aleshores centre d’una confraria de pescadors L’església de Sant Pere ha estat de nou refeta el 1917 i el 1953

No coneixem l’època de construcció d’aquesta capella, avui desapareguda, però com a mínim ha de remuntar a mitjan segle XIII, moment en què s’esmenta per primer cop el castell de Caladroer, situat al poble del mateix nom, a l’E de Belestar, prop del límit entre el Rosselló i la Fenolleda La documentació la testimonia per primera vegada el 1390, quan la vídua de Berenguer Julià, de Caladroer, li feu un llegat de 5 sous Pertanyia a la parròquia de Sant Bertomiu de Jonquerolas En l’actualitat dins el castell de Caladroer hi ha una capella dedicada al Sagrat Cor que fou beneïda el…

Situació i presentació El municipi de Santa Fe del Penedès 3,48 km 2 és situat a la part central de la comarca A septentrió, la riera del Romaní, afluent de la de Lavernó, separa el terme dels del Pla del Penedès i Subirats, a llevant confronta amb Avinyonet del Penedès, a migdia amb la Granada i a ponent amb Font-rubí Travessa el municipi una carretera local que passa pel poble de la Granada i les carreteres comarcals que van d’Igualada a Vilafranca del Penedès i de Martorell a Vilafranca El terreny és més aviat pla, suaument ondulat i inclinat de S a N El punt més alt del terme és al Pedró…

Intervingué en les guerres civils de l’època formant part de les milícies liberals de Reus Guitarrista de mèrit reconegut, es dedicà a l’ensenyament de la guitarra, primer a la seva ciutat natal i després a Barcelona, on gaudí d’un merescut prestigi en la triple faceta d’intèrpret, pedagog i compositor De les nombroses obres compostes, algunes foren impreses pòstumament, el 1885 i el 1886 Felip Pedrell n’esmenta les següents El castillo vals, Allegretto , Un adiós , Andante , El ay vals, Una flor masurca, Pensamiento español fantasia, El cortesano xotis, Fantasía , El patinador…

Considerat pels mateixos grecs, juntament amb Homer, com el referent fonamental de la seva tradició literària i intellectual, la seva obra comprèn Els treballs i els dies , cicle dedicat al món rural, i la Teogonia , una genealogia dels déus Hesíode difereix d’Homer pel seu esperit antiaristocràtic, que, en l’aspecte musical, el portà a ometre referències a la música instrumental, reservada a la noblesa Quan esmenta temes o conceptes musicals ho fa sempre en relació amb el cant o a la dansa Així, per exemple, en la invocació inicial a les muses de la Teogonia , és el cant i la…