Resultats de la cerca
Es mostren 5051 resultats
Terrassa
Caseria
Caseria del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), fins el 1970 del de Sant Serni, situat al NE del poble, 1km a l’esquerra del riu de Conques.
El lloc és esmentat ja al s XIV
la Vall d’Ora
Poble
Poble (729 m alt.) del municipi de Navès (Solsonès), centrat en l’església parroquial (Santa Eulàlia), situada a la dreta de l’aigua d’Ora, al peu del tossal on s’assenten l’església i masia del Soler de Gramoneda, al sector mitjà de la vall d’Ora; en depèn l’església de Móra.
El lloc és esmentat ja l’any 839
Florí
Masia
Masia del municipi d’Ur (Alta Cerdanya), a la dreta del riu d’Angostrina.
Era un llogaret esmentat ja l’any 1011
Sant Jaume
Antic terme del municipi de Castelldans (Garrigues), al N del terme, vora el de Puigverd de Lleida.
És esmentat encara el primer terç del s XIX
Pujolet i Bellver
Barri
Barri (294 m alt.) del municipi de Vilobí del Penedès (Alt Penedès), situat a 800 m del cap del municipi.
L’any 1553 és esmentat el barri de Bellver
Santa Digna
Església
Antiga església del municipi de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), al sud-est del nucli urbà.
El terme de Santa Digna és esmentat el 1108
Cunyà
Llogaret
Llogaret del municipi de Serra de Daró (Baix Empordà), al sud del poble.
El castell de Cunyà és esmentat ja el 1078
Esplà
Santuari
Santuari (la Mare de Déu d’Esplà) del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), dins l’antic terme de Baén, situat en una elevació (1 533 m), al nord-est de la serra de Cuberes.
Esmentat ja el 1163, depenia d’Espluga de Cuberes
dardaneus
Història
Antic poble que habitava segurament a l’oest de l’Àsia Menor i que prengué part, al costat dels hitites, en la batalla de Qadeš (1286 aC) contra Ramsès II.
És esmentat en texts egipcis i en la Ilíada
Montpeità
Muntanya
Turó del vessant S de la serra de les Brucardes, a la dreta del Llobregat, dins el terme de Sant Fruitós de Bages, damunt el qual s’aixeca l’església de Sant Valentí de Montpeità, d’un gòtic tardà, que fou possessió del monestir de Sant Benet de Bages.
El topònim és esmentat ja a mitjan segle X