Resultats de la cerca
Es mostren 4210 resultats
protozous

Plasmodium malariae
Michael Wunderli (CC BY 2.0)
Protistologia
Grup d’organismes del regne dels protoctists que inclou espècies generalment unicel·lulars o bé que formen colònies on cada cèl·lula conserva, tot i així, la seva pròpia capacitat reproductora.
Llur talla, microscòpica, va des dels 2 μ fins als 1000 μ, bé que la mitjana és de 20 a 100 μ De forma variada, els primitius són esfèrics, però s’allarguen i es polaritzen a mesura que evolucionen L’estructura normal d’un protozou és la d’una cèllula típica eucariota, bé que presenten diferenciacions especials Així, la membrana cellular és l’única en els ameboides, però els altres grups presenten a més una membrana secundària deguda a la presència d’una cutícula o d’un exoesquelet resultants de l’excreció de productes pèctics Això determina el sistema d’alimentació, de manera que en els que…
mangle
Botànica
Denominació aplicada a qualsevol de les espècies arbòries, sempervirents, que integren el manglar, adaptades a viure en aigües salades o molt salabroses; solen presentar glàndules secretores de sal i, sovint, arrels respiratòries o pneumatòfors.
El mangle roig Rhizophora mangle , família de les rizoforàcies, proveït d’arrels fúlcries i fruits vivípars, és el més característic El mangle verd Sonneratia sp , família de les sonneratiàcies, proveït de pneumatòfors gruixuts, és el que penetra més mar endins El mangle negre Avicennia sp , família de les verbenàcies, contràriament, es fa a la banda més interior, sovint només entollada i, per això mateix, la més salada de totes no és vivípar, però presenta pneumatòfors típics El mangle blanc Laguncularia sp , família de les combretàcies, el menys característic, apareix en latituds o…
barracuda
barracuda ( Sphyraena barracuda )
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels esfirènids, amb el cos allargat i prim, de grans dimensions (algunes espècies atenyen més de 2 m de llargada) i de tons grisos.
Tenen les dues aletes dorsals petites i molt separades, i la cua bifurcada La boca és grossa, armada amb dents potents la mandíbula inferior és prògnata i aguda, com un bec Les barracudes viuen en petits grups, prop de les costes, en les mars tropicals i temperades Són carnívores i molt voraces Algunes espècies tropicals, les més grosses, ataquen l’home Són apreciades en pesca esportiva, i són comestibles, bé que de baixa qualitat L’espècie més representativa és S barracuda , del mar de les Antilles A la Mediterrània n'hi ha una de dimensions menors, anomenada espet
tarsiformes
Mastologia
Subordre de mamífers de l’ordre dels primats, només amb tres espècies, però d’una importància extraordinària per les peculiaritats morfològiques i per la filogènesi.
Són molt petits —entre 9 i 16 cm de llargada—, amb el cap arrodonit, el cos més aviat arrodonit, les orelles amples i membranoses, els ulls enormes, tan grossos com el cervell, la cua molt llarga i pelada, excepte a la punta, i les extremitats posteriors molt allargades a causa del fet que tenen un tars molt desenvolupat, adaptat al salt Els dits són llargs i prims, amb l’extrem aixafat i proveït d’un disc adhesiu que permet a l’animal d’enfilar-se per superfícies llises Tots els dits, llevat del segon i el tercer del peu, que porten urpes, tenen ungles planes El pelatge és llanós i curt Són…
colibrí

Femella de colibrí de coll de robí
© Fototeca.cat-Corel
Ornitologia
Nom donat a diversos gèneres d’ocells pertanyents a la família dels troquílids i que són representats per uns 123 gèneres i unes 320 espècies.
Les seves dimensions varien des de les d’un borinot 6 cm a les d’una oreneta 22 cm El cap és petit, proveït d’un bec de forma i dimensions variables, però sempre prim i molt sovint llarg Tenen una llengua molt llarga, bífida i protràctil, que es prolonga cap endarrere i s’enrotlla al voltant del crani Les potes, molt curtes i fràgils, amb les quals no poden peonar, són el suport d’unes ungles llargues i corbades, que els serveixen per a arrapar-se als objectes El plomatge és format per plomes petites, semblants a escates iridescents que reflecteixen la llum i mostren tota una gamma de colors…
somereta
Entomologia
Ortòpter de la família dels efipigèrids pertanyent a diversos gèneres, com Ephippigera, Steropleurus i Pycnogaster, d’uns 2-4 cm de llargada segons les espècies, amb el protòrax proveït d’un pronot molt gros que protegeix els èlitres reduïts a escates coriàcies: no tenen les ales membranoses.
Les femelles tenen un llarg oviscapte de color críptic, gris o verd, i viuen sobre mates i arbusts s’alimenten exclusivament de plantes Algunes espècies, com ara Ephippiger vitium , ocasionen estralls a les vinyes
eucaliptus

Eucaliptus
© Xevi Varela
Botànica
Farmàcia
Gènere que comprèn unes 300 espècies d’arbres, de la família de les mirtàcies, generalment de gran alçària, oriünds d’Austràlia i de Malàisia i plantats en règim forestal en una gran part del món.
Les fulles de les branques tendres són oposades, sèssils i obtuses, i les de les branques fetes són alternes, lanceolades o falciformes, rígides, enteres i dretes —de fet són fillocladis— Les flors, amb un gros receptacle turbinat, s’agrupen en umbelles o glomèruls i els fruits són càpsules de dehiscència valvar Als Països Catalans, l’espècie més comuna, i a la qual és aplicat el nom, és Eglobulus Les fulles i les flors són emprades en medicina casolana en forma d’infusió i d’inhalacions Són moltes les espècies d’eucaliptus que forneixen fusta, resina i altres productes, com és…
hàmster

Hàmster comú (Cricetus cricetus)
(CC BY 4.0) Christoph Moning
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels rosegadors, de la família dels cricètids, d’uns 30 cm de longitud en les espècies més grosses amb el cos massís i arrodonit i les orelles, les potes i la cua curtes.
Habiten en praderies i estepes en caus excavats a terra, emmagatzemen els queviures i passen l’hivern en estat de letargia Solitaris i territorials, es nodreixen sobretot de gra i de llavors, que transporten als caus Inclou unes 10 espècies, entre les quals es destaquen l’ hàmster comú Cricetus cricetus , de l’Europa central i el NW d’Àsia, i l’hàmster daurat Mesocricetus auratus , de l’Àsia Menor, emprat com a animal de laboratori i domèstic
aceràcies

Bosc d’aurons
© Fototeca.cat - Corel
Botànica
Família de terebintals integrada per dos gèneres que comprenen unes 150 espècies d’arbres o d’arbusts propis de llocs freds o atemperats de l’hemisferi nord (Xina, Europa i EUA).
Les fulles, palmades o pinnaticompostes, són oposades i estan mancades d’estípules Les flors són actinomorfes, hermafrodites o unisexuals, generalment pentàmeres o tetràmeres amb l’androceu diplostèmon i el ginoceu de dos carpels fosos Les flors són petites i verdoses i són agrupades en inflorescències raïmoses El fruit és esquizocàrpic i en disàmara Les llavors són solitàries i sense endosperma Força aceràcies auró , erable són conreades per llur interès ornamental i són molt apreciades pel fullatge especialment espectacular a la tardor Algunes espècies produeixen bona fusta,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina