Resultats de la cerca

S’inicià al CP Vic, però des dels dotze anys juga al CP Voltregà, equip amb el qual ha guanyat dues Copes d’Europa 2008, 2011, cinc Campionats d’Espanya 2003, 2005-08, dues Lligues espanyoles 2011, 2012, quatre Copes de la Reina 2006, 2007, 2008, 2011 i set Lligues catalanes 2003-09 Ha estat internacional absoluta tant amb Espanya com amb Catalunya Amb la selecció espanyola guanyà dos Campionats del Món 2000, 2008 i un Campionat d’Europa 2009

Migcampista que jugà a les files de l’Atlètic Terrassa Hockey Club entre el 1979 i el 1992 Guanyà la Copa d’Europa 1985, nou Lligues espanyoles consecutives 1983-91, vuit Copes del Rei 1984-88, 1990, 1991, 1992 i nou Campionats de Catalunya 1981, 1983, 1985-91 Amb la selecció espanyola absoluta participà en els Jocs Olímpics de Seül 1988 Rebé una menció al mèrit esportiu 1988 Arquitecte de professió, dissenyà el xalet del Club Atlètic Terrassa inaugurat al desembre del 2009

S’inicià al Club Deportiu Terrassa, on jugà fins l’any 2006 La temporada 2007, jugà al Klein Zwitzerland dels Països Baixos L’edició següent, tornà al CD Terrassa fins que en la temporada 2012 marxà al Reial Club de Polo de Barcelona Ha guanyat cinc Campionats de Catalunya 2001, 2002, 2005, 2008, 2010, quatre Lligues espanyoles 2000, 2001, 2002, 2005 i tres Copes de la Reina 1999, 2000, 2001 Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004

Fundat el 2001, començà a practicar l’hoquei sobre patins en línia en el si de l’escola primària Pau Casals En la seva fundació adoptà el nom de l’escola Arquitecte Jujol, on l’Ajuntament els cedí una pista L’equip sènior femení guanyà dos Campionats d’Espanya 2006, 2007, tres Lligues espanyoles 2007, 2008, 2009, una Copa de la Reina 2009 i tres Lligues Catalanes 2006, 2007, 2008 També disposa d’equips en categories inferiors i escola d’hoquei sobre patins en línia

S’inicià com a jugador al collegi Maristes de Sants de Barcelona Posteriorment jugà a l’equip juvenil del FC Barcelona i, ja com a sènior, a l’Apolo i al Laietà Començà l’etapa com a tècnic al Maristes de Sants, i més endavant fitxà pel RCD Espanyol L’any 1983 fou seleccionador estatal juvenil i membre de l’equip tècnic de la Federació Espanyola de Patinatge També entrenà les seleccions espanyoles sub-20 i ADO Fou seleccionador català absolut entre el 1984 i el 1985

Defensa format al Club Egara de Terrassa, jugà amb el primer equip i amb l’Egara 1935, l’equip filial, amb el qual debutà la temporada 1996-97 Guanyà quatre Lligues espanyoles consecutives 1998-2001, tres Copes d’Espanya 1998, 1999, 2000 i cinc Campionats de Catalunya 1998-2002 Fou també subcampió del Campionat d’Europa de clubs, ja que perdé la final contra el Hertogenbosch holandès 1999 Posteriorment practicà l’hoquei sala Aconseguí la tercera plaça d’aquesta especialitat en el Campionat d’Espanya 2004

El 1958 jugà a l’Universitari i el 1959, amb dinou anys, arribà al FC Barcelona Romangué al club blaugrana deu temporades, en les quals guanyà un Campionat de Catalunya 1960 i una Copa d’Espanya 1963 També jugà puntualment al CP Vilanova i al CP Vic i amb les seleccions espanyoles júnior, amb les quals guanyà el Campionat d’Europa 1956, i l’absoluta, amb la qual guanyà la Copa de les Nacions 1964 Fou directiu de la secció d’hoquei patins del Barça 1979-89

Fundà la Societat Catalana de Gimnàstica, de Barcelona 1887, i diverses publicacions esportives, com Los Deportes 1898 i El Mundo Deportivo 1906 President de la Unión Velocipédica Española 1911, collaborà en moltes publicacions esportives espanyoles i en L’Auto , de París, i dirigí la revista Stadium 1920-29 Contribuí a fundar la Cambra de l’Automòbil de Catalunya, fou membre del Comitè Olímpic Espanyol i membre fundador de l’Associació Internacional de la Premsa Esportiva Impulsà la construcció de l’estadi de Montjuïc, a Barcelona

El 1928 marxà a París per ampliar estudis Fou deixeble, entre d’altres, de PDukas Realitzà diverses estades a Basilea, on rebé lliçons de FWeingartner En tornar a Bilbao fou director titular de la Banda Municipal i de l’Orquestra Simfònica de la ciutat, a més de dirigir regularment diverses orquestres espanyoles Com a compositor se situa dins el postromanticisme, i denota també la influència del folklore basc Algunes obres seves són el ballet Aiko maiko 1932, la sarsuela Viento del sur 1952, etc

Fou alumna de Josep Soler a l’Escola Municipal de Música A només deu anys feu la primera aparició pública, en un concert organitzat pel Foment del Treball a Barcelona Continuà els estudis a París amb André Hecking, becada per l’Ajuntament barceloní El 1918 oferí un recital al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona Actuà en nombroses ciutats espanyoles i en diferents cicles de música a la Ciutat Comtal, incloses les aparicions amb la Banda Municipal dirigida per J Lamote de Grignon