Resultats de la cerca

És una constellació pobra en estels brillants, puix que dels 43 visibles a ull nu que conté, només un és de primera magnitud, i els altres són de quarta i de cinquena L’astre principal, α Piscis Austrini , és anomenat també Fomalhaut

Atesa la curta durada d’aquestes fulguracions, la majoria dels estels fulgurants ha estat descoberts accidentalment Actualment sembla plenament demostrat que només presenten el fenomen de les fulguracions els nans vermells , el qual fenomen sembla íntimament relacionat amb el fenomen de les noves nova

Conté 35 estels visibles a ull nu, els més brillants dels quals són de quarta magnitud i cinquena L’astre principal, α Horologii , té una magnitud de 3,83, pertany al tipus espectral K1, i és situat a una distància de 148 anys llum

Gendre de Johannes Kepler, del qual fou ajudant, confeccionà planisferis un d’ells presentava el cel visible a qualsevol època de l’any, en els quals introduí noves constellacions la Girafa, la Coloma i l’Unicorn, 1624 Classificà els estels en onze classes de magnitud

Conté 32 estels visibles a ull nu, un dels quals és de la segona magnitud i dos són de la tercera L’astre principal, α Trianguli Australi , és un estel de color ataronjat, de magnitud visual 1,88 i que pertany al tipus espectral K5

Pot ésser blanc , amb una elevada temperatura superficial, o vermell , amb una baixa temperatura superficial Els nans blancs es caracteritzen pel fet de tenir una massa similar a la massa solar i un diàmetre similar al diàmetre de la Terra Això darrer explica que, malgrat llur gran temperatura superficial, la magnitud d’aquests astres sempre sigui molt petita Llur densitat és molt gran, i, en el cas de Sírius B, la component secundària del sistema binari que constitueix Sírius és 170 000 vegades més gran que la densitat de l’aigua En alguns casos extrems aquesta densitat arriba a tenir un…

Durant el segle XIX hom acceptava que l’espai interestellar era completament buit Al començament del segle XX, el fet que en unes certes regions del firmament hom no veiés brillar cap estel feu pensar en l’existència d’importants condensacions de matèria que absorbien la llum dels estels que hi devia haver al darrere Posteriors observacions han confirmat aquesta hipòtesi La densitat mitjana del gas interestellar és de 0,1 àtoms per cm 3 , és a dir, de 10 - 2 4 g/cm 3 , i la densitat de la pols és de 10 - 2 6 g/cm 3 , bé que en certs llocs de l’espai la densitat del gas pot…

Són les illes de Cabrera , l’ illa des Conills o illa Conillera, la Imperial, na Redona, S'Esponja, na Plana, na Pobra, na Foradada i Freda o de les Rates, l’illot de ses Bledes, s’Illó, l’illot Pla i els cinc illots dels Estels