Resultats de la cerca
Es mostren 505 resultats
estel fulgurant
Astronomia
Estel la brillantor del qual augmenta d’una manera brusca fins a un valor que pot esdevenir doble del primitiu i es manté durant un període molt breu de temps.
Atesa la curta durada d’aquestes fulguracions, la majoria dels estels fulgurants ha estat descoberts accidentalment Actualment sembla plenament demostrat que només presenten el fenomen de les fulguracions els nans vermells , el qual fenomen sembla íntimament relacionat amb el fenomen de les noves nova
el Rellotge
Astronomia
Constellació austral situada entre les d’Eridà, el Burí, l’Orada, el Reticle i l’Hidra mascle.
Conté 35 estels visibles a ull nu, els més brillants dels quals són de quarta magnitud i cinquena L’astre principal, α Horologii , té una magnitud de 3,83, pertany al tipus espectral K1, i és situat a una distància de 148 anys llum
Jakob Bartsch
Astronomia
Astrònom alemany.
Gendre de Johannes Kepler, del qual fou ajudant, confeccionà planisferis un d’ells presentava el cel visible a qualsevol època de l’any, en els quals introduí noves constellacions la Girafa, la Coloma i l’Unicorn, 1624 Classificà els estels en onze classes de magnitud
el Triangle Austral
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les del Compàs, l’Escaire, l’Altar, el Gall Dindi i l’Ocell del Paradís.
Conté 32 estels visibles a ull nu, un dels quals és de la segona magnitud i dos són de la tercera L’astre principal, α Trianguli Australi , és un estel de color ataronjat, de magnitud visual 1,88 i que pertany al tipus espectral K5
la Creu del Nord
Astronomia
Agrupació dels estels més brillants de la constel·lació del Cigne.
estel nan
Astronomia
Estel d’una dèbil magnitud absoluta.
Pot ésser blanc , amb una elevada temperatura superficial, o vermell , amb una baixa temperatura superficial Els nans blancs es caracteritzen pel fet de tenir una massa similar a la massa solar i un diàmetre similar al diàmetre de la Terra Això darrer explica que, malgrat llur gran temperatura superficial, la magnitud d’aquests astres sempre sigui molt petita Llur densitat és molt gran, i, en el cas de Sírius B, la component secundària del sistema binari que constitueix Sírius és 170 000 vegades més gran que la densitat de l’aigua En alguns casos extrems aquesta densitat arriba a…
matèria interestel·lar
Astronomia
Matèria de densitat molt baixa distribuïda per l’espai interestel·lar en forma de gas interestel·lar i, en proporció molt menor, de pols.
Durant el segle XIX hom acceptava que l’espai interestellar era completament buit Al començament del segle XX, el fet que en unes certes regions del firmament hom no veiés brillar cap estel feu pensar en l’existència d’importants condensacions de matèria que absorbien la llum dels estels que hi devia haver al darrere Posteriors observacions han confirmat aquesta hipòtesi La densitat mitjana del gas interestellar és de 0,1 àtoms per cm 3 , és a dir, de 10 - 2 4 g/cm 3 , i la densitat de la pols és de 10 - 2 6 g/cm 3 , bé que en certs llocs de l’espai la densitat del gas pot…
arxipèlag de Cabrera
Arxipèlag
Arxipèlag al sud de l’illa de Mallorca, de la qual és separat pel canal, o freu, de Cabrera (5,5 milles entre el cap de les Salines i l’illa Foradada), format per 17 illes o illots (1 836 ha).
Són les illes de Cabrera , l’ illa des Conills o illa Conillera, la Imperial, na Redona, S'Esponja, na Plana, na Pobra, na Foradada i Freda o de les Rates, l’illot de ses Bledes, s’Illó, l’illot Pla i els cinc illots dels Estels
Premis Josep Pla i Nadal
Se celebra a l’Hotel Ritz de Barcelona l’acte de lliurament dels premis Josep Pla 54a edició i Nadal 76a edició El Josep Pla recau en Laia Aguilar per la novella Pluja d’estels i el Nadal en Ana Merino per El mapa de los afectos