Resultats de la cerca
Es mostren 575 resultats
Deba

Vista des d'un dels miradors del municipi de Deba
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la província de Guipúscoa, País Basc, situat a la dreta del riu Deba i de la ria de Deba, que formen el límit NW del municipi.
L’economia és força diversificada Hi ha quelcom d’agricultura i ramaderia boví És port pesquer i lloc d’estiueig Hi ha una certa activitat indústrial sector del metall, especialment L’església de la vila de Deba és d’origen gòtic en destaquen la portada, el cor i el claustre
Mutriku
Municipi
Municipi de Guipúscoa, País Basc, situat a la costa cantàbrica, a l’W de la desembocadura del riu Deba.
L’economia gira principalment entorn de la pesca i les activitats que hi estan relacionades salaó i conserves Altres indústries destacades són les metallúrgiques, les de fabricació de material clínic i la d’elaboració de sidres N'és remarcable l’església parroquial d’estil neoclàssic És un centre d’estiueig
Museu d’Art de Cerdanyola - Can Domènech
Museu
Museologia
Centre museístic de Cerdanyola del Vallès.
Inaugurat l’any 2009 en un emblemàtic edifici modernista de l’estiueig del final del segle XIX, aplega el patrimoni artístic local i se centra fonamentalment en l’art modernista, amb una especial incidència en el vitrall, el noucentisme i l’ art-déco Forma part de la Ruta Europea del Modernisme
la Bonanova
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Bonanova) i barri situat entre Portopí i Gènova, a l’esquerra del torrent des Malpàs, dins el terme de Palma (Mallorca).
És un centre residencial i d’estiueig L’església fou construïda al final del s XVIII, al lloc d’un oratori fundat el 1472 pels carmelitans, dedicat a sant Antoni, on havia estat erigit un altar a la Mare de Déu de la Bonanova Des del 1836 al 1860 fou església de Gènova
Lekeitio
Municipi
Municipi de Biscaia, País Basc, situat a la desembocadura del riu Lea.
És un centre pesquer, entorn del qual s’hi han desenvolupat les indústries i la comercialització derivades Les seves platges l’han convertit en una zona típica d’estiueig La construcció més important és la de l’església parroquial de l’Asunció, del s XIII, amb retaules gòtics i flamencs d’interès
el Perelló

Vista de la gola del port del Perelló
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Poble
Poble del municipi de Sueca (Ribera Baixa), situat a la costa, al límit amb el terme de València, al N del qual hi ha la gola del Perelló, el tercer i més meridional canal de desguàs de l'Albufera, amb comportes que regulen la sortida.
La platja del Perelló és baixa i arenosa L’activitat més tradicional del poble ha estat el conreu de l’arròs, però des de la fi del segle XIX adquirí importància l’estiueig i s’ha convertit, els últims decennis, en important nucli turístic urbanitzacions, hotels i apartaments El 1907 hom hi edificà una església
Aberystwyth
Ciutat
Ciutat del País de Gal·les, Gran Bretanya, al comtat de Dyfed (est 13 500 h [2002]).
Centre de serveis mercat i port, d’estiueig i cultural University College of Wales, 1872 National Library of Wales, 1916 Fou edificada entorn d’un castell construït durant la conquesta anglesa Eduard I, en una punta de la costa de la badia de Cardigan Té una important granja experimental, pertanyent a la facultat d’agricultura
la Canyada dels Pins
Barri
Barri del municipi de Paterna (Horta del Nord), 5 km al nord-oest de la vila, a la zona de petits turons coberts de pinedes, a l’esquerra del Túria, que separa l’Horta del Camp de Llíria.
Des del segle XIX s’hi construïren cases d’estiu fou promogut per l’escriptor Vicent Miquel i Carceller al tombant del segle XIX adquirí impuls amb la installació d’un baixador del ferrocarril de València a Llíria Ha esdevingut un dels més importants centres residencials i d’estiueig de la ciutat de València
Varese
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Llombardia, Itàlia.
Nucli industrial i centre comercial important, situat a la vora del llac del mateix nom, a la zona prealpina S'hi destaquen les construccions aeronàutiques, de motocicletes i bicicletes i la indústria tèxtil de punt Centre d’estiueig important Als afores s’alça el Sacro Monte 867 m alt, amb el santuari de Santa Maria del Monte s XV
Vivarès
Comarca del Llenguadoc, Occitània, al sector oriental del Massís Central.
El relleu, format per altiplans cristallins aixecats fins a 900 i 1 200 m, és accidentat a l’W per fenòmens volcànics Hi abunden els prats, les fagedes i les coníferes L’activitat econòmica se centra en la ramaderia, el treball de la seda i el turisme, gràcies a l’abundància d’aigües termals i l’estiueig
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina