Resultats de la cerca
Es mostren 1689 resultats
botriocèfal
Helmintologia
Cuc paràsit intestinal de l’home i d’altres mamífers de la classe dels cestodes, llarg de 2 a 8 m i amb l’escòlex proveït de dos botris.
La larva, anomenada oncosfera, és aquàtica passa per diverses fases, anomenades coracidi, procercoide i plerocercoide, durant les quals parasita un copèpode i un peix d’aigua dolça Quan l’home o altres mamífers s’alimenten de peixos infectats es produeix la invasió del paràsit, que aleshores ateny l’estat adult i es fixa a l’epiteli intestinal
Climent V
Climent V , fragment d’un fresc de Tadeo Gaddi a la capella degli Spagnoli (Santa Maria Novella, Florència)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Nom que prengué Bertrand de Got en ésser elegit papa (1305-14).
Fou arquebisbe de Bordeus 1297-1305 Elegit papa gràcies a l’ajuda de Felip el Bell, fixà la seu papal a Avinyó 1309 Evità un procés contra el seu predecessor Bonifaci VIII, demanat pel rei de França, però cedí a les primeres exigències d’abolir l’orde dels templers, cosa que dugué a terme el concili de Viena
Luis Curiel y Tejada
Història
Vocal del Consell de Castella, cavaller de l’orde de Sant Jaume.
Fou encarregat per Felip V de la redacció del decret de fundació de la Universitat de Cervera 1716, de la qual fou protector fins a la seva mort fixà el pla de la institució i les rendes absorbides de les diverses universitats i estudis generals del Principat de Catalunya i l’organització del collegi d’estudiants pobres a Cervera
Cresques Abnarrabí
Oftalmologia
Oftalmòleg i cirurgià jueu.
Estudià medicina a Saragossa el 1459 obtingué la llicència d’exercir S’establí a Lleida, on s’especialitzà en cirurgia ocular El 1468 operà de cataractes Joan II de Catalunya-Aragó, amb èxit El seu germà Dolç Abnarrabí obtingué el 1456 la llicència d’exercir es fixà a l’aljama de Saragossa, on assolí una gran fortuna
perforació

Instal·lació típica de perforació terrestre amb sonda rotativa, i model de turbosonda (trepant acoblat a una turbina) accionada pel mateix fang injectat i secundàriament per la tija
© Fototeca.cat
Química
Conjunt de tècniques que permeten d’obrir i explotar un pou petrolífer.
L’objectiu de la perforació és de travessar les capes del sòl que separen la superfície dels jaciments cercats, sia d’aigua, gas o petroli Hom distingeix la perforació realitzada en terra perforació terrestre de la feta en mar perforació marina o perforació ‘off-shore' Pel que fa a la perforació terrestre, cal assenyalar diversos mètodes la perforació amb sonda de percussió , emprada en pous de poca profunditat, consisteix a desagregar la roca deixant-hi caure al damunt amb ritme repetit, un cisell prou pesant les restes són recollides per una mena de cullerot després d’haver injectat en…
balança d’un sol platet
Física
Balança analítica de pesada ràpida que només presenta el fulcre de suspensió del canastró i el d’un sol platet.
El cos a pesar és collocat al plat, on hom afegeix una sèrie de pesos determinats el pes total del plat és equilibrat per una càrrega fixa situada a l’altre extrem del canastró Hom fa servir aleshores el mètode de la doble pesada per a determinar el pes del cos, que és possible de mesurar amb una precisió de dècimes de milligram
filat
Tecnologia
Teixit de fil metàl·lic (generalment de filferro) o de plàstic emprat per a tancar una obertura o formar un clos.
Hom classifica els filats segons el diàmetre del fil i l’obertura de la malla Els filats de fil prim i malla grossa són nuats filat de galliner si la malla és més petita, són simplement teixits filat de conillera , i si els fils són més gruixuts i rígids, hom els fixa encaixant-los en secs efectuats prèviament o mitjançant soldadura elèctrica
Arnau Batlle
Història
Conseller reial.
El 1272 fixà la residència a Perpinyà, al servei de l’infant Jaume de Mallorca, que, en esdevenir rei 1276, el nomenà conseller El 1282 era lloctinent del rei a Perpinyà El 1285 fou empresonat per Pere el Gran a causa de la rivalitat d’aquest amb el seu germà Jaume de Mallorca, però no tardà a refer la seva fortuna
Octave Mengel
Geologia
Geòleg.
Fixà la residència al Rosselló, del qual estudià incansablement la geologia Fou durant molts anys director de l’observatori de Perpinyà Autor d’un centenar de publicacions, entre les quals Carte géologique des Pyrénées Orientales i Études de météorologie et de climatologie du département des Pyrénées Orientales Donà a la costa de l’Albera el nom de Costa Vermella , que ha estat adoptat
canzonetta
Música
Composició vocal profana que adoptà la forma d’una cançó estròfica i que s’expandí a Itàlia durant les dues darreres dècades del segle XVI, tot assenyalant l’última etapa del desenvolupament de la cançó popular italiana d’aquell segle.
Vinculada a la villanella , la frottola i el madrigal, alguns dels exemple més significatius apareixen en compositors com L Marenzio, O Vecchi o C Monteverdi Els seus textos no tenen cap forma fixa, però l’estructura musical sol seguir l’esquema AA B CC Durant els segles XVIII i XIX es continuà emprant el terme, però sense designar cap forma precisa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina