Resultats de la cerca

La tradició remet el seu origen a la Grècia clàssica, d’on sembla que fou portada pels mariners fenicis a les costes de Marsella, i des d’aquí s’estengué a les regions meridionals franceses i també al País Basc i Catalunya Ha estat utilitzada evocativament per V D’Indy Suite , opus 91, D Milhaud Suite provençale , opus 152a, i Suite française , opus 248, G Bizet L’Arlésienne i C Gounod Mireille

L’intent turc d’apoderar-se del canal de Suez febrer del 1915, fracassat per una contraofensiva dels britànics, menà aquests a la campanya, a fi d’allunyar qualsevol amenaça damunt el canal Llur general, Allenby, ocupà Gaza i Jerusalem 1917, ajudat per una flota aliada i forces franceses, australianes i àrabs Presa també Damasc setembre del 1918, per l’octubre els francesos ocuparen Beirut, i tres dies després Turquia demanà l’armistici

De forma triangular, té un perímetre d’uns 800 m i culmina a la banda oriental amb la torre Gironella Els murs, romans, tenen fonaments ibèrics Inclou la seu i dependències eclesiàstiques, a més del palau episcopal Durant la guerra contra Joan II s’hi refugiaren la reina Joana Enríquez i el seu fill, l’infant Ferran, i hi foren assetjats juny-juliol del 1462, però finalment alliberats gràcies a l’ajut de les tropes franceses

Era canonge de la catedral de Barcelona Se significà com un dels més destacats partidaris de les autoritats franceses, durant la guerra dels Segadors Amb Josep Fontanella i Josep d’Ardena, formà la facció enemiga de Josep Margarit Fou confident del lloctinent La Mothe-Houdancourt 1642-44 i dels seus successors Amenaçat de mort pels contraris al partit francès, el govern de París el cridà per sostreure'l als atacs 1647 i el cobrí d’obsequis

Disposa de més de 2 000 sucursals i agències a França Directament, mitjançant una sucursal, o indirectament, a través de filials i participades, està situada a les principals capitals del món Té una especial importància la seva xarxa a les antigues colònies franceses de l’Àfrica i territoris francesos d’ultramar A l’Estat espanyol hi entrà per compra de la Banca López Quesada 1981 al Fons de Garantia de Dipòsits, agafant el nom de BNP España

Durant la guerra del Francès sembla que fou tinent de l’esquadra la seva acció més coneguda és la conquesta del castell de Montgat 3 d’agost de 1808, en la qual prengué part el sometent dels pobles de la costa, així com dues fragates angleses, que bombardejaren el castell, i un petit grup de tropes de desembarcament angleses D’aquesta manera restaven interceptades les comunicacions franceses entre Barcelona i Girona al començament del segon setge d’aquesta ciutat

Diverses generacions d’aquesta família escriviren 1633-1773 un llibre de notes familiars i d’esdeveniments rellevants que està dipositat a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic Són especialment riques les anotacions de Francesc Joan Lleopard 1610 – 1682 sobre els anys finals de la guerra dels Segadors, quan relata les incursions franceses sobre la plana de Vic 1654 Ha estat editat per Rafel Ginebra i Molins Guerra, pau i vida quotidiana en primera persona en premsa

La primera batalla significà l’ocupació del poble per les tropes franceses 6 de maig de 1794 La segona batalla 19 de maig fou un intent del capità general, comte de La Unión, de recuperar el poble i la seva farga, sense èxit Un nou intent 17 de setembre comportà una feixuga derrota del comte de La Unión i del general reialista francès Courten, que obrí el camí als republicans francesos per a penetrar cap a Figueres

El 1878 fundà la revista Crónica Científica , que dirigí Arran de l’aparició de la filloxera, s’especialitzà en enologia i dirigí la revista de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i el seu suplement català La Pagesia 1888-93 El 1892 fundà la publicació La viña americana i collaborà en revistes catalanes i franceses Dirigí la Companyia General d’Electricitat de Barcelona i publicà obres de tema agrícola, com Les malures de la vinya 1887

Fou nomenat almirall l’any 1929 Comandant en cap de la flota des del 1939, collaborà amb el govern de Pétain i fou nomenat ministre de marina i vicepresident del govern 1941-42 facilità diversos avantatges als alemanys, però aquests l’obligaren a dimitir Es traslladà a Alger, on, a l’arribada dels nord-americans, acceptà el càrrec de comandant en cap de les forces franceses lliures del nord d’Àfrica novembre del 1942 Poc temps després morí assassinat