Resultats de la cerca
Es mostren 1737 resultats
Hermann Joseph Müller
Biologia
Biòleg nord-americà.
Collaborador destacat de THMorgan, contribuí a la localització cromosòmica de molts gens, a la interpretació de malalties congènites, a l’obtenció de mutacions experimentals i, en definitiva, a la creació de la genètica moderna Premi Nobel de medicina i fisiologia el 1946
consell genètic
Biologia
Pronòstic en termes de risc de transmetre malalties d’origen genètic a la descendència.
Pot ésser retrospectiu , quan hom el proporciona a una família després del naixement d’un membre afectat per evitar-ne en el seu cas la recurrència i prospectiu si és donat a possibles portadors de gens recessius abans que hagin presentat descendència amb alteracions
arvense
Botànica
Dit de la planta no conreada que es fa a les terres de conreu (males herbes).
Són plantes, generalment anuals, o bé geòfits, que l’home dissemina involuntàriament antropocores, i que entren en competència amb les plantes útils sembrades És el cas de la rosella, la castanyola, etc No és gens rar que ocupin una àrea geogràficament extensa algunes són subcosmopolites
politènia
Biologia
Endomitosi en què els cromosomes duplicats no se separen, de manera que s’originen cromosomes gegants.
És un fenomen típic de teixits secretors d’insectes dípters, i també d’alguns protoctists, plantes i animals La presència d’aquests cromosomes duplicats fa que augmenti la capacitat secretora dels teixits on es troben, ja que s’incrementa la capacitat de transcripció de determinats gens
Lèntuls
Família romana que prengué aquest gentilici per la fama assolida en el conreu de les llentilles.
No és clar, però, el seu origen, ni tampoc ho és la seva vinculació amb la gens Cornèlia A l’inici de l’Imperi, arrogant-se el nom d’Escipions, tingueren la possessió del monument funerari conegut amb el nom de “torre dels Escipions” de Tarragona
Seymour Benzer

Seymour Benzer
© The Franklin Institute
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Autor de nombrosos treballs de biologia molecular, especialment entorn de l’estructura molecular dels gens, a partir dels seus estudis sobre mutants del fag T4 establí el concepte de cistró unitat de funció gènica i reeixí a obtenir per primera vegada el mapa detallat d’un gen
François Jacob
Biologia
Medicina
Metge i biòleg francès.
Mentre cursava medicina, esclatà la Segona Guerra Mundial El 1940 fugí a Anglaterra, on s’uní a De Gaulle, i com a metge militar, als aliats al Nord d’Àfrica i a França Fou ferit greument, i després de la guerra obtingué la Creu de la Guerra i la Creu de l’Alliberament pels seus serveis en combat El 1947 acabà els estudis de medicina, però les ferides de guerra l’obligaren a decantar-se per la recerca El 1950 s’incorporà a l’Institut Pasteur i el 1954 es doctorà per la Sorbona A l’Institut Pasteur, on el 1956 fou nomenat director de laboratori i el 1960 cap del departament de genètica…
Calvin Blackman Bridges
Biologia
Geneticista nord-americà.
Fou un dels collaboradors més importants de Thomas Hunt Morgan En el seu treball Nondisjunction as proof of the chromosome theory of heredity ‘La no-segregació com a prova de la teoria cromosòmica de l’herència’, 1916 donà la prova experimental decisiva que els cromosomes són els portadors dels gens
parasexualitat
Biologia
Procés que mena a la recombinació gènica sense seguir una via sexual, referida tant a organismes diploides com a organismes haploides.
Els bescanvis cromosòmics fora de la meiosi permeten l’aparició de noves associacions de gens, que afavoreixen l’adaptació dels organismes a les característiques del medi En els bacteris hi ha tres tipus de fenòmens parasexuals coneguts la transformació, la transducció i la conjugació Hom l’ha estudiada també en algues i fongs
George Wells Beadle
Biologia
Biòleg, professor de genètica a la Universitat de Harvard (1936-37) i de biologia a la de Stanford (1937-46), a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia (1946-61) i a la Universitat de Chicago (1961-68).
Amb els seus estudis dels muntants bioquímics de Neurospora crassa , començats el 1941 conjuntament amb EL Tatum, precisà una sèrie de vies metabòliques de biosíntesi i llur relació amb els gens El 1958 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia, ensems amb J Lederberg i E L Tatum, per aquests estudis
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina