Resultats de la cerca

Competí a les files de la Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona, el Centre Gimnàstic Barcelonès, el Futbol Club Barcelona, el Larios i l’Agrupació Atlètica Catalunya Fou campió de Catalunya de triple salt en tres ocasions 1990, 1994, 2001 i de salt de llargada en una 2000 En pista coberta també assolí el títol català de salt de llargada 2001 i de triple salt 1994, i fou subcampió estatal de triple salt 1991

Formada al Club Gimnàstic de Tarragona, entre el 1990 i el 1993 assolí cinc títols estatals en categoria júnior i promesa i quatre de Catalunya En categoria absoluta, es proclamà campiona de Catalunya de salt de llargada 1990 i establí el rècord català de triple salt 1990, prova en què guanyà la medalla de bronze en els Campionats d’Espanya del mateix any En pista coberta, també fou cam-piona catalana de triple salt 1992

Formà part de la junta directiva del Club Gimnàstic de Tarragona entre el 1951 i el 1953 i entre el 1960 i el 1964 Posteriorment, dirigí el club 1964-66 quan l’equip militava en la tercera divisió, i, malgrat que disputà la promoció d’ascens dues vegades en aquell període, no aconseguí l’objectiu d’assolir la segona divisió Rebé la medalla d’argent de la Federació Catalana de Futbol el 1966

Tennistes del Club Tennis Tarragona Club Tennis Tarragona Fundat el 1915, nasqué com a secció del Club Gimnàstic de Tarragona amb la denominació de Lawn Tennis Club Tarragona Fou impulsat pel directiu Lluís Bonet, que cedí uns terrenys al Camí de l’Àngel, on es construïren dues pistes de tennis El 1955, arran d’una crisi al Club Gimnàstic, els socis de la secció de tennis es constituïren com a societat independent i prengueren el nom actual El 1960 aprovà els nous estatuts i el 1962 adquirí els terrenys de Cala Romana, on es traslladà dos anys més tard El 1966 es creà l’escola de tennis…

Començà en l’Amposta i la temporada 1956-57 jugà amb l’Espanya Industrial Interior, ascendí a primera divisió aquella temporada i jugà la següent a la màxima categoria amb el Comtal, nom que aleshores passà a adoptar el filial barcelonista, fins a la temporada 1959-60 Després fitxà pel Gimnàstic de Tarragona 1960-61, el Sabadell 1961-63, el Tortosa 1963-65 i el Vilanova 1965-66 Com a entrenador, dirigí nombrosos equips de les comarques tarragonines

S’inicià en marxa al Centre Gimnàstic Barcelonès i posteriorment competí amb el Futbol Club Barcelona Fou campió d’Espanya de 50 km 1952, primer dels onze títols d’Espanya aconseguits entre el 1952 i el 1965 Fou cinc cops campió d’Espanya en pista 1954, 1956, 1958, 1959, 1961 i nou cops campió de Catalunya, set en ruta i dos en pista Participà en els Jocs Mediterranis, on fou sisè en els 20 km marxa 1963

Lateral esquerre format a les categories inferiors de l’Escola de Veterans de Cambrils, jugà a la Pobla de Mafumet, el Reus Deportiu i el Club Futbol Gavà fins que la temporada 2008-09 fou traspassat al Vilareal pel Gimnàstic de Tarragona, que en tenia els drets Després de dues temporades a l’equip filial, la 2010-11 passà a formar part de la primera plantilla i debutà a primera divisió i a la Lliga de Campions

Actuava d’extrem dret i jugà en el Torreforta 1975-76, el Gimnàstic de Tarragona 1976-82 i 1986-88, el Reial Club Deportiu Espanyol 1982-85, les dues darreres temporades a primera divisió, el Centre d’Esports Sabadell 1985-86 i el Tortosa 1988-89 És el jugador que més gols ha marcat al Nou Estadi de Tarragona 48 Ha entrenat el Reus Deportiu, el Vilanova i la Rapitenca, entre d’altres És professor d’educació física

Entre els seus primers entrenadors destaca Pere Suñé, en les files del Centre Gimnàstic Barcelonès Com a júnior aconseguí dos títols catalans de 200 m 1995, 1996 Més endavant passà a entrenar-se a les ordres de Juan Pedro Martínez al Futbol Club Barcelona i assolí el títol català promesa de 400 m 1999 El seu millor èxit fou el títol català absolut de 400 m 2001, amb la seva millor marca personal 55,68 s

Procedent del Sants, jugà amb el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona 1930-32 La seva posició era la de mig volant o davanter, i disputà 22 partits de Lliga Després marxà al Martinenc amb polèmica inclosa, ja que el jugador també havia signat pel Júpiter Després de la Guerra Civil jugà al Vic 1939-40, al Gimnàstic de Tarragona 1940-41 i al Vilanova 1941-42 Defensà en quatre ocasions la samarreta de la selecció catalana 1931-32