Resultats de la cerca
Es mostren 2665 resultats
culata
Militar
Gruix de metall que tapa l’ànima del canó per la part oposada a la boca.
En les modernes armes portàtils, la culata és la part posterior de la caixa de l’arma i serveix per a agafar-la o recolzar-la En les armes pesades, com els canons i els obusos, és el cos posterior que conté la recambra, la tanca, etc
Bronzes visigòtics del Museu Comarcal de la Conca de Barberà
Al Museu Comarcal de la Conca de Barberà es conserva una petita collecció de peces de bronze d’època visigòtica procedents de donacions i troballes casuals Si bé el conjunt de peces és petit, amplia notablement la collecció força minsa de bronzes de les comarques tarragonines Sivella i placa de cinturó del segle VI trobada al tossal de la Venes, a Rojalons Montblanc Arxiu fotogràfic del Museu Comarcal de la Conca de Barberà Segurament la peça més coneguda és una sivella procedent del tossal de la Venes, prop de Rojalons, al terme de Montblanc núm inv 78-1 La van trobar el 1967 membres de la…
conització
Extirpació d’una porció de teixit en forma de con.
Hom la practica especialment en el coll de l’úter quan constata que en el seu gruix és localitzat un teixit anòmal constitueix una intervenció senzilla i eficaç com a tractament precoç del càncer en aquesta localització, que permet de conservar la resta de l’úter amb les funcions corresponents
nivòmetre
Meteorologia
Instrument per a mesurar la quantitat de neu precipitada.
És un recipient on la quantitat de neu recollida és expressada en millímetres de gruix de l’aigua en què es converteix la neu una vegada fosa Disposa d’una pantalla metàllica, anomenada pantalla de Nipher , que evita la formació de remolins de vent que s’enduguin la neu caiguda
candela
Oficis manuals
Cilindre afuat de qualsevol matèria cèria, de vegades tenyida de colors, que envolta una metxa de cotó lleugerament torçada i que fa una flama lluminosa quan hom l’encén.
La seva forma prové del sistema de fabricació, consistent a submergir repetidament el ble en la cera fosa fins que adquireix el gruix o el pes desitjat La seva mida és determinada per una xifra que indica el nombre de candeles iguals que calen per a arribar a una unça de pes
subsidència
Geomorfologia
Enfonsament d’una conca de sedimentació.
La conca s’enfonsa amb l’acumulació progressiva dels sediments aquests es dipositen en capes de forma horitzontal en un gruix d’aigua no gaire gran Si la sedimentació és prolongada, i, per tant, també ho és l’enfonsament, els materials del fons de la conca poden sofrir un metamorfisme de contacte o de pressió
bazuca

Bazuca
Armémuseum (CC BY 4.0)
Militar
Nom popular dels primers llançacoets individuals utilitzats per l’exèrcit dels EUA durant la Segona Guerra Mundial, similar als Panzerfaust utilitzats contemporàniament pels alemanys.
Disparava projectils autopropulsats coets de càrrega buida, de calibre 60 mm, capaços de penetrar blindatges d’acer de 125 mm de gruix des d’una distància de 250 m El sistema donà origen als moderns canons sense retrocés, tot i que hom continua utilitzant com a arma portàtil antitancs els llançacoets, actualment molt perfeccionats
absorbància
Física
Magnitud que caracteritza una substància pel que fa a l’absorció d’energia radiant.
Ve donada per A = log I 0 / I , essent I 0 i I les intensitats radiants incident i transmesa, respectivament Si la llum és monocromàtica es verifica, generalment, que A d , essent d el gruix travessat llei de Lambert i, en el cas de solucions, A cd , on c és llur concentració llei de Beer
desenrotlladora
Tecnologia
Màquina emprada per a efectuar el desenrotllament de la fusta.
Actua com un torn, fent voltar el tronc mentre una fulla tallant de l’amplada de la màquina va avançant en direcció a l’eix, tallant la fusta de manera que a cada volta avança una distància igual al gruix de la xapa Per a facilitar l’operació, el tronc és estovat prèviament en un ambient de vapor
atmosfera
Astronomia
Meteorologia
Capa gasosa que envolta alguns cossos celestes (atmosfera terrestre).
En els cossos celestes gasosos l’atmosfera és constituïda pel conjunt d’estrats més exteriors i menys densos La composició i el gruix de cada atmosfera varia d’un planeta o estel a un altre L’existència d’atmosfera en un astre pressuposa que la velocitat d’agitació tèrmica és més petita que la velocitat de satellització
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina