Resultats de la cerca
Es mostren 1271 resultats
sequoia
Sequoia
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Arbre perennifoli, de la família de les taxodiàcies, que ateny fins a 100 m d’alçària, de fulles linears, disposades en un sol pla, de flors masculines en petits grups i envoltades d’esquames, i de cons ovoides.
Habita la Serralada Litoral de Califòrnia, i esporàdicament és plantada en jardins
onòtrag
Mastologia
Artiodàctil remugant de la subfamília dels antilopins, de la família dels bòvids, d’uns 100 cm d’alçada a la creu, que és de color falb. Les banyes del mascle fan 60 cm i tenen forma de S allargada.
Habita, a prop de l’aigua, a tota la conca del Zambezi
terrerola rogenca
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels alàudids, de 14 cm, que és semblant a la terrerola però amb el pit finament llistat.
Habita el N d’Àfrica i la península Ibèrica fins a l’Ebre
merla de cua blanca
Merla de cua blanca
Len Worthington (CC BY-SA 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 18 cm, que és negre amb el carpó i els costats de la cua blancs.
Habita a la península Ibèrica i a Occitània És comuna als Països Catalans
tora
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de 20 a 50 cm d’alçària, de fulles dividides en segments linears, de flors grogues, en raïm, i de fruits formats per cinc fol·licles.
Habita roquissars i prats, als Pirineus i altres serralades de l’Europa centromeridional
cullereta
Ictiologia
Peix fisoclist de l’ordre dels perciformes, de la família dels gòbids, caracteritzat pel fet de tenir les aletes ventrals soldades per la vora anterior i interna formant un embut que funciona com a ventosa.
Habita en aigües dolces A Catalunya hom el troba al canal d’Urgell
pàmpol pudent
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels estromatèids, de 30 cm, que té el cos comprimit lateralment i és de perfil ovalat, amb les parts superiors de color castany purpuri, amb taques blaves, i les inferiors argentades.
S'alimenta de meduses i celenterats planctònics Habita a l’Atlàntic i la Mediterrània
estrella de mar de set braços
Zoologia
Estrella de mar, de la classe dels asteroïdeus, d’uns 50 cm de diàmetre, de color vermell i amb set braços llargs, gruixuts i fràgils que es trenquen amb molta facilitat.
Habita per sota dels 50 m de profunditat, sobre fons de fang i palets
granota voladora
Granota voladora (Rhacophorus prasinatus)
Amal Borzae iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Herpetologia
Gènere d’amfibis anurs de l’ordre dels diplasiocels, de la família dels racofòrids, que atenyen uns 8 cm de longitud, amb un replec cutani que va de l’angle posterior de l’ull fins a l’esquena.
Habita a la Xina, la Indoxina, les Filipines i les illes de la Sonda
gavià argentat
Gavià argentat
© Corel / Fototeca.cat
Ornitologia
Gavià d’uns 55 cm que té les potes rosades i el dors i les ales grisencs (a la Mediterrània) o bé potes grogues i dors i ales negrencs (a les costes escandinaves).
Habita a les costes i sovint a l’interior És comú als Països Catalans