Resultats de la cerca
Es mostren 722 resultats
Stanislav Kotska Neumann
Literatura
Poeta txec.
Després d’un començ poètic decadentista, inicià la seva aproximació al realisme amb el recull Sen a zdstupu zoutajicich a jiné básně ‘El somni de la multitud dels desesperats’, 1903 Seguiren Kniha zesu, vod a stráni ‘El llibre dels boscs, de les aigües i dels tossals’, 1914 i els Nové zpěvy ‘Nous cants’, 1918, on pren un nou rumb i exalta la bellesa de la civilització tècnica moderna Amb Rudé zpěvy ‘Cants roigs’, 1923, conreà una poesia altament compromesa i combativa Inspirat en la Segona Guerra Mundial, publicà Zamořená léta ‘Anys submergits’, 1946 Traduí a la seva llengua…
Pere Navarre
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte.
Fill d’un pagès de Prada Dissenyà el nou altar major de la catedral d’Elna amb un baldaquí clàssic 1723-24, inspirat en els de Saint-Germain-des-Près i de Val de Grâce, de París, tal com li fou encomanat El 1738 féu un retaule —desaparegut— per al castell reial de Cotlliure, i el 1743 féu l’altar major rococó de Toluges Fill seu fou Josep Navarre Perpinyà 1718 — , documentat fins el 1771, autor, entre altres obres, de l’altar major de l’església d’Argelers 1754, del de Nefiac 1756, obra important, entre clàssica i rococó, i del tabernacle de Vinçà 1757
Erasmus-Mundus
Programa d’ensenyament superior de la Unió Europea.
Inspirat en el programa Erasmus , del qual es diferencia principalment perquè relaciona Estats membres de la Unió Europea amb altres que no ho són, fou establert l’any 2004 per la Comissió Europea a través de l’Agència Executiva per a l’Educació, l’Audiovisual i la Cultura Té com a objectiu reforçar la cooperació europea i els vincles internacionals en l’ensenyament superior, finançant màsters europeus d’alta qualitat que permeten als estudiants i docents universitaris d’arreu del món cursar estudis de postgrau en universitats europees i que, alhora, fomenten la mobilitat de l’…
Giulio Bertoni
Lingüística i sociolingüística
Romanista italià.
Professor a les universitats de Friburg Suïssa, Torí i Roma, fundà i dirigí la revista Archivum Romanicum 1917 i, en deixar de publicar-se aquesta, Cultura Neolatina 1941 Inspirat en els principis idealistes de Vossler i Croce, estudià la llengua com a mitjà de comunicació '' lingua ' i d’expressió estilística '' linguaggio ' Collaborà amb Matteo Bartoli, amb el qual signà el Breviario di Neolinguistica 1925, que conté els principis bàsics de la lingüística espacial La dialectologia i la geografia lingüística ocuparen sovint la seva atenció Intervingué en els treballs…
Barbablava
Conte per a infants de Charles Perrault recollit a Contes de ma mère l’Oye
(1697).
La jove muller de Barbablava, tot desobeint-lo, descobreix els cadàvers de les sis dones que havia tingut el seu marit aquest vol matar-la, però arriben els germans de la noia i la salven Figura en les traduccions catalanes dels contes de Perrault d’Oriol Martí i Lluís Via, 1907, i de Ramon Miquel i Planas, 1909 i en el Llibre de Fades, d’Arthur Rackham, traduït per Marià Manent 1934 Aquest tema ha inspirat una opereta de Jacques Offenbach — Barbe-bleue 1866— una òpera de Paul Dukas — Ariane et Barbe-bleue 1907— i una òpera de Béla Bartók — El castell de Barbablava 1911—
Estatut Reial
Història
Carta atorgada per la reina regent d’Espanya Maria Cristina, en nom de la seva filla Isabel II, per l’abril del 1834 i que fou vigent fins a l’agost del 1836.
Fou inspirat en la carta 1814 de Lluís XVIII de França i elaborat per Martínez de la Rosa Establia unes corts amb dues cambres l’estament de pròcers, els quals podien ésser hereditaris grans d’Espanya o vitalicis nomenats pel rei, i l’estament de procuradors, escollit per sufragi censatari restringit i que només tenia dret de deliberació i petició i la facultat d’aprovar les lleis i els imposts L’Estatut no aconseguí de satisfer cap partit polític, i el motí de La Granja agost del 1836 obligà la reina regent a restablir la constitució de Cadis, reformada al cap de poc temps per…
davidisme
Filosofia
Moviment filosoficoreligiós, difós durant els s. XII i XIII, inspirat en la doctrina de David de Dinant.
Tot partint de la idea de semblança en les coses substancials, el davidisme afirmava que aquesta només és possible si existeix una única realitat substancial, comuna a tots els cossos i a totes les ànimes Déu mateix
Marcel Riera i Bou
Literatura catalana
Poeta.
Dedicat a l’ensenyament i a la política, fou regidor del la seva ciutat, sobre la qual publicà el seu primer llibre, BDN, la ciutat possible 1999 Conegut, però, sobretot com a poeta, posteriorment ha publicat els reculls Lluny 2006 i L’edat del coure 2008, premi Vila de Martorell de poesia 2007 L’any 2011 guanyà el premi Carles Riba de poesia amb Llum d’Irlanda , un poemari inspirat en poetes dels segles XX i XXI d’aquesta illa com ara Patrick Kavanagh, WB Yeats o Seamus Heaney També és autor del volum BDN, la ciutat possible 1999 i ha traduït obres de Josif Brodskij, Philip…
pla Jaussely
Urbanisme
Pla general per a Barcelona fet per l’arquitecte llenguadocià Léon Jaussely (Tolosa, Llenguadoc 1875 — Givry, Illa de França 1933), que guanyà el concurs internacional de projectes d’enllaç de la zona d’eixample de Barcelona i pobles agregats, convocat per l’ajuntament de Barcelona el 1903.
El jurat era format per Francesc Cambó, Juli Marial i Josep Puig i Cadafalch Aquest pla, aprovat inicialment el 1905, ha inspirat la política urbana de la burgesia industrial barcelonina fins avui és alhora un pla de grans infraestructures viàries passeigs de ronda, diagonals, passeigs marítims, sistema de parcs, enllaços ferroviaris i estacions de classificació, serveis, i un pla de zones les Corts de Sarrià, Horta, Sant Gervasi de Cassoles i Sarrià com a zones d’esbargiment, Sant Andreu de Palomar i Sants com a barris obrers i Gràcia com a zona mixta Malgrat no tenir caràcter…
escola de Chartres
Moviment intel·lectual iniciat al començament del segle XI per Fulbert, bisbe de Chartres.
Assolí la màxima esplendor a la primera meitat del segle XII amb els mestres Bernat de Chartres, Gilbert de la Porrée, Thierry de Chartres, Guillem de Conches i Claremband d’Arras, als quals hom sol afegir Bernat Silvestre i Joan de Salisbury El moviment pot ésser definit com un renaixement platònic i humanista de signe cristià Aquest platonisme, inspirat especialment en el comentari de Calcidi al Timeu , es tradueix en una posició realista en el problema dels universals i en una concepció de l’univers com una jerarquia de formes Quant a l’humanisme, es manifesta en una gran…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina