Resultats de la cerca
Es mostren 9263 resultats
Jaume Borguny
Història
Militar
Militar.
Com a capità de voluntaris a la flota anglesa de l’almirall George Rooke, participà en l’atac i la presa de Gibraltar agost del 1704 Morí defensant la plaça durant el setge que, sense èxit, l’exèrcit borbònic del marquès de Villadarias posà a Gibraltar
Jaume Bonells
Metge.
Exercí a Barcelona i a Madrid, i és autor, juntament amb Ignasi Lacaba, d’un Curso completo de anatomía del cuerpo humano Madrid 1796-1800, en cinc volums, que fou el primer tractat per a l’ensenyament gairebé durant cinquanta anys També és autor de treballs sobre la mort sobtada 1781 i sobre l’alletament dels nounats 1792
Jaume Bertran
Literatura catalana
Poeta.
Fou concursant assidu dels certàmens literaris que hom celebrà a València al s XVI La seva producció conservada figura en el volum Obres contemplatives en llaors de la Santíssima Creu 1515 Era un escriptor de versificació fàcil, dins una tradició religiosament tòpica
Jaume Bendicho
Genealogia
Història
Genealogista i ciutadà honrat d’Alacant.
Al servei del duc de Gandia, fou batlle 1650 de les baronies de Murla, Orba i Laguar Escriví les genealogies de les cases titulars del País Valencià, en especial dels Borja i dels Montcada Les seves notes històriques sobre Alacant foren aprofitades pel seu germà Vicent
Jaume Ferran
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
Fou canonge d’Urgell i secundà estretament la política de Pau Claris El 1634 intervingué amb aquest als avalots que hi hagué a Vic contra l’aplicació del delme als eclesiàstics El 1638 formà part, com a oïdor, de la generalitat de Catalunya presidida per Claris Collaborà, també amb aquest, en l’oposició que el capítol urgellenc menà contra el bisbe Pau Duran i contra els ciutadans Durant el govern dels francesos fou nomenat inquisidor a Catalunya
Jaume Ferran
Literatura
Escriptor.
De petit fou captivat, juntament amb la seva mare portats a Barcelona, els comprà un cavaller anomenat Ferran, que els féu batejar i adoptà el noi L’any 1520 prengué l’hàbit dominicà Fou prior del convent de Barcelona, del de Saragossa i del de València, i novament del de Barcelona, i provincial 1550-1559 Publicà una Vita sancti Raimundi de Penyafort, i és autor del primer Officium sancti Raimundi
Jaume Fabre
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres.
Treballà al convent de frares dominicans de la ciutat de Mallorca i a Barcelona, on sembla que traçà el pla definitiu de la seu 1317 Hom li atribueix, entre altres obres, la participació en la basílica de Santa Maria del Mar i en l’església del Pi, a Barcelona
Jaume Dalmau
Història del dret
Advocat del consell municipal de Barcelona, almenys del 1600 al 1620.
És autor de nombrosos dictàmens de tipus econòmic sobre punts diversos demanats pel municipi o pels gremis, importants per a l’estudi de les causes de la crisi industrial i comercial de Barcelona durant la primera part del s XVII Defensà les mesures proteccionistes del consell municipal del 1620 en contra dels comerciants estrangers
Jaume Castellar
Corsari.
Propietari de quatre galeres aparellades per anar a Orient, fou cridat per Frederic II de Sicília perquè ajudés a sufocar una revolta dels sarraïns de Gerba, senyoria de Rogeró de Lloria, net de l’almirall Castellar hi desembarcà, però fou vençut i mort amb cinc-cents combatents més
Jaume Casanova
Cristianisme
Cardenal (1503) amb el títol de Sant Esteve in Monte Celio.
Protonotari apostòlic i cambrer secret d’Alexandre VI 1498 Assistí com a testimoni al casament de Lucrècia Borja amb Giovanni Sforza 1493
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina